La miloca canària es recupera

Un estudi amb participació de l'IMEDEA (CSIC-UIB) demostra que un projecte LIFE ha estat clau per a la recuperació d'aquesta espècie d'au rapinyaire amenaçada 

La miloca canària o guirre (Neophron percnopterus majorensis), una de les aus rapinyaires més amenaçades d'Europa, es recupera. Aquesta és una de les conclusions principals d’un estudi internacional en el qual ha participat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), que analitza les mesures implementades pels plans de conservació a l'illa de Fuerteventura.

Els resultats, publicats a la revista Journal of Applied Ecology, mostren que la població de miloca canària s'ha triplicat entre els anys 1998 i 2017, i ha passat de 21 a 67 parelles reproductores. «Són resultats esperançadors per a aquest ocell, que fins fa poc tenia unes perspectives de futur més aviat pessimistes. El guirre va passar de ser abundant a bona part de l'arxipèlag canari a mitjan segle XX a quedar restringit a una sola població entre Fuerteventura i Lanzarote el 1998, amb unes escasses 21 parelles reproductores», explica l'investigador del CSIC i de la Universitat de Lund (Suècia) Jaume Adrià Badia Boher.

En aquest context, entre els anys 2004 i 2008 es va implementar un projecte europeu de conservació (LIFE) per contrarestar les fonts de mortalitat principals de l'aufrany canari: els accidents amb esteses elèctriques i les defuncions per ingestió de carronya enverinada. Les accions del projecte LIFE varen incloure correccions a línies elèctriques per fer-les segures per als ocells i campanyes de conscienciació social per reduir l'ús de verins. Els resultats d'aquest treball indiquen que, des d’aleshores, quasi no hi ha hagut morts de miloca canària per col·lisió i enganxada a línies elèctriques i la mortalitat per enverinament ha disminuït de manera dràstica.

«Aquest estudi evidencia que l'educació ambiental i la conscienciació de la població poden ser vitals per combatre la crisi actual de la biodiversitat. A més, les mesures de conservació s'han traduït en un augment de la supervivència, sobretot de la fracció adulta de la població, que és precisament el paràmetre més determinant a l'hora de garantir la viabilitat d'aquestes poblacions», afegeix la investigadora Ana Sanz Aguilar, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears).

Mètode estadístic

Una de les novetats d'aquest estudi ha estat l'ús d'un mètode estadístic que inclou paràmetres que habitualment no es tenen en compte, com ara la pèrdua d'anelles. «Fa més de vint anys que fem un seguiment intensiu i exhaustiu d'aquesta població a Fuerteventura. La recollida de dades detallades de seguiment individual a llarg termini ens ha permès aplicar anàlisis estadístiques més complexes, que al seu torn han generat resultats que ens permeten entendre millor l'ecologia i la demografia d'aquesta i altres espècies longeves», comenta l'investigador del CSIC José Antonio Donázar, de l'Estació Biològica de Doñana i director del projecte de seguiment de la miloca canària.

El treball, a més, destaca la importància de fer seguiments de llarg termini sobre les mesures de conservació. Actualment, a causa del cost elevat, aquests seguiments són difícils de mantenir. «Això no obstant, en aquest cas, una campanya de monitoratge de més de vint anys ens ha permès avaluar l'eficiència d'un projecte LIFE més enllà dels quatre anys d'implementació. Aquests seguiments i avaluacions, si es fessin amb regularitat, ens permetrien entendre quines mesures de conservació tenen bons resultats i quines no. Aquest tipus d'avaluacions són la clau per incrementar l'efectivitat global dels projectes de conservació», conclou Sanz Aguilar.

Referència bibliogràfica

Jaume Adrià Badia-Boher, Ana Sanz-Aguilar, Manuel de la Riva, Laura Gangoso, Thijs van Overveld, Marina García-Alfonso, Octavio P. Luzardo, Alejandro Suarez-Pérez, José Antonio Donázar. «Evaluating European LIFE conservation projects: improvements in survival of an endangered vulture». Journal of Applied Ecology. DOI: 10.1111/1365-2664.13350

Font: IMEDEA (CSIC-UIB) 

Data de publicació: 21/02/2019