La tesi doctoral de Karin Chellew Gálvez investiga els mecanismes que expliquen les diferències individuals en la secreció del cortisol
El cortisol, la coneguda com a hormona de l’estrès, és un glucocorticoide que el cos secreta naturalment seguint un pronunciat cicle diürn, amb nivells elevats davant situacions particularment estressants (reactivitat del cortisol). Se sap que els trets de personalitat tenen un paper rellevant en les diferències individuals en la secreció del cortisol, però la naturalesa i els mecanismes que expliquen aquesta relació encara són poc clars. La tesi doctoral de Karin Chellew Gálvez, defensada a la Universitat de les Illes Balears, vol aclarir aquests mecanismes. La tesi l’han dirigida la doctora Gloria García de la Banda, del Departament de Psicologia de la UIB, i el doctor Phil Evans, del Departament de Psicologia de la Universitat de Westminster (Regne Unit).
Concretament, la recerca de Karin Chellew Gálvez s’ha marcat com a objectiu elucidar com els trets de personalitat influeixen en la resposta del cortisol d'estudiants universitaris en tres condicions diferents: estressant, basal i de relaxació. El seu treball comença avaluant la resposta del cortisol davant una situació estressant (parlar en públic) en estudiants de Psicologia. La recerca plantejava com a hipòtesi que la reactivitat del cortisol estigués relacionada amb trets de personalitat. Els resultats d’aquest primer estudi han confirmat que parlar en públic augmenta significativament la secreció de cortisol en comparació amb una activitat acadèmica no estressant. A més a més, el tret de personalitat de responsabilitat s’ha associat amb un augment significatiu dels nivells de cortisol, i el psicoticisme amb decrement d’aquests nivells.
En el segon estudi, la investigadora ha avaluat el perfil de secreció de cortisol basal en estudiants universitaris amb puntuacions extremes en neuroticisme per intentar demostrar una associació teòrica esperada entre aquest tret de personalitat i la secreció de cortisol diürn. La hipòtesi plantejada era que els participants amb puntuacions altes en neuroticisime exhibirien constantment nivells elevats de cortisol diürn basal comparats amb els dels estudiants amb puntuacions baixes en aquest tret de personalitat. Els resultats d’aquest segon estudi assenyalen que el neuroticisme s’associa amb una elevada secreció de cortisol davant situacions d'estrès diari, encara que només després dels primers 45 minuts després d’haver-se despertat. Aquesta associació s’ha mostrat independent de variables com el gènere i l’edat dels participants, la condició de fumadors o no fumadors, l'hora de despertar-se, o el dia de l'estudi.
Finalment, en un tercer estudi, Karen Chellew Gálvez ha examinat l’eficàcia d’una intervenció basada en les tècniques de relaxació muscular progressiva abreujada (APMR) durant una setmana per reduir els nivells totals d’estrès psicològic i fisiològic dels participants que havien mostrat puntuacions extremes de neuroticisme. La recerca ha determinat que la intervenció amb APMR és una eina eficaç per disminuir tant l'estrès psicològic com fisiològic en tots els participants, independentment de puntuacions altes o baixes en neuroticisme, el gènere, o l'edat dels participants.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: The effects of progressive muscle relaxation in the basal cortisol response of high and low neuroticism students.
- Autora: Karin Chellew Gálvez
- Programa de doctorat: Cognició i Evolució Humana
- Departament: Psicologia i Filosofia i Treball Social
- Directors: Gloria García de la Banda i Phil Evans
- Ponent: Enric Munar Roca
Data de publicació: 18/02/2015