La incapacitat temporal s'enduu el 7,7 per cent del pressupost de les empreses

La tesi doctoral d'Encarnación Aguilar investiga el cost dels processos d'incapacitat temporal en una empresa sociosanitària de les Illes Balears entre 1994 i 2010 

Els processos d'incapacitat temporal a Espanya han augmentat progressivament els darrers anys. Es tracta d'un procés medicoadministratiu que és de gran importància per a les institucions i per a l'Estat, a causa de la seva freqüència i les seves repercussions. En l'àmbit sociosanitari, els processos d'incapacitat temporal representen el 0,47 per cent del PIB, en un sector que suposa el 8,5 per cent del PIB global.

La tesi doctoral d'Encarnación Aguilar Jiménez, defensada a la Universitat de les Illes Balears, s'endinsa en l'anàlisi dels diferents enfocaments de la incapacitat temporal per contingències comunes en una empresa del sector sociosanitari de les Illes Balears, amb un seguiment en tots els seus anys de vida activa i en referència als processos quantificats, les persones afectades per aquests processos, el perfil més comú de treballador amb processos reiterats i el cost econòmic associat. L'estudi és retrospectiu, perllongat i amb dades econòmiques reals proporcionatdes per la mateixa empresa.

La recerca, dirigida pels doctors Ángel A. López González, María Teófila Vicente Herrero i Margalida Gili Planas, parteix de la hipòtesi que la incapacitat temporal, independentment de l'aspecte de salut que la motiva, podria estar afavorida o condicionada per diversos aspectes que modularien la seva prevalença. Al mateix temps es considera que les incapacitats podrien ser reflex de conflictes derivats de la realitat sociolaboral i d'aspectes com la crisi econòmica dels últims anys, que han suposat oscil·lacions de les xifres d'incapacitat al nostre país.

Els resultats obtinguts mostren que els processos d'incapacitat temporal han evolucionat amb variacions entre 1994 i 2007 i amb un descens a partir de l'any 2008 en tots dos sexes. D'un total de 12.516 processos d'incapacitat temporal generats en 1.895 treballadors, el 73 per cent s'han donat en dones. El major percentatge de processos apareix en persones de classe social 3, la més baixa, que fan treballs manuals (els anomenats operaris o blue-collar workers) i amb estudis secundaris.

La durada mitjana dels processos augmenta amb l'edat, sent major en persones de més de 60 anys, encara que amb diferències per sexe: 67,2 dies de mitjana en dones i 53,1 en homes, en tots dos casos és major en persones de classe social baixa, amb llocs poc qualificats, baix nivell acadèmic, contracte fix i elevada antiguitat al treball.

El cost de la incapacitat temporal en l'empresa objecte d'estudi, i durant el període considerat, ha estat, per a un total de 438.134 jornades perdudes i 341.284 dies de substitucions, de 39.150.832 d'euros (7,7 per cent del pressupost empresarial), corresponent 27.314.306 euros a l'empresa i 11.836.526 euros a la mútua col·laboradora de Seguretat Social.

A més, la investigadora apunta que el perfil de treballador hiperfreqüentador correspon a una persona pertanyent a la classe social 3, que fa un treball de tipus manual i amb nivell d'estudis secundaris.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Incapacidad temporal en una empresa del sector socio-sanitario de Baleares (1994-2010): coste económico y relación con variables socio-demográficas y laborales
  • Autora: Encarnación Aguilar Jiménez
  • Programa de doctorat: Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
  • Directors: Ángel A. López González, María Teófila Vicente Herrero i Margalida Gili Planas 

Data de publicació: 10/01/2017