El grup de recerca MEDHyCON de la UIB reconstrueix per primer vegada les inundacions de Sant Llorenç des Cardassar a partir de les mesures reals recollides in situ el 9 d’octubre de 2018
El dia 9 d’octubre de 2018, entre les 19 i les 19.15 h, el cabal del torrent de Sant Llorenç des Cardassar es va multiplicar gairebé per quatre i ascendí fins als 4,5 metres d’alçada. La resposta del torrent a les pluges torrencials va ser extremadament ràpida i en pocs minuts es desbordà al pas per aquesta localitat del Llevant de Mallorca i hi causà una tragèdia.
Recentment, un equip d’investigadors liderat pel grup de recerca MEDHyCON de la Universitat de les Illes Balears ha reconstruït com es va produir la catàstrofe a partir de les dades reals recollides in situ durant la inundació. És la primera vegada que, a les Illes Balears, s’han obtingut dades reals d’aquest tipus d’esdeveniments, i no només amb estimacions indirectes realitzades amb posterioritat. L’estudi s’ha publicat a la revista científica Natural Hazards and Earth System Sciences.
El monitoratge continu del cabal del torrent de Begura de Salma per part dels investigadors del grup MEDHyCON ha revelat que va assolir, en només 15 minuts, una punta màxima de 442 m3/s, una xifra que s’aproxima al cabal mitjà del riu Ebre, que ocupa aproximadament mil vegades la superfície de la conca del torrent. Aquestes dades es varen obtenir a través de l’estació hidromètrica que els investigadors de la UIB havien instal·lat tres anys enrere al llit del torrent, a l’entrada de la vila de Sant Llorenç des Cardassar.
L’estudi de la UIB posa de manifest l'extraordinari volum de les precipitacions en aquell episodi, amb una precipitació mitjana dins la conca del torrent de Begura de Salma de 257 l/m2 en deu hores, segons les dades del radar d’AEMET, contrastades amb les dades recollides i cedides per l’estació pluviomètrica que la Xarxa Balears Meteo té instal·lada a Sant Llorenç des Cardassar, quan la mitjana de la precipitació anual en aquella zona se situa al voltant dels 800 mm.
Les dades de cabal obtingudes a l’estació hidromètrica de la UIB fa evident que l’extraordinari volum de les precipitacions del 9 d’octubre de 2018 varen fer que el sòl no tingués capacitat per drenar-lo. Això, juntament amb les característiques geogràfiques del terreny, provocaren que la resposta del torrent a les pluges fos extraordinàriament ràpida i que, en conseqüència, es desbordàs ràpidament i provocàs la tragèdia al seu pas pel poble.
Tecnologia per a les tasques de rescat
A més de l’estudi a posteriori de les inundacions, l’experiència científica del grup MEDHyCON també va ser essencial durant les tasques de rescat de persones desaparegudes. Els dies posteriors, les dades aportades pels investigadors de la UIB sobre la deposició del gran volum de sediments arrossegats per l’aigua al llarg del curs del torrent va ser clau per localitzar una de les persones desaparegudes.
Aquesta tasca es va poder fer gràcies a noves tecnologies en geomorfologia. Els investigadors varen construir un model digital del terreny d’alta resolució (de 5 centímetres per píxel) per detectar i mesurar els canvis en la superfície, cosa que va permetre modelitzar la ubicació del cos amb exactitud. El model es va poder construir a partir d’un mosaic d’imatges aèries georeferenciades fet a partir de les imatges captades a través de drons.
La comparació d’aquest model digital del terreny amb un model anterior a les inundacions (elaborat l’any 2014 per l’Institut Geogràfic Nacional) va permetre quantificar i avaluar la magnitud del volum de sediments erosionats i dipositats durant la catàstrofe, així com l’alteració que hauria sofert la morfologia fluvial. D’aquesta manera, es varen poder estimar els canvis en la zona inundada per avaluar la quantitat de sediments en l’àrea de rescat suggerida.
Estimació de danys
L’estudi dels investigadors de la UIB també fa una anàlisi territorial i hidrològica de l’avaluació dels danys provocats per les inundacions. La localització dels edificis afectats i la quantitat d’aigua que va arribar als carrers de Sant Llorenç des Cardassar han permès determinar tres zones afectades en l’àrea urbana del municipi.
En la zona 1, que segueix el llit del torrent de Begura de Balma que travessa l’àrea urbana, és on l’aigua va assolir més alçada i arribà als 3,3 metres. Aquesta àrea va ser la més perjudicada i 349 edificis varen resultar afectats per les inundacions.
Les zones 2 i 3 patiren els efectes del desbordament del torrent de sa Muntanyeta, a la zona més septentrional de l’àrea urbana. En aquestes àrees, l’aigua va arribar a alçades d’1,8 i 1,6 metres, respectivament. El nombre d’edificis afectats va ser de 37 i 6, respectivament.
L’estudi també ha permès mostrar de manera acurada quins varen ser els factors causants dels danys a l’àrea urbana de Sant Llorenç. Més enllà de l’elevada exposició al risc d’inundacions ja coneguda, el desastre va ser generat per una elevada exposició dels edificis i les infraestructures a les inundacions, l’absència de sistemes d’alerta primerencs amb protocols d’actuació eficients i la manca d’instruccions a la població sobre com cal actuar en cas d’un esdeveniment d’aquesta magnitud.
L’estudi també ha posat de manifest algunes diferències amb l’avaluació dels danys que va fer el servei de gestió d’emergències Copernicus, de la Unió Europea. Concretament, els investigadors de la UIB han detectat que aquest servei va identificar el 90 per cent dels danys reals a les zones 2 i 3.
Una xarxa hidromètrica científica per transferir coneixements en la prevenció del risc d'inundacions
Aquest estudi és una primera passa per millorar la gestió del risc d’inundacions en àrees mediterrànies propenses a patir-les, com és Mallorca, especialment a causa del canvi global. Així, el coneixement generat al voltant d’aquesta recerca ha permès impulsar un sistema de sensors que permetrà obtenir informació en temps real de l’estat dels torrents de les illes Balears.
De fet, l’estació hidromètrica de Sant Llorenç forma part de la xarxa que la darrera dècada ha instal·lat el grup MEDhyCON a alguns torrents de Mallorca amb l’objectiu de disposar d’una infraestructura de recerca clau en l’estudi de l’impacte del canvi global en la hidrologia de les conques mediterrànies. A l’actualitat, aquesta xarxa està formada per 34 estacions equipades amb sondes digitals que mesuren minut a minut l’estat de l’aigua. D’aquesta manera, s’obté un registre continuat del flux de l’aigua.
Actualment, el principal repte és consolidar aquesta a xarxa hidromètrica d’estacions automàtiques del grup MEDhyCON i incorporar-hi la funció de comunicació en temps real de les mesures realitzades Tot plegat permetrà anticipar l’episodi d’inundació i així dur a terme les accions preventives necessàries per disminuir els danys que eventualment pogués produir.
Els autors
Els autors d’aquest estudi són els doctors Joan Estrany, Maurici Ruiz i els estudiants de doctorat Josep Fortesa i Julián García, que pertanyen al grup de recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDHyCON) de la UIB, que forma part de l’Institut d’Investigació Agroambiental i Economia de l’Aigua (INAGEA); Raphael Mutzner i Xavier Peña, d’Hydrique Engineers (Suïssa); Beatriz Nácher i Francisco J. Vallés, de la Universitat Politècnica de València; Miquel Tomàs, de l’Estación Experimental d’Aula Dei (EEAD-CSIC, Saragossa); i Adolfo Calvo, de la Universitat de València.
Referència bibliogràfica
Estrany, J., Ruíz Pérez, M., Mutzner, R., Fortesa, J., Nácher Rodríguez, B., Tomàs Burguera, M., García Comendador, J., Peña, X., Calvo Cases, A., i Vallés Morán, FJ (2020). Hydrogeomorphological analysis and modelling for a comprehensive understanding of flash-flood damage processes: the 9 October 2018 event in northeastern Mallorca. Natural Hazards and Earth System Sciences, 20(8), 2195-2220. https://doi.org/10.5194/nhess-20-2195-2020
Notícies relacionades
Data de publicació: 07/10/2020