La tesi doctoral de David Abella Bujalance investiga com els mecanismes de memòria i costum modifiquen les dinàmiques temporals i afecten el comportament en sistemes socioeconòmics complexos
Si bé pot semblar que les decisions quotidianes, com triar on viure o quins productes consumir, semblen impulsades per una combinació de preferències i oportunitats, una tesi doctoral defensada recentment a la Universitat de les Illes Balears destaca la importància d'altres factors cabdals: el costum i la memòria.
L'estudi desenvolupat per l'investigador David Abella Bujalance a l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) revela que la memòria i el costum fan un paper més decisiu del que imaginam en sistemes complexos com la segregació social i el mercat immobiliari.
La investigació mostra com els hàbits de permanència o canvi no només configuren les nostres decisions individuals, sinó que afecten les dinàmiques socioeconòmiques a gran escala.
Mitjançant enfocaments teòrics i empírics, l'investigador ha estudiat les dinàmiques emergents de sistemes socials i econòmics des d'una perspectiva quantitativa, amb eines de la física estadística, la teoria de xarxes i la ciència de dades.
El costum dificulta el canvi
La tesi segueix dues línies complementàries. La primera se centra en l'estudi del costum en models de canvi social. El costum s'introdueix com un mecanisme que modifica el comportament dels agents. Fa que els agents es tornin cada vegada més resistents a canviar d'estat i representa una opinió o ubicació com més temps hi romanguin, ja que s'hi han acostumat. Aquest fenomen s'inspira en l'observació empírica que les persones tendeixen a mantenir les seves decisions o ubicacions al llarg del temps, una manera d'inèrcia.
Per exemple, en el model de segregació social, la incorporació del costum fa que els agents satisfets es tornin més reticents a canviar la seva ubicació com més temps romanen satisfets, i promouen la segregació, ja que creen una afecció forta a la ubicació actual. Aquest mecanisme no només augmenta la satisfacció global dels agents, sinó que també alenteix el procés de segregació, la qual cosa condueix a tenir més diversitat.
Les dinàmiques del mercat immobiliari
En la segona línia d'investigació, s'han analitzat les dinàmiques temporals i espacials del mercat immobiliari mitjançant dades de plataformes reals d'internet. Aquí, s'han identificat tres mecanismes principals que competeixen directament en les dinàmiques del mercat: la popularitat de l'agència, el rang de preus de les llistes i l'especialització espacial. Aquests mecanismes s'equilibren per dirigir les dinàmiques del mercat immobiliari, i els resultats han mostrat la seva robustesa en diferents regions, com les Illes Balears, Barcelona i Madrid.
Una de les troballes més importants és com una segmentació espacial del mercat emergeix d'aquests mecanismes, cosa que permet delimitar zones on la influència del mercat és similar.
Aquests resultats poden ajudar a desenvolupar models predictius de les dinàmiques del mercat immobiliari, la qual cosa tindria un impacte econòmic significatiu, ja que permetria el desenvolupament d'estratègies per regular el mercat de manera precisa i ajudaria a reduir les desigualtats en aquest sector.
En conclusió, la recerca ha revelat la importància del costum i la memòria en les dinàmiques de sistemes complexos, i ofereix noves perspectives i desafiaments de modelatge a causa de la naturalesa irregular d'aquestes dinàmiques. A més, la comprensió de les dinàmiques del mercat immobiliari pot ser útil per formular polítiques que prediguin tendències del mercat i desenvolupar estratègies per abordar problemes del sector.
Autor: David Abella Bujalance
Títol: Aging and memory effects in social and economic dynamics.
Direcció de tesi: Dr. Maximino San Miguel Ruibal i Dr. José Javier Ramasco Sukia Programa de Doctorat en Física
Data de l'esdeveniment: 05/11/2024
Data de publicació: 05/11/2024