La investigadora del grup de recerca GRAVITY de la Universitat de les Illes Balears participarà en l’estructuració del consorci que proposa i lidera la recerca científica necessària per fer realitat LISA, el primer observatori espacial d’ones gravitacionals
La doctora Anna Heffernan, investigadora postdoctoral del grup de recerca en Física Gravitacional: teoria i pràctica (GRAVITY) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha estat nomenada com a membre del Consell Constituent del Consorci LISA, la iniciativa científica de més de 1.700 investigadors que lidera la recerca necessària per posar en òrbita el primer observatori espacial d’ones gravitacionals.
El seu nomenament suposa un reconeixement al paper important que la Universitat de les Illes Balears exerceix en la recerca internacional sobre les ones gravitacionals. De fet, la Universitat de les Illes Balears ocupa una posició de lideratge en la recerca internacional sobre les ones gravitacionals i és la tercera institució que més personal aporta al consorci de la missió espacial LISA.
LISA
El Consell Constituent del Consorci (CCC) és una part essencial de LISA i s’encarrega de determinar els estatuts, normatives i organització del nou consorci per a la missió espacial amb què l’Agència Espacial Europea (ESA) vol llançar el futur observatori espacial d’ones gravitacionals, en col·laboració amb la NASA i la comunitat científica internacional.
Amb un total de 62 membres, entre els quals es troba ara la doctora Heffernan, el CCC de LISA té la responsabilitat de reestructurar el consorci per permetre una col·laboració estreta amb l'Agència Espacial Europea i la NASA en el futur. Aquesta tasca és de gran importància, especialment a mesura que LISA va prenent forma amb la vista posada en el llançament, previst per a 2034.
La doctora Heffernan, que també copresideix l'Equip del Paquet de Treball de Formes d’Ona del Consorci LISA, i com a membre del Comitè de Xarxes Internes per a la Ciència de LISA, ha estat seleccionada per representar els interessos dels modeladors de formes d'ona, una línia central de recerca necessària per als detectors d'ones gravitacionals. A més, representarà els interessos de les dones en la ciència, dels investigadors a Espanya i dels investigadors que es troben en les primeres etapes de la seva carrera. La seva experiència en el Comitè de Xarxes de LISA s’utilitzarà per transmetre els avanços i permetre la retroalimentació del consorci en general.
Trajectòria
La doctora Heffernan té una experiència internacional àmplia en la recerca. Destaca com a investigadora pel seu enfocament en l'ús de mètodes de pertorbació en la modelització de fonts d'ones gravitacionals. Amb una gran experiència també com a membre tant de la Col·laboració Científica LIGO com del Consorci LISA, la doctora Heffernan ha contribuït de manera significativa al camp de les ones gravitacionals.
Després de completar la llicenciatura en Física Teòrica a la University College de Dublín (Irlanda), va continuar amb el Màster en Camps Quàntics i Forces Fonamentals a l’Imperial College de Londres (Regne Unit). Va obtenir una beca de postgrau de l'Irish Research Council for Science Engineering and Technology (IRCSET) per completar el doctorat, i va guanyar el premi a la millor tesi doctoral del Grup de Gravitació de l'Institut de Física el 2013.
La doctora Heffernan ha estat investigadora a l'Agència Espacial Europea (ESA) i ha estat guardonada amb la beca global Marie Skłodowska-Curie per ampliar la recerca sobre la força pròpia a la Universitat de Florida (Estats Units) i a la University College de Dublín (Irlanda). També ha fet estades de recerca postdoctorals a la Universitat de Guelph i al Perimeter Institute of Theoretical Physics (Canadà).
La investigadora es va incorporar el setembre de 2021 al grup de recerca en Física Gravitacional: teoria i pràctica (GRAVITY) de la UIB, que lidera la doctora Alícia Sintes.
Per què un observatori a l’espai?
Les deteccions directes d’ones gravitacionals procedents de la fusió de forats negres fetes pels observatoris de la col·laboració científica LIGO, i en les quals ha participat la UIB a través del grup GRAVITY, s’han limitat fins ara a objectes que tenen masses d’unes 100 vegades la del Sol i que produeixen senyals d’alta freqüència. Les fonts amb masses molt més grans, com les fusions de forats negres massius als centres de les galàxies, produeixen senyals a freqüències molt més baixes que, de moment, són indetectables a la Terra.
L’objectiu de la missió LISA és posar en òrbita, previsiblement l’any 2034, un observatori espacial d’ones gravitacionals format per tres sondes espacials amb una longitud de braç de 2,5 milions de quilòmetres. Aquestes sondes escanejaran el cel i cercaran signes d’ones gravitacionals provinents de distorsions de l’espaitemps mentre segueixen la Terra durant la seva òrbita al voltant del Sol. Aquest detector gegant permetrà captar les ones gravitacionals, entre moltes fonts, de forats negres en òrbita que són centenars de milions de vegades més massius que el Sol. LISA ha de permetre descobrir les parts de l’univers que romanen invisibles per a altres mitjans, com els forats negres supermassius, el Big Bang i altres objectes encara desconeguts. Així, es millorarà el coneixement que es té sobre el començament, l’evolució i l’estructura de l’univers.
Notícies relacionades
Data de publicació: 24/11/2023