La tesi doctoral de José Antonio Pérez Montiel avalua els nous enfocaments amb els quals les institucions internacionals promouen respostes contra la crisi econòmica
Les propostes de les institucions internacionals per sortir de la crisi econòmica i social provocada per la COVID-19 són considerablement diferents de les impulsades fa poc més d’una dècada per fer front a la Gran Recessió. Així, davant l’austeritat pregonada el 2010, el Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea (CE) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), avui defensen polítiques d’expansió fiscal que permetin les economies recuperar-se de l’estacament i superar la crisi. Abans de la pandèmia, aquestes institucions ja havien començat a defensar la despesa pública com a eina per superar recessions econòmiques i, el que és més important, per promoure el creixement econòmic a llarg termini (FMI, 2014, 2020; CE, 2014, 2016; i OCDE, 2016).
La tesi doctoral de José Antonio Pérez Montiel, defensada a la Universitat de les Illes Balears, s’emmarca en els enfocaments recents del FMI, la CE i la OCDE sobre el creixement econòmic. D’aquesta manera, la tesi doctoral estudia el creixement econòmic modern a través del principi de la demanda efectiva.
La tesi defensa que els models de creixement liderat per la demanda autònoma no generadora de capacitat (DANGC), com els actuals models de supermultiplicador, ofereixen anàlisis del creixement econòmic que són lògicament consistents i empíricament rellevants. D’aquesta manera, s’han triat aquests models com a mitjans per estendre al llarg termini la proposta keynesiana de la independència entre capacitat d’estalvi i inversió. D'acord amb aquests models, a llarg termini, la demanda efectiva determina la capacitat productiva normal, mentre que la DANGC genera el consum induït (a través del multiplicador) i la inversió privada induïda (creadora de capacitat) a través del mecanisme d'accelerador flexible de la inversió.
La DANGC és el conjunt de «totes aquelles despeses que no són finançades pels ingressos contractuals (sous i salaris) generats per decisions de producció, i que no afecten [directament] la capacitat productiva del sector capitalista de l’economia». Són, per tant, depeses que es determinen fora del circuit de l’ingrés de producció. Així, els components de la DANGC són aquells que: (i) no estan vinculats al ritme de l'ingrés de producció i d'acumulació de capital, i (ii) no generen (directament) capacitat productiva.
Els resultats de la tesi doctoral de José Antonio Pérez Montiel són importants perquè validen empíricament les principals intuïcions d'aquests models. Així, la principal contribució de la tesi és que mostra evidència a favor que la taxa de creixement del conjunt de la DANGC determina la taxa de creixement de la producció. Això és rellevant perquè: (i) diverses investigacions (fins i tot sota perspectives postkeynesianes) dubten que qualsevol component de la demanda agregada pugui ser realistament considerat autònom a llarg termini; i (ii) perquè, sense la validació empírica de l'autonomia de la DANGC, l'enfocament del supermultiplicador perd una part important de la seva robustesa i consistència teòriques.
La idea que el creixement econòmic a llarg termini és motoritzat per l’evolució de la DANGC implica, entre d’altres, la necessitat de finançament inicial, creat endogenament pels bancs comercials, per dur a terme la producció. Els aspectes financers dels models de supermultiplicador, fonamentals per a la seva consistència, encara estan molt poc desenvolupats. Els resultats de la tesi de José Antonio Pérez Montiel constitueixen una modesta passa envers la integració de la teoria dels diners endògens i la teoria keynesiana del supermultiplicador. L’investigador espera que aquesta tesi contribueixi a generar un debat viu i constructiu en els programes de recerca científica. També espera que els resultats de la tesi siguin considerats pels diferents plans econòmics, encaminats a assolir la transformació digital, la transició energètica i la convergència econòmica entre regions.
Fitxa de la tesi doctoral
- Doctorand: José Antonio Pérez Montiel
- Títol: «Essays on Macroeconomic Dynamics: a Classical-Keynesian Approach»
- Directors: Carles Manera Erbina i Víctor Troster
- Programa de Doctorat: Economia Aplicada
Data de l'esdeveniment: 02/07/2021
Data de publicació: 02/07/2021