La tesi doctoral de Baltasar Cortés Miró investiga els efectes que va tenir la crisi econòmica en l'evolució de la salut dels habitants de les Illes Balears 

A causa de la crisi econòmica del 2007, la situació de la sanitat espanyola i balear es va afeblir des del punt de vista financer, recursos i gestió. Amb l'arribada de la crisi es varen adoptar mesures que varen mirar de racionalitzar la despesa que tant havia incrementat els anys anteriors, tant en personal, en despeses corrents, subministraments i inversió.

La tesi de Baltasar Cortés Miró, defensada a la Universitat de les Illes Balears, pretén dilucidar la manera com va afectar al sector sanitari balear la crisi econòmica i analitzar les mesures que es varen implementar. Per això, ha analitzat les polítiques econòmiques i jurídiques, especialment dels plans econòmics financers (PEF). També ha estudiat l'evolució de variables assistencials: consultes, procediments mèdics, tecnologia disponible.

L'investigador ha plantejat i analitzat una possible relació entre l'evolució de la salut de la ciutadania de les Balears i la crisi econòmica en el període (2003-2015). Amb aquest objectiu, ha investigat, mitjançant eines estadístiques, si la crisi ha tingut efectes directes en la salut dels ciutadans, tot analitzant la correlació entre variables econòmiques i variables de salut pública. Així, ha estudiat el deute comercial sanitari, l'assistència sanitària amb mitjans aliens, la sanitat privada, els procediments mèdics i les llistes d'espera. Però també els resultats dels mecanismes extraordinaris de pagament a proveïdors en la sanitat balear.

A més, la crisi va generar una àmplia activitat legislativa en l'àmbit sanitari, per la qual cosa no solament ha estudiat la legislació creada i aplicada, sinó que també ha identificat les mesures i les polítiques que s'han implementat, així com els efectes que han tingut.

Quant als ajustaments de personals, varen ser mínims en el sector públic sanitari. Això es va aconseguir, en part, amb disminucions del cost laboral. Es varen poder mantenir les plantilles de personal de l’IB-Salut i no es varen implementar grans ajusts en el sector. En el sector privat, en canvi, les plantilles varen disminuir molt significativament.

Pel que fa a les consultes, l'estudi ha constatat que la freqüentació de les consultes es va incrementar en els dos sectors (públic i privat). La població va acudir amb més freqüència a l'especialista. L'investigador assenyala al respecte que l'evolució de les consultes està correlacionada estadísticament amb l'evolució de la desocupació.

Així mateix, la recerca de Baltasar Cortés també ha constatat que hi ha una alta correlació entre els nivells de desocupació i alguns tipus de malalties cardíaques i malalties relacionades amb la salut mental en el període 2003-2015. En algunes de les regressions dutes a terme (sobretot relacionades amb malalties cardíaques) les variables independents donen resultats significatius, i en moltes d'aquestes, la desocupació, juntament amb factors de risc com la hipertensió arterial (HTA), són també significatius.

En definitiva, l'investigador conclou que durant la crisi la salut dels ciutadans va empitjorar.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: La sanidad balear en la gran recesión. Gasto, legislación y salud.
• Autor: Baltasar Cortés Miró
• Programa de doctorat: Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
• Directors: Josep I. Aguiló Fuster, Cristina Gil Membrado i José María Gámez Martínez 

Data de publicació: 26/08/2019