La revista Environmental Science & Technology destaca un estudi del grup de recerca en Microbiologia de la Universitat de les Illes Balears a la portada del seu darrer número
Els plastificants són additius que s'afegeixen al plàstic durant el procés de fabricació per dotar aquest material de les propietats desitjades. Molts de plastificants són substàncies tòxiques que poden arribar al medi natural amb l'abocament incontrolat de plàstic. És per això que la indústria substitueix progressivament els plastificants més tòxics per altres alternatives menys perjudicials que es puguin degradar de manera natural en el medi natural. Ara bé, la biodegradació dels plastificants en entorns marins encara té aspectes inexplorats.
És per això que un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Warwick (Regne Unit) han dut a terme un estudi amb l'objectiu de comprovar el potencial d'una comunitat de microbis marins per biodegradar diferents tipus de plastificants.
La recerca ha estat publicada recentment a la revista científica Environmental Science & Technology i ha estat seleccionada com a tema de portada del número de febrer de 2020. L'estudi l'han dut a terme els investigadors del grup de recerca en Microbiologia de la Universitat de les Illes Balears Joseph A. Christie-Oleza, investigador Ramon y Cajal, i Rafel Bosch, professor titular de Microbiologia. També hi han col·laborat els Serveis Cientificotècnics de la UIB.
Bacteris que colonitzen plàstic poden reduir-ne la toxicitat
En total, els investigadors han aïllat 42 soques microbianes provinents de residus plàstics recollits a la mar, i n’han analitzat la capacitat de nodrir-se a partir de diferents plastificants.
L'estudi posa de manifest el potencial metabòlic existent en els biofilms (comunitats de microbis) que colonitzen el plàstic per degradar eficaçment els additius que s’hi afegeixen durant la síntesi.
La integració de múltiples tècniques òsmiques els ha permès de definir les vies metabòliques utilitzades per dos bacteris aïllats de microplàstics marins per degradar tres plastificants diferents (DBP, DEHP i ATBC), així com mecanismes de desintoxicació i enzims amb ampli potencial biotecnològic.
Aquests resultats remarquen la importància inherent dels microbis en la reducció de la toxicitat que té el plàstic per al medi ambient i la importància d’incloure plàstic colonitzat per biofilms a estudis d'ecotoxicitat.
Referència bibliogràfica
Robyn J. Wright, Rafael Bosch, Matthew I. Gibson i Joseph A. Christie-Oleza. «Plasticizer Degradation by Marine Bacterial Isolates: A Proteogenomic and Metabolomic Characterization». Environmental Science & Technology, 2020, 54(4), 2244-2256. DOI: 10.1021/acs.est.9b05228
Data de l'esdeveniment: 19/02/2020
Data de publicació: 19/02/2020