La ciència acluca els ulls davant l'esterilització forçada de dones amb discapacitat

Un estudi de la UIB i de la Universitat de Magallanes alerta de l'escassa visibilitat d'aquesta problemàtica en la literatura científica internacional dels últims vint anys 

La pràctica d'una esterilització forçada en nines, joves i dones amb tot tipus de discapacitat és una de les violacions dels drets humans més generalitzades a tot el món. L'any 2008, les Nacions Unides la varen declarar com una tortura, tracte cruel, inhumà i degradant envers la dona, i que s'oposa a la Convenció dels Drets de Persones amb Discapacitat.

Ara, les investigadores Victòria Ferrer, catedràtica d'universitat del Departament de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears, i Andrea Yupanqui, alumna del programa de Doctorat en Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la UIB i professora associada del Departament de Teràpia Ocupacional de la Universitat de Magallanes, a Xile, han publicat una revisió a la revista Gaceta Sanitària, en què alerten de l'escassa visibilitat del problema en la literatura científica internacional dels últims vint anys.

Entre 1997 i 2016 només es varen publicar 139 articles sobre la pràctica d'esterilització forçada en dones amb discapacitat, en anglès i espanyol, encara que la producció científica en aquest camp ha experimentat un lleuger creixement l'última dècada: entre 2007 i 2016 es concentra el major nombre de publicacions (65,5 per cent). En l'autoria d'aquestes publicacions, apareixen 24 països i 3 organismes internacionals, amb un predomini dels Estats Units i Austràlia, seguits d'Espanya i del Regne Unit. Segons l'idioma, el 79 per cent varen emprar l'anglès com a idioma original i només un 21 per cent l'espanyol. «Això impacta en la seva visibilitat potencial en països de parla hispana i fomenta el desconeixement d'aquesta situació en països amb menys desenvolupament», adverteixen les autores d'aquesta recerca.

Autors destacats

La major productivitat científica en aquest camp recau en sis dones i un home, que són responsables de gairebé un quart dels manuscrits analitzats, i la majoria tenen afiliació a universitats angleses i australianes. L'autora més destacada és Carolyn Frohmader, amb vuit publicacions, que representa l'activisme de dones amb discapacitat. Frohmader pertany a l'organització Women With Disabilities d'Austràlia, responsable d’un 7,9 per cent de la producció científica sobre esterilització forçada de dones amb discapacitat dels últims vint anys.

El 70 per cent dels documents explica que l'esterilització forçada afecta principalment dones amb discapacitat intel·lectual. No obstant això, hi ha un 15 per cent que afecta transversalment dones amb altres tipus de discapacitats (psíquiques, sensorials o físiques, entre d’altres). Només un 8 per cent dels articles revisats es refereix a aquesta pràctica aplicada al grup de joves i nenes amb discapacitat, i apareixen en el període 1996-2006.

Risc d'abusos sexuals

Respecte de temes recurrents, un 47 per cent dels articles revisats reporta el major risc de violència i abús sexual d'aquest col·lectiu i l'ús d'aquest fonament per a sotmetre-les a esterilització forçada. Davant això, un 35 per cent dels manuscrits emfatitza sobre l'augment del risc d'abús sexual envers les dones, després de l'esterilització forçada.

Encara que les publicacions aborden el tema des de diverses dimensions, des de l'evidència històrica de la violència envers les dones amb discapacitat a l'anàlisi de barreres actitudinals, passant per l'acceptació de la seva existència com una alternativa mèdica i terapèutica, des de l’any 2007 s'observa un augment notable d'articles que denuncien l'esterilització forçada com una vulneració dels drets humans, coincidint amb els debats oberts després de la Convenció dels Drets de Persones amb Discapacitat. Aquests articles denuncien aquesta pràctica en diversos països i critiquen la unió de forces polítiques, econòmiques i ideològiques que neguen els drets sexuals i reproductius de les dones amb discapacitat.

Malgrat ser una pràctica condemnada per diversos organismes internacionals de drets humans, el 2017 es reconegué que l'esterilització forçada de dones, joves i nenes amb discapacitat continua aplicant-se a 38 països, amb una prevalença que supera tres vegades la taxa observada en la població general. Només a Espanya, s'hauria aplicat a un miler de persones amb discapacitat els últims deu anys, segons dades de la Fundació Cermi Mujeres.

Per les autores d'aquest estudi, «preocupa l'absència de treballs que analitzin les conseqüències psicològiques provocades per aquestes pràctiques, i l'escassetat d'estudis en joves i nenes amb discapacitat, perquè és el grup d'edat en el qual es donen les formes més greus de violacions específiques dels seus drets humans», denuncien.

Font: Gaceta Sanitària

Referència bibliogràfica

Yupanqui, A. i Ferrer, V. (2019). Análisis de la producción científica mundial sobre esterilización forzada de mujeres con discapacidad entre 1997 i 2016. Gaceta Sanitaria, 33(4): 381-388. doi: 10.1016/j.gaceta.2018.08.008 

Data de publicació: 18/07/2019