La tesi doctoral d’Antoni Barceló Adrover analitza les modalitats de caça, la distribució dels vedats i l’entorn social i proposa un mapa de comarques cinegètiques
La caça és una de les primeres activitats practicades per l'espècie humana i arriba a l'actualitat amb un alt grau de connexió entre les persones i el medi, fet que li confereix un important contingut geogràfic. La tesi doctoral d’Antoni Barceló Adrover, defensada a la Universitat de les Illes Balears, se centra en els trets territorials i socials de la caça a Mallorca. La tesi l’han dirigida els doctors Miquel Grimalt i Jaume Binimelis, del Departament de Ciències de la Terra de la UIB.
El treball s'inicia amb un repàs a la importància de la caça en el context europeu, per derivar al cas de l'Estat espanyol i analitzar l'ampli abast de matèries que han tractat sobre el fenomen venatori. L'activitat cinegètica ha estat objecte d'estudi geogràfic des de diferents vessants, des de la biogeografia, passant per la geografia agrària o els espais de caça, fins a arribar al turisme cinegètic. S'ofereix un estudi bibliomètric sobre aquest aspecte i es presenta un extens recull bibliogràfic.
Passant ja a l'àmbit insular, s'elabora un corpus bibliogràfic temàtic classificat des de l'òptica geogràfica amb referències explícites a les aportacions dels autors més prolífics, les obres més destacades i els continguts més recurrents.
Rere aquests apartats panoràmics sobre l'estat de l'art venatori a diferents nivells, la dissertació se centra en el recurs cinegètic i les modalitats de caça de Mallorca, amb especial interès a descriure les variacions produïdes entre la dècada de 1970 i l'actualitat.
Les característiques territorials s'examinen en funció dels elements de pedra en sec amb finalitats cinegètiques, sovint prou desconeguts, però localitzats arreu del medi rural i dotats d'un alt valor patrimonial. Així mateix, també es quantifica i es mostra la distribució espacial dels vedats i refugis de fauna a Mallorca, partint de la base de les divisions administratives municipals.
L'entorn social de la caça s'explora a raó de la important afició a l’activitat, tant a partir del tractament estadístic de dades oficials referents a les persones titulars de llicències com a partir de l'avaluació del moviment associacionista. Les particularitats territorials i socials del col·lectiu de caça es complementen amb els resultats d'una complexa enquesta destinada a una mostra significativa del conjunt de caçadors que permet descobrir, entre d'altres qüestions, les modalitats més practicades, la despesa econòmica mitjana per practicant i temporada o les problemàtiques que més afecten el sector.
Per acabar, es planteja el marc teòric de la planificació i l'ordenació territorial cinegètica per tal de garantir la sostenibilitat del recurs. En aquest sentit, rere l'estructuració de l'illa en diferents unitats fisiogràfiques i la consegüent elaboració d'una taula multivariant amb valors físics, humans i relatius a la caça, es realitza una anàlisi factorial per concretar un mapa de comarques cinegètiques.
Més enllà de la importància acadèmica d'aquest treball, es tracta d'una aplicació pràctica a la gestió aplicada, atès que el mapa de comarques cinegètiques serà el referent territorial per a l'ordenació de la caça a Mallorca per part del Consell de Mallorca els propers anys.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Caça, territori i societat a Mallorca
- Autor: Antoni Barceló Adrover
- Programa de doctorat: Geografia
- Departament: Ciències de la Terra
- Directors: Miquel Grimalt Gelabert i Jaume Binimelis Sebastián
Data de publicació: 22/07/2015