Un nou estudi, liderat per l’IMEDEA (CSIC-UIB) i en el qual ha participat SEO/BirdLife, confirma el seriós declivi de l'espècie, que segueix sent l'au més amenaçada d'Europa. La baldritja, una espècie que només cria a les illes Balears, possiblement s'extingirà en uns 60 anys 

L’any 2004, un estudi demogràfic va fer saltar l'alarma sobre la baldritja (o virot), i va anunciar un declivi que podria portar a l'extinció de l'espècie en poques dècades. Poc més de deu anys després, i malgrat els avanços sobre el paper, el pronòstic per a l'espècie no ha millorat. Així ho confirma un nou estudi publicat a la revista Journal of Applied Ecology, que assenyala com a probable l'extinció de l'espècie en prop de 60 anys, si res no canvia.

Liderada pel mateix equip que va realitzar el treball de 2004, del Grup d'Ecologia de Poblacions de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), la recerca ha comptat amb la participació de SEO/BirdLife, entre altres institucions espanyoles i britàniques.

La revisió de l'estat de conservació de l'espècie es feia necessària després del notable increment en el coneixement de l'espècie, sobretot en l'àmbit marí. Especialment important era prendre en consideració les noves estimacions poblacionals, significativament més grans que les existents el 2004 –cosa que en cap cas no indica un increment poblacional, sinó simplement una millor avaluació–, i que havien aixecat veus a favor de rebaixar la categoria d'amenaça de l'espècie. Així mateix, avui dia es disposa de noves tècniques de modelització que permeten anàlisis més complexes, inclusivament la quantificació de les causes de mortalitat.

Malgrat tots aquests canvis, i segons les conclusions del nou estudi, el veredicte final es manté: la baldritja vola cap a l'extinció.

2004, el primer avís

La recerca publicada el 2004, propiciada per la revisió del Libro Rojo de las Aves de España, mostrava un preocupant declivi de l'espècie, que si seguia a aquell ritme, podria ocasionar-ne l’extinció en poques dècades. Se’n desconeixien les causes exactes, però el problema principal radicava en l'anormalment baixa taxa de supervivència adulta, per la qual cosa qualsevol amenaça que implicàs la mortalitat directa d'adults mereixia especial atenció. El treball es va basar en dades de seguiment de colònies en les quals no hi havia depredadors introduïts, la qual cosa va dirigir les mirades a la mar, i es va plantejar com a factor important la mortalitat accidental en arts de pesca.

Després de la publicació d'aquell estudi, i del Libro Rojo de las Aves de España, BirdLife International es va apressar a catalogar la baldritja en la categoria «en perill crític» globalment, seguint les directrius de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). A partir d'aquí l'espècie, endèmica de les illes Balears, va entrar en les llistes de diversos acords internacionals, com el Conveni OSPAR, el Conveni de Barcelona i l'Acord per a la conservació dels albatros i petrells (ACAP). També es va actualitzar el pla de recuperació de l'espècie a les Balears (2004), es va elaborar una estratègia de conservació estatal (2005), i es va actualitzar el pla d'acció internacional (2011). A tots aquests esforços, cal afegir la inclusió de totes les colònies de cria de l'espècie a la Xarxa Natura 2000, com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), i la recent designació de les principals àrees per a la baldritja a la mar com a ZEPA marines.

Captures accidentals per pesca

En el nou estudi, a més d'actualitzar les estimacions de supervivència i els diagnòstics de conservació de l'espècie, s'han estimat nous paràmetres demogràfics, com el reclutament o la supervivència juvenil, i s'ha quantificat per primera vegada la mortalitat d'aquesta au en arts de pesca. Això últim ha estat possible mitjançant la recopilació de dades de recuperacions d'anelles, així com de dades de centres de recuperació de fauna silvestre.

«La informació disponible és escassa, per la qual cosa els resultats han de prendre's amb certa cautela, i les administracions han de fer un major esforç per recopilar dades», apunta l'autora principal de l'estudi i investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), Meritxell Genovart. «No obstant això, la supervivència anual segueix sent alarmantment baixa, i tot apunta de nou cap a les captures accidentals com la seva principal amenaça, la qual cosa reforça la necessitat d'abordar aquest problema», afegeix.

«Presumiblement, i d'acord amb la informació acumulada a través de diversos treballs en marxa, el problema afectaria tot l'àmbit de distribució de l'espècie, que inclou el Mediterrani occidental i l'àrea atlàntica europea», apunta Pep Arcos, responsable del programa marí de SEO/BirdLife.

Actualment, diversos socis de BirdLife International treballen coordinats per abordar aquest problema, centrant ara com ara els esforços en el Mediterrani espanyol a través de l'anomenat Seabird Task Force, en el qual SEO/BirdLife té un paper destacat. «L'objectiu és fer una avaluació al més detallada possible d'on i com ocorren les captures accidentals, i treballar al costat dels pescadors i les administracions per desenvolupar, provar i posar en pràctica les mesures de mitigació més eficaces», comenta Arcos.

Atenció a les colònies de cria

El nou estudi demogràfic es basa en dades de colònies lliures de depredadors introduïts, com ara rates i moixos, però aquest no és el cas d'altres colònies, on les baldritges sí que sofreixen aquesta pressió addicional. En l'actualitat hi ha unes poques iniciatives puntuals per desratitzar alguns illots, però és necessari ampliar els esforços i abordar també el problema dels moixos i altres carnívors, més complex però de major impacte.

D'altra banda, l'estudi ha desvetat l'escassetat de dades demogràfiques sobre l'espècie, fet crucial per realitzar un bon diagnòstic de conservació. SEO/BirdLife fa cinc anys que treballa a l'oest i el sud d'Eivissa en col·laboració amb altres organitzacions, per consolidar un programa de seguiment de la reproducció de l'espècie, amb la finalitat de pal·liar aquesta deficiència. Així mateix, un equip format per investigadors anglesos –també implicat en el nou estudi demogràfic–, ha treballat en paral·lel al sud-oest de Mallorca. No obstant això, és necessari un compromís de les administracions per consolidar i reforçar aquest tipus d'iniciatives, vetllant perquè comptin amb un bon assessorament científic i compleixin uns protocols comuns mínims.

Més informació:

• Programa marí de SEO/BirdLife
• Pla d’acció internacional per a la conservació de la baldritja balear
• Fullet de ZEPA marines

Referència bibliogràfica

Meritxell Genovart, José Manuel Arcos, David Álvarez, Miguel McMinn, Rhiannon Meier, Russell B. Wynn Tim Guilford y Daniel Oro. «Demography of the critically endangered Balearic shearwater: the impact of fisheries and time to extinction». Journal of Applied Ecology.  8 de març de 2016. doi: 10.1111/1365-2664.1262

Font: IMEDEA (CSIC-UIB) 

Data de publicació: 08/03/2016