Entrevista al doctor Llorenç Huguet, Rector de la UIB 

El mes de juny de 2013 el doctor Llorenç Huguet va prendre possessió del càrrec de Rector de la UIB. Ja ho havia estat entre els anys 1995 i 2003. Les coses han canviat, i la UIB també. Amb l’excusa de l’inici d’un nou any acadèmic, parlam amb el Rector de la Facultat de Medicina, les obres del campus, d’infraestructures, i de reptes pendents quan som a la meitat de la legislatura, que ara coincideix amb un canvi de governants al capdavant de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

- Un curs que comença i un nou govern en el poder al qual, al discurs d’inauguració, demanàveu refermar compromisos i obrir nous horitzons... Per exemple 

En el discurs vaig demanar, amb tanta humilitat com contundència, el compromís del poder polític de la nostra comunitat per poder assolir els objectius següents:

• Millorar constantment l’activitat docent, que ja és de qualitat.
• Mantenir-nos en llocs capdavanters d’excel·lència en investigació.
• Projectar la innovació i la transferència del coneixement a la societat i, singularment, a la seva economia real.
• Potenciar, encara més, la internacionalització de l’activitat universitària, potenciant, en particular, la mobilitat dels estudiants.
• Oferir una projecció cultural i social a l’abast de totes les Illes, com a institució amb vocació universal però alhora arrelada al territori i compromesa amb la nostra cultura i amb la nostra llengua catalana. 

Vaig oferir poder materialitzar part d’aquests objectius mitjançant contractes programa que permetin valorar el seu compliment i, en justa mesura, validar el seu finançament. 

Sempre he cregut que cal un gran pacte entre la societat (representada pels governants elegits) i la Universitat; un pacte que permeti que la Universitat quedi al marge dels interessos partidistes i esdevingui allò que solem dir «assumpte d’Estat». És per això que en repetides ocasions he manifestat la voluntat i el compromís de retre comptes en seu parlamentària totes les vegades que vulguin. Una UIB millor passa també pel compromís de totes les forces polítiques (totes les que creuen en la Universitat pública, és clar). 

- Incrementar el pressupost per assolir el lloc que es mereix la UIB..., sempre la mateixa reivindicació. Ho aconseguirem algun dia?

Sempre la mateixa reivindicació fins que ens facin cas; fins que deixem de ser una de les universitats d’Espanya pitjor finançades. Jo esper i desig que això sigui durant aquesta legislatura, i encara m’agradaria més que fos en els dos exercicis que ens queden de mandat. Ja ho vaig dir, i la presidenta ho va corroborar al seu discurs; no és una quimera demanar que la UIB tingui un finançament almenys igual a la mitjana del de la resta d’universitats espanyoles. Ja ho havíem aconseguit, i el 2009 es va malmenar, de mala manera. Mantenir per més temps aquesta desigualtat seria condemnar el futur de la nostra universitat, i en particular el dels nostres estudiants. 

Per cert, i ja que m’he referit a la presidenta: no puc sinó agrair-li el fet que assistís a la inauguració del curs. Els darrers anys ja s’havia fet habitual que no hi assistís la primera autoritat de les Balears... 

- La Facultat de Medicina, un luxe o una necessitat?

Consider que es tracta d’una necessitat massa vegades frustrada. Avui més que mai necessitam els estudis de Medicina, tant des del punt de vista formatiu i investigador com per a la millora del sistema sanitari de la nostra comunitat.

La Universitat pública ha de donar respostes a les necessitats i inquietuds socials. De fet, si arribam a tenir Medicina —esper que sí— serà gràcies a l’existència d’un requeriment social. Recordem que l’any 2009 el Parlament de les Illes Balears, per unanimitat, va demanar a la UIB que elaboràs un pla d’estudis del grau de Medicina. Complírem la demanda; el pla fou verificat per l’ANECA el dia 13 de juliol de 2011. Des d’aquell moment, posar en marxa aquests estudis depenia de la signatura d’un conveni entre la Conselleria d’Educació i Cultura, la Conselleria de Salut i Consum i la mateixa Universitat de les Illes Balears. Sembla que ara hi ha la voluntat del Govern de signar-lo. És una oportunitat que no podem desaprofitar, són massa guanys els que la societat de les Balears perdria.

Entenc que els beneficis de la implementació dels estudis de Medicina són, per una part, la millora de la qualitat assistencial; i a més, la relació entre professionals i estudiants que es deriva del procés docent suposa un valor afegit, un estímul per a l’actualització de coneixements  i la formació permanent. Per altra banda, allà on s’han posat els estudis de Medicina s’ha produït un impuls de la investigació en les àrees biomèdiques (la investigació en salut és la que més recursos econòmics aporta, de fet, s’ha demostrar que de cada euro invertit hi ha un retorn de tres euros). A més, sense aquests estudis, l’IDISPA no podrà obtenir l’acreditació de l’Institut de Salut Carlos III, i perdrà, d’aquesta manera, l’accés a convocatòries competitives específiques de projectes d’investigació.

També voldria remarcar que la posada en marxa dels estudis de Medicina augmentaria l’equitat i la igualtat d’oportunitats dels membres de la nostra comunitat. Cal recordar que de les disset comunitats autònomes d’Espanya, només la nostra i la Rioja no tenen aquests estudis. Els ciutadans de la Rioja, però, tenen un avantatge: al seu voltant més proper tenen un bon grapat de facultats de Medicina. Si miram cap a les Canàries, ens adonam que en tenen dues, de facultats de Medicina... Per què les Balears no?

Pel que respecta a les implicacions econòmiques, vull indicar que la posada en marxa dels estudis de Medicina el curs acadèmic 2016-17 suposaria una inversió al voltant de 600.000 euros (incloses despeses de personal i d’equipament inicial). Posteriorment els estudis costarien entre 1 i 1,2 milions d’euros per any. La previsió de places seria de 60, que en termes relatius són 5,4 places per 100.000 habitants, lluny encara de Castella-la Manxa, que és la Facultat que menor ràtio té, 8,4 places per 100.000 habitants.

Voldria també recordar que les infraestructures necessàries per impartir Medicina ja existeixen: l’Hospital Universitari Son Espases ofereix tots els equipaments necessaris; uns equipaments que ara es desaprofiten i que iniciatives privades miren amb ulls llépols.

En poques paraules: posar Medicina a la Universitat pública és una bona opció. Es tracta d’uns estudis molt competitius; uns estudis que atreuen talent, que poden ser impulsors de desenvolupament empresarial i, sobretot, que poden ajudar a la millora de la vida dels nostres ciutadans.

No vull deixar de parlar del tema dels estudis de Medicina sense afirmar amb rotunditat que la seva implantació no suposarà transferir recursos d’altres estudis als nous. Som molt conscient que la UIB pateix un finançament dels més minsos de l’Estat. Hem de continuar reivindicant un millor finançament per a la nostra universitat. Ho tenc ben present i actuu en conseqüència...

- Ens podríeu explicar en què consisteixen les obres que es fan al campus?

Es fan dues obres molt importants al campus: el nou cablejat dels edificis i una nova àrea de vianants. Inevitablement, les obres han provocat inconvenients i un cert desconcert a l’inici del curs als membres de la comunitat universitària. A alguns d’ells he tingut l’oportunitat de demanar-los disculpes i aprofit aquest espai per fer-ho extensible a tots els afectats, als quals deman comprensió, amb la seguretat, però, que els beneficis de les obres en compensaran els entrebancs.

Es tracta de dues obres importants que faran de la UIB una Universitat més eficient i orientada a les persones. Amb la renovació de la xarxa de comunicacions (obra subvencionada amb fons FEDER) se substituiran més de 210 quilòmetres de cable i 3.600 preses de dades. Per altra banda, amb la conversió en zona de vianants de l’àrea central del campus, de 8.667 m², es produirà un canvi a la fisonomia del campus, augmentarà la zona verda, i es convertirà en un lloc de trobada amb nous espais per dinamitzar la vida universitària.

- I les infraestructures? Seguirem molt de temps patint problemes d’espai? 

No sé quin temps estarem. Però sí que puc dir-vos que lluitarem per aconseguir com abans millor un nou edifici interdepartamental i una biblioteca central.

La construcció de l’edifici interdepartamental que encabiria les facultats de Psicologia i Infermeria i Fisioteràpia, ja estava prevista, amb un finançament d’uns 7.000.000 d’euros, però l’anterior equip va posposar la construcció amb el compromís que en el moment oportú es recuperaria aquesta inversió. I ara és el moment. La construcció es faria al lloc que fins ara han ocupat els prefabricats. 

Construir una biblioteca central a la Universitat ha estat un projecte llargament acaronat i sempre frustrat. Ara hi ha l’oportunitat de fer-la. És aquest un projecte que, atenent raons d’eficàcia, eficiència i estalvi de recursos, podria ser, alhora, la biblioteca de referència de la comunitat autònoma de les Illes Balears, tal com preveu la llei del sistema bibliotecari. 

Ens alegra saber que, a hores d’ara, els dos edificis es preveuen al programa operatiu dels fons FEDER que el Govern té plantejat a Brussel·les.

- Ara farà dos anys que sou Rector, ens podeu fer un poc de balanç del que creieu més important i del que queda per fer?

Vàrem entrar al Rectorat en un moment molt particular i de càrrega emotiva fortíssima per la mort de la doctora Montserrat Casas. Ens vàrem proposar anar construint a partir del que s’havia fet i era bo. El primer compromís fou anunciar que no hi hauria més acomiadaments. I ho hem complert. Ens vàrem proposar redreçar la situació econòmica i, efectivament, en els dos exercicis pressupostaris hem aconseguit millorar la transferència nominativa i reduir el deute que la Comunitat Autònoma tenia amb nosaltres.

Amb les limitacions que les retallades ens han imposat (que han estat moltes) hem fet —i fem— feina perquè la recerca i la innovació siguin el cor i el motor de la Universitat, situant, però, la qualitat docent com a eix central i irrenunciable de la nostra tasca. Ho pregon sempre que en tenc oportunitat: la formació, la innovació i la recerca —l’essència de la UIB— han de conformar una palanca de progrés per a les nostres Illes; la palanca que la Universitat pot oferir a la societat.

Queda molt per fer: hem de posar les condicions que facilitin millorar la recerca (ho tenc molt clar: sense generació de nous coneixements no hi ha Universitat) i l’ensenyament. Hem de facilitar la innovació a les nostres aules, i per això hem de reduir el nombre d’alumnes per aula, especialment en aquells estudis excessivament massificats. I una altra cosa: per fer tot això sobra burocràcia; aquesta metàstasi que ofega la Universitat, els professors, el personal d’administració i l’alumnat.

Per altra banda, i pensant en les persones, ara que s’ha aconseguit alleugerir les restriccions de reposició i promoció de personal, hem d’encarar aquest procés amb celeritat i amb la major justícia possible, tant per al PDI com per al PAS. És un drama la situació de bloqueig de la carrera professional de molts de professors, joves i sèniors.

També m’agradaria poder consolidar l’SmartUIB; un projecte finançat amb fons estructurals europeus i conduent a estalvis d’energia i millora de la gestió de l’aigua. El projecte pot servir d’exemple, de model a oferir a la societat.

Ho he dit en altres ocasions: el que demà serà la UIB no està escrit; depèn del que es va fer en el passat i, sobretot, del que siguem capaços de fer, tots, ara, en el moment present. I a mi, com a Rector, el que més em preocupa i ocupa en aquests moments actuals són les persones —professorat, alumnat i personal de serveis— que pateixen les conseqüències d’una crisi que ha tingut efectes letals en el sistema educatiu.

- Des d’un punt de vista més personal, ja vàreu ser Rector vuit anys, entre 1995 i 2003, com valorau aquells i aquest mandat?

La UIB sempre ha estat una Universitat mal finançada. Així i tot, però, aquells anys noranta tinguérem més recursos per poder enllestir projectes i posar més racionalitat en el funcionament de la nostra institució. En el mandat actual hem hagut de navegar ben enmig de la tempesta... Sigui com sigui, abans i ara he mantingut els mateixos principis: constituir equips de govern plurals, eficients i sense sectarismes estèrils. Per altra banda, sempre he procurat treballar des de l’entusiasme que proporciona tenir el convenciment que de la nostra feina —de tota la comunitat universitària— depèn el futur de la nostra terra. 

- I un desig: Palma, ciutat universitària. En què es traduirà, si el campus continuarà sent fora de la ciutat...?

Abans de l’estiu ens vàrem reunir el nou equip de govern de l’Ajuntament de Palma, amb el batlle al capdavant, i l’equip de la UIB. A banda de constatar que molts d’ells eren exalumnes i la seva estima a la Universitat, es va produir una allau de propostes conjuntes que ens va animar a continuar, ara cada vicerector amb cada regidoria corresponent, aprofundint en les vies de col·laboració.

És cert, el campus és fora de la ciutat, però molts dels nostres estudiants i personal viuen a Palma. Hi ha l’edifici Sa Riera, i pròximament Can Oleo, i l’Ajuntament té molts més equipaments culturals, així que, compartint activitats, podríem arribar a més gent i trobar maneres d’incentivar la participació dels universitaris. 

Davant aquesta reflexió, fou el batlle, senyor Hila, qui va encunyar aquest desig de convertir Palma en ciutat universitària. I aquest és, certament, un desig que entre tots podríem veure fet realitat. Ens posarem a fer-hi feina! 

Data de publicació: 18/09/2015