La Universitat de les Illes Balears ha reactivat, en aquesta etapa de dificultat social, l’Observatori Social de les Illes Balears, dirigit per la professora Maria Antònia Carbonero i coordinat pel grup de recerca Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques, amb l’objectiu de recollir i generar informació per millorar el coneixement de la situació social de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i detectar-hi situacions emergents, punts crítics i respostes innovadores que facilitin la cohesió i la justícia social. L’Observatori compta amb el suport de la Càtedra d’Innovació Social “la Caixa”.
La primera etapa de l’Observatori va coincidir amb els efectes de la crisi econòmica de 2008 i es va mantenir entre 2009 i 2012. Ara, en aquesta nova etapa, l’Observatori s’ha proposat elaborar un baròmetre social de les Illes Balears. per al qual ja ha començat a recollir una sèrie d’indicadors homologables amb els de l’Observatori Social de “la Caixa”, així com la identificació d’iniciatives de bones pràctiques en innovació social.
«L’Observatori Social de les Illes Balears té una clara vocació de servei públic, que es fa especialment important en el moment en què vivim, tan marcat per l'impacte de la crisi derivada de l’epidèmia del coronavirus», explica la directora de l’Observatori, Maria Antònia Carbonero.
Indicadors i bones pràctiques d’innovació social
Per enguany, l’Observatori s’ha marcat com a objectiu, seguint la línia de l’Observatori Social de “la Caixa”, elaborar el baròmetre i recollir i catalogar totes les iniciatives d’innovació social de les Illes Balears. El baròmetre inclourà indicadors de context (PIB per càpita, taxes ocupació, població, moviment natural, migracions, etc.), d’inclusió i ciutadania (indicadors de pobresa, desigualtats i abandonament escolar, així com d’accés a serveis bàsics com educació, salut o habitatge), indicadors específics de desigualtat de gènere, i d’intervenció social i polítiques socials.
Aquests indicadors seran accessibles a través de la web de l’Observatori i s’actualitzaran periòdicament. També es publicaran periòdicament butlletins electrònics del Baròmetre social (Breus), així com informes socials sectorials específics, tant sobre indicadors com sobre polítiques socials.
Primers impactes de la COVID-19 en la vulnerabilitat social
L’Observatori ha tret aquest mes de maig el seu primer butlletí de la nova etapa, dedicat als primers impactes de la COVID-19 en la vulnerabilitat social de les Illes. Encara que la informació de què es disposa és fragmentada i marcada per la immediatesa i la urgència de la situació, el butlletí aborda les principals xifres de l’epidèmia, els efectes devastadors en termes d’ocupació, el desbordament de les demandes de protecció social, i les respostes que articula l’Administració pública i el tercer sector, així com les iniciatives de solidaritat que sorgeixen.
Segons aquest recull, les dades posen de manifest que els mitjans i recursos per evitar contagis en l’espai sanitari ha estat insuficient i han evidenciat un sistema de mercat que posa preu a les vides en detriment de l’estat de benestar, que es presenta deficient: no combat les desigualtats socials i no garanteix la cobertura de necessitats bàsiques. Fixar un preu màxim de les màscares (i la resistència a aquesta decisió política per part de partits de l’oposició) és un exemple d’aquesta tensió entre mercat i Estat.
Per altra banda, les desigualtats socials també han quedat paleses, atès que s’han evidenciat els biaixos de classe i de gènere. De fet, una part de la major incidència en dones que en homes abans dels seixanta anys s’explica perquè moltes de les professions sanitàries, de cures i de neteja, a més de la feina als supermercats, essencials aquests dies, són ocupades per dones més que per homes. Per aquest motiu, els autors apunten que sanitàriament i socialment, la COVID-19 convida a replantejar el model de cobertura i assistència que tenim i cap a quin ens encaminam o podríem encaminar-nos.
Pitjors dades laborals que en la darrera crisi econòmica
Pel que fa a l’àmbit laboral, les Illes Balears han estat la comunitat on més s’ha incrementat la desocupació interanual el mes d’abril, amb un increment del 62,1 per cent. A més, gairebé una tercera part de les persones donades d’alta a la Seguretat Social a les Illes han estat afectades per un Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO), 141.614 persones, un 30,7 per cent del total. Moltes persones que patien situacions laborals molt precàries es veuen ara amb dificultats per accedir a les prestacions i ajudes.
Els sindicats han hagut d’adaptar la seva estructura i el funcionament a l’allau de peticions de treballadors afectats per la crisi, també laboral, generada pel coronavirus. Entre les diferents organitzacions sindicals consultades, s’han atès prop de 50.000 consultes fins a final d’abril, la majoria de les quals estan relacionades amb la suspensió de l’activitat laboral i la gestió dels ERTO, així com sobre mesures d’higiene i de seguretat al lloc de treball per evitar els contagis. En aquest sentit, la demanda d’equips de protecció individual (EPI) i mesures de salut laboral davant el coronavirus han estat presents a tots els sectors productius.
La situació laboral és ben preocupant. Les darreres previsions de l’Organització Internacional del Treball (OIT) apunten a la pèrdua de més de 300 milions de llocs de treball a temps complet arreu del món, a més dels més de 1.600 milions de treballadores de l’economia informal directament afectats per la suspensió de l’activitat. Se superen amb escreix les dades de la crisi econòmica de 2008-2011, i els sectors de l’hoteleria i la restauració, que representen el gruix de l’activitat econòmica a les Illes Balears, són dos dels més afectats, tant ara com aleshores.
Bones pràctiques: xarxa de suport mutu
Quant a bones pràctiques, el butlletí es fa ressò de les xarxes de suport mutu de Mallorca i Eivissa, afegides a iniciatives de les associacions de veïns ja existents. En el cas de Mallorca, la XSM ha arribat a tenir nodes a 31 pobles de l'illa i a 32 barris de Palma, mentre que a Eivissa atén una trentena de famílies amb necessitats alimentàries. Són iniciatives que no volen ser recursos assistencials o caritatius, sinó eines horitzontals de suport mutu que han sorgit de forma espontània arreu de les Illes amb la crisi generada pel coronavirus i de les quals l’OSIB també farà seguiment.
Documents relacionats
Data de publicació: 19/05/2020