La UIB publica l'inèdit «Atles lingüístic mariner» de Francesc de Borja Moll

El grup de recerca en Sociolingüística de les Illes Balears i el Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció de la UIB han desenvolupat un visor cartogràfic d'accés obert que permet consultar a través d'Internet la terminologia marinera en català recollida pel filòleg menorquí 

Entre 1966 i 1970, el filòleg menorquí Francesc de Borja Moll i Casasnovas (1903-1991) va recollir milers de formes lingüístiques en localitats costaneres de les Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya amb l'objectiu de recopilar la terminologia marinera en llengua catalana. El lèxic vinculat a la mar recollit per Moll inclou termes procedents de la geomorfologia, la meteorologia, els astres, la navegació, les maniobres, les embarcacions, però també la vida a bord, el comerç, la pesca, i la fauna i la flora marítimes. Aquest treball, però, no va arribar a ser públic.

Sota la direcció del doctor Jaume Corbera, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, un equip del grup de recerca en Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) ha fet possible que finalment es publiqui aquest Atles lingüístic mariner de Francesc de Borja Moll. L'obra, fins ara inèdita, serà accessible per al gran públic a través d'Internet mitjançant un visor cartogràfic desenvolupat pel Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció (SSIGT) de la UIB.

Aquest visor, al qual es pot accedir des del web del GRESIB, permet que els usuaris puguin consultar a cop de clic la terminologia catalana relacionada amb el món de la mar i veure la seva diversitat geogràfica.

Un projecte ambiciós per a totes les llengües de la Mediterrània

L'origen del treball de Francesc de B. Moll s'ha de cercar en un projecte encara més ambiciós que pretenia bastir una obra especialitzada en la terminologia marinera de totes les llengües que conviuen a la Mediterrània. Aquesta iniciativa va ser presentada l'any 1937 pel romanista croat Mirko Deanović al V Congrés Internacional de Lingüística Romànica, celebrat a Niça. Aquest projecte d'un Atlante Linguistico Mediterraneo, però, va quedar totalment suspès per l'esclat de la II Guerra Mundial el 1939. Acabada aquesta catàstrofe, Deanović el va reprendre i el va proposar novament al VIII Congrés Internacional d'Estudis Romànics, fet a Florença el 1956, on es va constituir un Comitè Internacional per a realitzar-lo, amb el patrocini de la Fondazione Giorgio Cini de Venècia.

L'obra aplicava el mètode de la geografia lingüística a un territori plurilingüe on coexisteixen llengües genèticament molt diverses. El Comitè que l'havia d'impulsar va ser inicialment format per més d'una trentena de membres, procedents de tots els estats costaners de la Mediterrània. Aquest Comitè va publicar el 1960 el qüestionari que havia de servir per a les enquestes, i amb aquest es va publicar també un àlbum amb il·lustracions per a ajudar els enquestadors a fer les preguntes. Finalment es varen triar 125 punts d'enquesta, des de la Península Ibèrica fins a les costes de la Mar Negra.

Els punts d'enquesta de l'àrea catalana triats varen ser: Banyuls, l'Escala, Blanes, Vilanova i la Geltrú, l'Ametlla, Peníscola, Cullera, la Vilajoiosa, Eivissa, el Port d'Andratx, Maó i l'Alguer. Totes les enquestes dins l'Estat espanyol varen ser fetes entre 1966 i 1970 per Francesc de B. Moll, mentre que de la de Banyuls se n'encarregà el francès Louis Michel i de la de l'Alguer l'italià Oronzo Parlangèli. Els enquestadors també eren membres del Comitè promotor.

El projecte va ser viu, a través del Bolletino dell'Atlante Linguistico Mediterraneo, fins a 1993, any del darrer bolletí. Tot i que el 1971 va eixir un Saggio dell'Atlante Linguistico Mediterraneo, amb 27 mapes de mostra, cap altre volum no ha estat mai publicat, i el projecte finalment va quedar arxivat a la Biblioteca Nuova Manica Lunga de la Fondazione Cini, on es conserven tots els qüestionaris omplits pels enquestadors. Des de 2016, però, hi ha un comitè promotor, impulsat principalment pel doctor Giovanni Ruffino, del Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani, de Palerm, que, amb el permís i el suport de la Fundació Cini, ha reprès el projecte i vol dur a terme la publicació de totes les enquestes.

Un llegat conservat

Francesc de B. Moll va guardar una còpia de totes les enquestes que va fer. Aquesta documentació es conserva amb tots els seus papers a l'Arxiu del Regne de Mallorca (Fons Alcover-Moll), a Palma, és de domini públic i està a disposició dels investigadors. No se sap amb quina intenció (potser veia la possibilitat de fer-ne qualque publicació pel seu compte), Moll va passar les respostes d’algunes enquestes, només una selecció, a grafia convencional, amb algunes determinades i concretes concessions a adaptacions formals per a acostar-se a la pronúncia; n'hi ha que fins i tot estan escrites a màquina, mentre que la majoria estan escrites a mà.

Convençut de la importància de rescatar aquest material, fins ara inèdit, i del valor que té com a testimoni de la feina voluntarista i entusiasta de Francesc de B. Moll (ell mateix confessa, a les seves memòries, que es va pagar de la seva butxaca totes les despeses per a fer les enquestes), el doctor Jaume Corbera va considerar oportú publicar-lo, aprofitant les facilitats que ara proporcionen Internet i les tecnologies digitals.

El doctor Corbera assenyala que «les dades són del final de la dècada del seixanta, però l'antiguitat no els lleva valor, sinó que ben al contrari els en dona. Una bona part dels mots aplegats en aquell moment ara serien difícilment recollibles, havent-hi hagut una substitució poblacional important en els oficis mariners, en els quals una gran part, potser fins i tot majoritària, dels treballadors no són autòctons dels Països Catalans o són de llengua familiar no catalana».

El treball del doctor Corbera ha tingut la col·laboració de Maria Salvà Rams i Maria Rosa Cantallops Sánchez en la feina de transcripció; i en el cas de Maria Rosa Cantallops, també de comprovació i compleció de les enquestes, durant la seva estada ERASMUS a Venècia.

El desenvolupament tècnic del visor cartogràfic ha estat possible gràcies a la tasca del Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció de la UIB, dirigida pel doctor Maurici Ruiz (director) i amb el suport del senyor Carles Homs (tècnic del SSIGT) i dels alumnes col·laboradors i de pràctiques externes del Departament de Geografia: Pere Gelabert, Guillem Aulet, Kiko Lora, Pep Joan Riutort, Elena Serra, Antoni Vidal, entre d’altres.

Data de publicació: 22/01/2018