Investigadors del grup de recerca ConStruct són a la Universitat de la Corunya per participar en un experiment que té l'objectiu de predir amb més fidelitat la capacitat de resistència de les estructures de formigó.
Un equip d'investigadors del grup de recerca en Enginyeria de la Construcció i les Estructures (ConStruct) de la Universitat de les Illes Balears ha participat en la ruptura controlada de la biga més grossa que s'ha fet mai en un laboratori europeu, una acció que ha tingut lloc a la Universitat de la Corunya. La biga fa 12 de metres de llarg, 2 metres d'alçada i 24 centímetres de gruix, i pesa 14 tones. A més, probablement sigui l'assaig a trencament amb una biga amb armadura a tallant més gran que s'ha fet mai arreu del món.
Aquest assaig forma part del projecte de recerca HORVITAL, en el qual participen investigadors de la UIB, la Universitat de la Corunya, la Universitat Politècnica de València i la Universitat Politècnica de Catalunya. El projecte està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, i té l’objectiu d’investigar diferents aspectes de les estructures de formigó per aconseguir allargar-ne la vida útil.
Expectació internacional
La ruptura d'aquesta biga ha generat expectació entre la comunitat científica, atès que la predicció de la resistència a tallant és un dels temes de debat més importants en l'àmbit del formigó estructural. Molts de grups de recerca internacionals d’arreu del món investiguen aquest tema.
És per això que la Universitat de la Corunya ha llançat un repte científic i ha convidat els investigadors d'arreu del món perquè facin prediccions sobre la capacitat de resistència de la biga. Dotze grups de recerca internacionals de Brasil, Estats Units, Suïssa, República Txeca, Itàlia, Hongria i Espanya han enviat les seves propostes.
L'assaig es retransmetrà en línia a partir de les 16 hores del 29 de gener a través del canal de vídeo del projecte: https://www.youtube.com/watch?v=BGADtPGxouI
Afavorir la sostenibilitat en la construcció d'estructures
El projecte HORVITAL cerca ampliar els coneixements que la comunitat científica té sobre la capacitat de resistència de les estructures de formigó amb l'objectiu de contribuir a incrementar-ne la sostenibilitat.
A l'hora de dissenyar elements estructurals, els enginyers tenen en consideració totes les possibilitats d’error. I una d'aquestes possibilitats és la ruptura a flexió, que sol aparèixer al centre de la biga a partir d'una curvatura de la peça. Una altra és la ruptura a tallant, que sol aparèixer a prop de la base de la biga o quan hi ha càrregues molt elevades que es concentren en un punt. En el cas de la ruptura a tallant, la deformació en el moment de la ruptura és molt reduïda i, fins i tot, és possible que no pugui ser percebuda a simple vista.
Ara bé, no tots els errors es poden predir amb la mateixa precisió. Avui és molt més senzill pronosticar el valor de càrrega que produirà una ruptura a flexió en una biga de formigó armat que el valor que produirà una ruptura a tallant. Això és perquè el model de càlcul de flexió és més exacte que el model de càlcul que s'usa per al tallant, en el qual intervenen fenòmens més complexos.
Per evitar riscos, la solució pràctica consisteix a sobredimensionar les estructures, augmentant la quantitat de material resistent (formigó i acer) en la construcció. Això comporta un ús excessiu de recursos naturals i una petjada de carboni, que els investigador del projecte HORVITAL volen contribuir a reduir gràcies als coneixements que es generin sobre la ruptura a tallant.
Data de l'esdeveniment: 29/01/2020
Data de publicació: 29/01/2020