El primer informe de l'estudi del grup de recerca en Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques revela la falta de mitjans, la sobrecàrrega de treball i l'arribada de nous perfils d'usuaris als centres d'atenció a causa de l'impacte de la COVID-19
Les investigadores Fernanda Caro Blanco, María Gómez Garrido i Joana Maria Mestre Miquel, del grup de recerca en Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques de la Universitat de les Illes Balears, participen en una recerca finançada per l'Institut Nacional de l'Administració Pública (INAP) en la qual analitzaran durant un any l'impacte dels efectes de la COVID-19 en els Serveis Socials.
La reorganització de l'atenció presencial, la sobrecàrrega de treball, l'augment de la demanda o la necessitat de fer més contractacions són algunes de les qüestions que reclamen les treballadores socials entrevistades.
Els serveis socials són la xarxa de seguretat per a la ciutadania més vulnerable i representen la primera línia del sistema de benestar. Durant l'estat d'alarma varen ser considerats serveis essencials, no obstant això, moltes de les professionals denuncien que aquest reconeixement no s'ha traduït en més dotació de recursos humans, tecnològics o econòmics per fer front a l'elevat augment de la demanda.
En la recerca participen investigadores de la Universitat Complutense de Madrid, de la Universitat dels Illes Balears, de la Universitat del País Basc, de la Universitat de Salamanca i de la Universitat de Saragossa. Gràcies al recentment creat monitor d'impacte de la COVID-19 sobre els serveis socials, les investigadores estudiaran l'abast de la crisi fins a setembre del 2021 a través d'un seguiment detallat dels efectes i reptes als quals s'enfronten els serveis socials a més de seixanta municipis espanyols.
Conclusions del primer informe
El primer informe recentment publicat posa de manifest que els centres de serveis socials municipals varen haver de reorganitzar la seva atenció a través del teletreball i presencialment només en aquells casos en què la demanda d'emergència així ho requeria. Les professionals d'aquest sistema afirmen que se senten satisfetes amb la tasca desenvolupada. No obstant això, critiquen la falta de mitjans i l'excés de sobrecàrrega de treball al qual s'han vist sotmeses.
En molts casos, la salut d'aquestes professionals s'ha vist afectada per l'estrès, l'angoixa i la contenció emocional que han realitzat amb els grups de població més afectats per aquesta crisi sanitària, econòmica i social. «Hi ha dies que hem tingut fins a dues-centes telefonades de persones que fins avui no coneixien els serveis socials», indica una professional.
En aquesta línia, l'informe alerta de la irrupció de nous perfils de persones usuàries que fins ara desconeixien on era el seu centre de serveis socials de referència. Expliquen com ha afectat milers de famílies que vivien del sector serveis i, especialment, d'ocupacions de l'economia submergida. També la demora en el cobrament dels ERTO ha suposat que en els mesos de març i abril no quedés res del pressupost anual destinat a emergència social en nombrosos ajuntaments d'Espanya.
De la mateixa manera que ocorre en el sistema sanitari, les dificultats i demandes socials quotidianes se sumaven a les generades per la pandèmia. Això és, a un sistema prèviament saturat, s'hi ha afegit la dificultat que suposa no poder fer entrevistes presencials o visites domiciliàries, la qual cosa afecta directament intervencions en violència de gènere o de seguiment de menors en situacions de risc. La dependència apareix com un altre dels àmbits més perjudicats, tal com afirma una treballadora social entrevistada: «Les valoracions de dependència es varen deixar de fer al març i no sé quan es reprendran», amb les implicacions que aquest retard suposa per a milers de persones dependents i les seves famílies.
Els pròxims mesos, les investigadores continuaran analitzant l'impacte de la pandèmia en aquest sistema. Estudiaran noves pràctiques professionals, així com els reptes als quals s'enfronta el sistema públic de serveis socials, com el fet de fer front a la pressió cap a l'assistencialisme, que no representa els objectius principals que hauria de tenir el sistema. Finalment, l'informe recull que, malgrat les dificultats i la incertesa, hi ha una sensació d'haver estat capaces de donar resposta a cada una de les demandes rebudes. «Per mi, aquest període ha estat un repte i una oportunitat. Durant la pandèmia es va veure que nosaltres, els serveis socials, hi som per atendre les dificultats, i jo veig que això ha servit per fer-nos valer», afirma una treballadora social.
Data de l'esdeveniment: 20/10/2020
Data de publicació: 20/10/2020