Un centenar de raors de les aigües de Mallorca han estat marcats amb un petit dispositiu de radiocomunicació en un experiment científic pioner. 

L'objectiu és rastrejar els individus durant més d'un any per conèixer les causes de la mortalitat d'aquesta espècie tan preuada pels pescadors i promoure canvis en la seva gestió. 

Cada primer de setembre, milers de pescadors surten a la mar quan comença la pesca del raor, un petit làbrid que habita els fons sorrencs. En aquesta època, els primers raors capturats arriben als mercats a preus que arriben als 100 euros per quilogram. Aquesta espècie és molt valorada pels pescadors de les Illes Balears, i generen un valor social, econòmic i cultural alt. Això no obstant, hi ha moltes incerteses sobre el seu cicle vital que generen dubtes sobre la sostenibilitat futura de les poblacions i de l’activitat socioeconòmica a les Illes Balears.

Desconeixem com reaccionaran les poblacions salvatges de raor davant l'escalfament de les aigües, la proliferació d'espècies invasores, la massificació costanera, la propagació de malalties i la contaminació… Podem assegurar que els habitants de les Illes Balears continuaran gaudint d'aquesta tradició en el futur? Tot i que la veda temporal i les reserves marines han ajudat a estabilitzar les poblacions de raor, encara no sabem com aquestes noves amenaces impactaran el seu futur.

Amb l'objectiu d’investigar com creix i es reprodueix l’espècie, així com les causes naturals de mortalitat com malalties, envelliment i depredació, l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC–UIB), la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears del GOIB (IRFAP) i l'Institut d’Investigacions Marines de Vigo (IIM) desenvolupen un experiment pioner en què un centenar de raors de les aigües de Mallorca han estat marcats amb un petit dispositiu de radiocomunicació.

Aquests petits dispositius electrònics, innocus per als peixos, emeten un senyal de ràdio de baixa freqüència que permet conèixer-ne la ubicació i l’estat de salut mitjançant telemetria acústica i una xarxa d’antenes subaquàtiques instal·lades al fons de la mar, explica el Dr. Josep Alós, investigador principal del projecte. La meitat dels raors han estat marcats en zones de protecció integral de les reserves marines de Migjorn, Llevant i la Badia de Palma per estudiar la mortalitat per malalties i depredació, sense interferència de la pesca. La resta es varen marcar a zones populars entre els pescadors, com són Cala Mesquida, Caló des Màrmols i Rafalbeig, amb l'objectiu de conèixer quants són pescats.

A més, prop de 500 raors han estat marcats externament amb etiquetes grogues i un codi d'identificació. Això permet fer visibles aquests peixos en cas de captura, i es fa una crida a la col·laboració dels pescadors de les Illes Balears perquè informin l’IMEDEA en cas de recaptura, destaca el Dr. Alós.

Amb les dades obtingudes dels raors equipats amb dispositius electrònics i aquells marcats amb etiquetes externes, se’n podrà quantificar el creixement, reproducció i mortalitat, un aspecte clau per entendre la dinàmica poblacional, assenyala el Dr. Alós. Això permetrà generar coneixement per garantir poblacions estables de raors i assegurar el futur d'aquesta activitat tan apreciada pels ciutadans de les Illes Balears, conclou el Dr. Alós. Els resultats es presentaran a la I Jornada d'Estudis del Raor, que se celebrarà al Club Nàutic s’Arenal el 24 d'agost, just una setmana abans de l'obertura de la pesca del raor de 2024.

Aquest experiment forma part del projecte de generació de coneixement METARAOR, amb referència PID2022-139349OB-I00, finançat per MICIU/AEI /10.13039/501100011033 i per FEDER, UE.

Data de publicació: 23/07/2024