Els investigadors dels grups de recerca en Evidència, Estils de Vida i Salut (EVES) i en Salut Laboral de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), centre mixt de recerca de la Universitat de les Illes Balears i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, han publicat recentment un article a la revista PLoS ONE en el qual demostren que el BAI (Body Adiposity Index) no és millor índex que el BMI (Body Mass Index) per mesurar el percentatge de greix corporal en una població caucàsica mediterrània.
L’adipositat, o distribució del greix corporal, és un indicador dels riscs de salut associats a l’obesitat, la qual cosa fa necessari disposar de les eines adequades per avaluar-la.
La tasca dels investigadors del IUNICS s’ha centrat en el BAI, un nou índex d’adipositat que es basa en la circumferència del maluc i la talla. Aquest índex va ser desenvolupat per l’investigador Richard Bergman i els seus col·laboradors, a la Keck School of Medicine de la Universitat de Califòrnia Meridional (EUA), el març de 2011.
L’article se centra en l’anàlisi del comportament dels índexs d’adipositat BAI i BMI. L’objectiu de l’estudi és comparar el percentatge de greix corporal determinat per bioimpedància elèctrica, una tècnica no invasiva que permet calcular el greix corporal a partir de les propietats elèctriques dels teixits biològics, i els mesuraments del BAI i del BMI. A més, s’avalua la utilitat del BAI diferenciant homes i dones. Aquest estudi descriptiu de tall transversal s’ha fet amb 1.726 dones i 1.474 homes.
Els dos índexs, BAI i BMI, han mostrat una bona correlació entre si (r = 0,64, p < 0,001). També s’ha observat una forta correlació entre el BAI i el percentatge de greix determinat per bioimpedància elèctrica (r = 0,74, p < 0,001), que fins i tot és més fort que la que hi ha entre l’índex de massa corporal (que es basa en el pes i l’alçada de l’individu per avaluar el grau de risc associat a l’obesitat) i el percentatge de greix (r = 0,54, p < 0,001). Malgrat això, l’anàlisi de la corba ROC –una tècnica que permet visualitzar la capacitat de discriminació d’una prova diagnòstica– ha mostrat una major precisió per a l’IMC que per al BAI.
Els investigadors de la UIB no descarten que el BAI pugui ser una bona eina per mesurar l’adipositat pels avantatges que té sobre altres sistemes mecànics o elèctrics més complexos i, també, perquè no es requereix conèixer el pes de l’individu per calcular-lo. Emperò, en general, el BAI no soluciona les limitacions pròpies del BMI. A més, és necessari estudiar el comportament del BAI en grups de població específics, on el BMI presenta limitacions significatives, com en nins, persones grans i esportistes.
Referència bibliogràfica
López, A. A.; Cespedes, M. L.; Vicente, T.; Tomàs, M.; Bennàsar-Veny, M.; Tauler, P.; Aguiló, A. «Body Adiposity Index Utilization in a Spanish Mediterranean Population: Comparison with the Body Mass Index». PLoS ONE, 2012;7(4): e35281. doi:10.1371/journal.pone.0035281.
Documents relacionats
Data de publicació: 25/06/2012