Investigadors de la UIB contribueixen a augmentar el coneixement de l'aranya reclusa «Loxosceles rufescens»

Els investigadors del grup de Zoologia Aplicada i de la Conservació descriuen un únic cas de mossegada d’aquest aràcnid a Mallorca l'any 2022 

Les mossegades d'aranya solen produir-se de manera accidental i són perilloses únicament en un nombre molt limitat de casos. No obstant això, els últims anys n’ha augmentat la incidència a Espanya i s’atribueix a l'espècie Loxosceles rufescens (Dufour, 1820), coneguda vulgarment com a aranya reclusa mediterrània, aranya violí o aranya dels quadres, el verí de la qual pot produir lesions a la pell i un quadre clínic conegut com a loxoscelisme.  

Recentment, un equip d'investigadors del grup de Zoologia Aplicada i de la Conservació (ZAP) de la Universitat de les Illes Balears ha publicat un estudi en el qual descriuen quatre casos recents atribuïbles a la L. rufescens a Mallorca, Girona i Biscaia entre els anys 2022 i 2023. A més, revisa la biologia, vigilància, el control integrat, els símptomes i el tractament associats a aquesta aranya.

L'estudi s'ha publicat a la Revista de Salut Ambiental, en col·laboració amb investigadors del CSIC, del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública, Anticimex3D Sanidad Ambiental, Arácnidos Ibéricos i d’Atenció Primària Osakidetza.

Un únic cas a Mallorca

En el treball, descriuen un cas que s’esdevingué a Mallorca el setembre de l’any 2022, l'únic detectat fins aleshores a l'illa. Una jove va rebre la mossegada d’aquesta aranya al coll, darrere una orella. Recolliren l'exemplar al mateix moment i el subministraren al grup de Zoologia Aplicada i de la Conservació de la UIB (ZAP-UIB) perquè l’identificassin.

La jove afectada va haver de ser tractada per febre, dolor a la zona de la mossegada, suor, mareig i un lleuger adormiment de les extremitats. El procés de recuperació li va durar unes dues setmanes i no arrossega cap seqüela.

L'aranya del violí només té sis ulls

L'aranya Loxosceles rufescens és una aranya esvelta, amb les potes llargues i primes, de color marró clar, que segons com pot ser més fosc. La mida de les femelles i dels mascles és similar, i els exemplars adults poden tenir una llargada corporal de 7 a 9 mm.

Presenta dues característiques que la fan única. La primera es pot observar a simple vista i és el dibuix en forma de violí que té al prosoma arquejat, la part del cos on hi ha el cap. La segona característica és que, si tenim una lupa o la fotografiam amb un objectiu macro, es pot apreciar que L. rufescens només té sis ulls, en lloc dels vuit de la majoria d'aranyes.

Aquesta espècie és d'origen nord-africà, tot i que actualment és present a Amèrica del Nord, al sud-est asiàtic, a Madagascar i a algunes illes del Pacífic i de l'Atlàntic. Habita a tota l'àrea mediterrània des de fa més de 5.000 anys. Presenta una gran capacitat de dispersió pel transport i aclimatació, ja que s'amaga en llocs petits dels edificis, on pot romandre immòbil durant llargs períodes. Pot sobreviure de 3 a 5 mesos sense menjar ni aigua.

De les 1.400 espècies d'aranyes que habiten la península Ibèrica, la L. rufescens és una de les tres que poden provocar quadres clínics complexos. El verí d’aquesta espècie conté esfingomielinasa D, una substància dermonecròtica que actua a nivell vascular i hi té efectes destructius. És la responsable del quadre clínic conegut com a loxoscelisme, que es manifesta després de l'enverinament.

La mossegada de la L. rufescens sol ocórrer dins edificis (rarament, al camp) i sol passar inadvertida o bé ser percebuda com una punxada petita o moderada. En aquells casos en què és inadvertida, fins passades algunes hores el pacient no comença a notar dolor o molta picor. A partir d'aquest moment, l'evolució canvia àmpliament entre pacients, que poden ser asimptomàtics, presentar toxicitat local o sistèmica del verí.

Prevenció necessària

Actualment, no hi ha eines específiques per al monitoratge d'aranyes d'aquest gènere. És per això que els investigadors assenyalen que cal que la població sàpiga que existeixen i que puguin diferenciar-les d’altres aranyes que poden ser freqüents als domicilis, però inofensives.

De la mateixa manera, suggereixen incloure aquesta espècie en els programes de vigilància i control de plagues urbanes rutinaris duts a terme per empreses privades i/o administracions públiques.

Entre les mesures preventives, els investigadors recomanen com a principal mantenir nets i ordenats els possibles llocs de refugi d'aquestes aranyes, que en general són els altells, garatges i soterranis. Davant el dubte sobre la possible identitat de l'aranya o qualsevol artròpode potencialment nociu, els investigadors recorden que sempre convé contactar amb l'administració competent en matèria de salut pública i/o empreses i institucions especialistes en la temàtica. 

Referència bibliogràfica

González MA, Pradera C, de Blas R, Testa JE, Miranda MA, Barceló C. Descripción de cuatro casos por mordedura de araña atribuibles a Loxosceles rufescens (Araneae, Sicariidae) en España: revisión bibliográfica, identificación, biología, vigilancia y control integrado. Revista de Salud Ambiental. 2024(1):30-42. 

Data de l'esdeveniment: 15/07/2024

Data de publicació: 15/07/2024