El projecte COREMAR, liderat per l'IMEDEA (CSIC-UIB) i finançat pel Govern de les Illes Balears, ha estudiat durant dos anys la xarxa de reserves marines de les Illes Balears. 

Els resultats mostren, per primera vegada, com espècies clau com l'anfós, el déntol, la serviola, l'espet o l'escurçana es mouen, es connecten i utilitzen aquestes àrees protegides, la qual cosa aporta informació essencial per a la conservació i la pesca sostenible.  

L’estudi, que ha finalitzat recentment després de dos anys, s’ha basat en l’ús de telemetria acústica, una tecnologia que permet seguir els moviments dels peixos davall la mar. 

Per això, els peixos són capturats amb cura i sotmesos a una petita cirurgia en què se’ls implanta un dispositiu electrònic de la mida d’una pila. Aquest dispositiu emet senyals acústics únics que són detectats per receptors instal·lats al fons marí. Cada vegada que un peix marcat passa a prop d’un receptor, se’n registra la presència juntament amb variables ambientals, com ara la temperatura. Aquesta tècnica no només permet reconstruir els moviments i l’activitat dels individus, sinó també entendre com utilitzen les reserves marines i com responen als canvis dels factors ambientals. 

Gràcies a aquesta eina, el projecte ha consolidat la Balearic Tracking Network (BTN), una xarxa pionera de seguiment marí que ja compta amb 38 receptors distribuïts entre Mallorca i Menorca. Alhora, aquesta xarxa forma part de la European Tracking Network, cosa que situa les Illes Balears com un node estratègic internacional en aquest àmbit. 

Durant el projecte s’han marcat 126 peixos de diferents espècies, que han estat detectats més de dos milions de vegades pels receptors de la BTN. A més, els dispositius instal·lats a la mar han registrat quatre milions de dades de temperatura del fons marí. Aquests resultats permeten entendre millor l’activitat dels peixos en funció de les condicions ambientals, informació especialment rellevant en un context de canvi climàtic. Els transmissors implantats compten amb bateries de llarga durada, entre 5 i 10 anys, cosa que garanteix que molts d’aquests individus continuaran aportant dades en els pròxims anys. 

“La telemetria acústica ens permet mirar dins la vida dels peixos com mai abans ho havíem fet. Gràcies a aquest projecte, sabem més coses sobre com utilitzen i connecten les diferents reserves, quan són més actius i quines zones són fonamentals per a la seva conservació”, explica Eneko Aspillaga, investigador principal del projecte. 

Els resultats destaquen la importància de les reserves marines com a sistema interconnectat: no només protegeixen els peixos dins els seus límits, sinó que també els faciliten el moviment entre diferents zones. Aquest coneixement ha permès calcular àrees de distribució detallades per a cada espècie, identificar zones prioritàries per a la gestió i reforçar la idea que les reserves funcionen millor quan estan connectades entre si. 

El projecte ha marcat també l’inici dels estudis de telemetria a Menorca, amb la instal·lació dels primers receptors a la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, en col·laboració amb l’Estació Jaume Ferrer (COB-IEO, CSIC). Aquesta reserva jove, designada el 2019, ha resultat ideal per estudiar les primeres fases d’assentament de poblacions d’anfós i ha aportat informació clau sobre els seus patrons de residència i dispersió. 

Entre els descobriments més sorprenents hi ha recaptures que evidencien moviments de peixos a gran escala. El cas més destacat és el d’un anfós juvenil marcat a l’Illa de l’Aire i capturat mesos després a la costa catalana. També es va documentar un anfós bord (Mycteroperca rubra) marcat a Menorca i pescat posteriorment a Porto Cristo. 

“Aquests resultats ens han sorprès i ens plantegen noves preguntes científiques. Encara que anecdòtics, són els primers indicis que les reserves marines de les Illes Balears no només són essencials a l’arxipèlag, sinó que també tenen un paper ecològic crucial per a tota la Mediterrània nord-occidental”, destaca Aspillaga. 

El projecte COREMAR demostra com la recerca aplicada pot millorar la gestió dels recursos marins. Els seus avenços han consolidat una infraestructura de seguiment permanent única a les Illes Balears i han projectat les illes com a referent internacional en investigació i conservació marina. 

Data de publicació: Wed Sep 24 11:10:00 CEST 2025