Un equip de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Girona i l'IMEDEA (CSIC-UIB) lidera un projecte pioner per protegir els ruscs amb tecnologia avançada i estratègies innovadores. 

Les invasions de vespes depredadores s'han convertit en un malson per als apicultors europeus. En els darrers anys, l'arribada d'espècies com Vespa velutina nigrithorax, Vespa orientalis i Vespa bicolor han devastat ruscs, han reduït la població d'abelles i han generat pèrdues importants per al sector, alhora que suposen un perill per a la biodiversitat.

Amb l'objectiu de combatre aquesta amenaça, un equip multidisciplinari de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en col·laboració amb la Universitat de Girona i l'IMEDEA (CSIC-UIB), ha posat en marxa el projecte AI BeeGuard, una iniciativa de tres anys que combina intel·ligència artificial, estudis genètics i participació ciutadana.

Tecnologia per a la detecció

Per intentar frenar aquesta amenaça, els investigadors proposen solucions tecnològiques innovadores, com la implantació de sistemes automatitzats de detecció mitjançant visió per computador i sensors òptics que identifiquen vespes en temps real. Per fer-ho, els investigadors ja treballen en el desenvolupament d'algoritmes de reconeixement d'imatges capaces de diferenciar espècies de vespes amb un 95% de precisió.

Aquests sistemes es posaran a prova a diversos apiaris de la Península, amb la col·laboració d'apicultors. De fet, la participació directa del sector és una de les línies mestres del projecte. Així, els investigadors desenvoluparan una aplicació mòbil dirigida a apicultors, mitjançant la qual podran col·laborar en el seguiment de les espècies i contribuir a mapar-ne la distribució. «Aquest projecte no només cerca contenir l'expansió de les vespes, sinó crear eines accessibles que empoderin els apicultors», explica la doctora Mar Leza, investigadora principal del projecte.

Els investigadors també preveuen instal·lar estructures físiques davant dels ruscs per protegir-les (model Koldo adaptat). Es fan servir per capturar els vespes que intenten depredar les abelles en els mateixos abellars.

A més, ja elaboren un manual de bones pràctiques per a apicultors i gestors públics. Aquesta guia, basada en dades científiques, oferirà informació sobre els mètodes de control més eficaços per gestionar aquestes espècies invasores.

Informació per contenir l'expansió

«Les vespes invasores no només maten abelles. L'estrès crònic que provoquen debilita les colònies d'abelles: les obreres eviten sortir a recol·lectar, les reserves d'aliment s'esgoten i les reines deixen de posar ous», assenyala la doctora Leza.

«Aquestes espècies es troben en expansió, probablement pel comerç i el transport de mercaderies a escala global. Fins ara, la comunitat científica només té hipòtesis sobre les vies d'entrada a Europa, i necessitam tenir més informació per poder determinar com i per on han arribat. Si ho suposàssim, es podrien establir les mesures necessàries per impedir o dificultar-ne l’expansió», afegeix la doctora Leza.

Seguiment del rastre de l'ADN

Per resoldre aquesta incògnita, els investigadors preveuen realitzar estudis genètics dels exemplars capturats per seguir el rastre de l’expansió. L'extracció i seqüenciació de l'ADN de les vespes pot ajudar a determinar les relacions genètiques entre les diferents poblacions i mostrar com ha estat el procés de dispersió pel territori.

Per fer-ho, els investigadors tenen previst realitzar diferents campanyes a zones afectades per la presència d'aquestes espècies a Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia i el País Basc. Així mateix, ja estan adquirint mostres d'altres zones envaïdes d'Europa i de la zona nativa. A més, es preveu dur a terme campanyes a l'illa de Mallorca, on l'arribada d'aquestes espècies podria tenir un impacte fort en el fràgil equilibri insular.

Amb un cost anual de gestió d'invasions que supera els 50 milions d'euros a Europa, IA BeeGuard representa un pas crucial per protegir tant la biodiversitat com una indústria clau per a la seguretat alimentària global. La combinació de tecnologia punta i coneixement ecològic podria marcar un abans i un després en la lluita contra aquestes invasions biològiques.

El cas de Mallorca: detecció, erradicació i reintroducció

L'equip d'investigadors de la UIB fa anys que segueix la pista de vespes invasores. Varen ser els primers a confirmar la presència de la vespa asiàtica a Mallorca (2015) i varen participar de manera activa en la seva erradicació (2020), amb el desenvolupament d’una aplicació mòbil (Vespapp) i l’impuls de campanyes de col·laboració ciutadana que varen permetre detectar gran part dels nius d'aquesta espècie a l'illa. Durant aquests anys, l'equip ha treballat també en l'anàlisi genètica dels nius detectats, que han permès confirmar que hi ha hagut com a mínim dues introduccions independents de vespa asiàtica a l'illa.

Un projecte d'impacte 

El projecte AI BeeGuard, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència Estatal d'Investigació en la convocatòria de generació del coneixement 2023 PID2023, representa un avanç important en la lluita contra les vespes invasores que amenacen l'apicultura europea. La combinació d'intel·ligència artificial, estudis genètics i participació ciutadana ofereix una aproximació integral per abordar aquest problema complex. L'èxit del projecte podria tenir un impacte significatiu en la protecció de la biodiversitat i la indústria apícola, i establir un precedent important en la gestió d'invasions biològiques a Europa. 

Data de publicació: Mon May 19 12:16:00 CEST 2025