La tesi doctoral de Catalina Perelló s’acosta al fet de la (in)comunicació de les persones intubades i despertes a una unitat de cures intensives, des de la perspectiva dels pacients i dels seus interlocutors habituals
A les unitats de cures intensives (UCI) és freqüent que els pacients ingressats portin una via aèria artificial que els permet de rebre un suport de ventilació necessari per a l’estabilitat física. També és habitual que, almenys durant una part d’aquest tractament, les persones intubades estiguin despertes i puguin interaccionar amb l’entorn i amb altres persones que els envolten. No obstant això, la instauració d’aquesta via aèria artificial (un tub a través de la boca que arriba fins als pulmons, o una traqueotomia) compromet seriosament la capacitat comunicativa d’aquestes persones, perquè no els permet ni parlar ni emetre sons vocals. A més, altres sistemes comunicatius, com els gestos o l’escriptura, també els tenen limitats.
Les conseqüències emocionals, ètiques i en seguretat clínica que aquest problema té per a les persones intubades i per als interlocutors han estat àmpliament referides a la literatura internacional. Malgrat tot, el problema comunicatiu d’aquests pacients ha canviat poc des que pogueren ser connectats a les primeres aplicacions de la ventilació mecànica, i les solucions que s’han intentat implementar per pal·liar-lo han tingut una eficàcia limitada.
La tesi de Catalina Perelló, defensada a la Universitat de les Illes Balears, s’acosta al fenomen de la (in)comunicació de les persones intubades i despertes que romanen a una unitat de cures intensives, i ho fa des de la perspectiva dels protagonistes: els pacients i els seus interlocutors habituals. Els objectius d’aquest treball d’investigació permeten, a través d’un enfocament i metodologia qualitatius, explorar i entendre les conseqüències del problema comunicatiu, les estratègies i eines comunicatives implementades a l’actualitat, els continguts que habitualment són intercanviats en les interaccions comunicatives, així com les barreres i els facilitadors de la comunicació amb persones intubades.
Els resultats del projecte permeten d’analitzar amb profunditat les dimensions del fenomen comunicatiu amb persones intubades, així com les interrelacions que s’estableixen entre elles. Les dades obtingudes destaquen la influència que les creences i percepcions dels pacients, familiars i professionals sobre el problema comunicatiu tenen en les actituds al respecte, i afecten aspectes com la predisposició a comunicar-se o els tipus d’estratègies comunicatives que s’apliquen.
A més, les conseqüències emocionals que el problema comunicatiu té en pacients i interlocutors generen actituds i conductes que amb freqüència es retroalimenten i reforcen la situació d’incomunicació, com ara que els pacients abandonin els intents comunicatius o que els interlocutors hi evitin les interaccions. Els pacients es comuniquen emprant aquelles estratègies o tècniques comunicatives que els causen menys esforç físic i cognitiu i que els resulten més eficaces. L’eficàcia d’un mètode comunicatiu depèn de la seva disponibilitat a la unitat, que es pugui usar, que tongui un contingut accessible, i que permeti emetre ràpidament missatges preestablerts o crear-ne de personalitzats. Tot això explica perquè no sempre un dispositiu comunicatiu de més nivell tecnològic és el que reporta més èxit comunicatiu.
Tot plegat assenyala que el fet comunicatiu amb persones intubades i despertes que romanen a la UCI és concebut pels protagonistes com una situació inherent a la intubació, poc modificable i mal d’abordar. No obstant això, identificar els determinants comunicatius estableix un full de ruta per a intervencions efectives en aquest àmbit, que necessàriament han de ser múltiples i simultànies, han d’abraçar quelcom més que l’entrenament dels professionals i incloure intervencions en el context de les UCI, com la reestructuració de rutines i processos de cura o la disponibilitat de recursos. Cal, també, el suport de les institucions i dels gestors.
L’objectiu final és garantir la comunicació com un dret dels pacients, que hauria de ser considerat amb màxima prioritat per garantir una cura humanitzada i centrada en el pacient en situació crítica.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Rompiendo silencios en la unidad de cuidados intensivos. Fenomenología de la comunicación con personas intubadas. Perspectivas de usuarios, familiares y profesionales de enfermería
- Autora: Catalina Perelló Campaner
- Programa de doctorat: Cognició i Evolució Humana
- Directors: Josep A. Pérez Castelló i José M. Morales Asencio
Data de publicació: 04/12/2019