Un equip internacional de científics i professionals marins de 18 països —del qual forma part la investigadora de l’IMEDEA Fiona Tomas— ha fet una crida urgent per reformar els sistemes de concessió de permisos i la regulació dels projectes de restauració marina i costanera. La crida, publicada en un article a Cell Reports Sustainability, adverteix que els marcs reguladors obsolets i excessivament complexos alenteixen treballs de restauració vitals just quan els oceans presenten un declivi sense precedents.
Els autors assenyalen que ecosistemes marins clau —incloent-hi esculls coral·lins, manglars, praderies marines, boscs d’algues i aiguamolls— desapareixen a un ritme alarmant. Iniciatives globals com el Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes i el Marc mundial per a la biodiversitat de Kunming-Montreal han fixat objectius ambiciosos, com la restauració del 30 % dels ecosistemes degradats d’aquí a 2030. Tot i això, segons l’estudi, els procediments actuals de concessió de permisos frenen l’avenç cap a aquests objectius.
“En el context de conservació dels ecosistemes marins, ens hem de replantejar com s’estableixen i reavaluen les regulacions destinades a protegir la vida marina, ja que moltes vegades aquestes mateixes regulacions impedeixen les accions dissenyades per restaurar aquesta vida. Cal donar suport a l’Administració perquè en pugui fer una regulació més flexible i adaptativa que doni suport a la conservació en totes les seves facetes, incloent-hi la restauració”, assenyala Fiona Tomas, investigadora de l’IMEDEA i coautora de l’article.
Troballes clau
- La restauració marina és una disciplina jove. A diferència de la restauració terrestre, la restauració marina encara està en desenvolupament; els fracassos són freqüents i formen part essencial de l’aprenentatge.
- Les regulacions frenen el progrés. Molts de processos de concessió de permisos resulten lents, costosos o fins i tot inviables, fins i tot per a projectes amb beneficis ambientals clars.
- El canvi climàtic exigeix nous enfocaments. La restauració ha d’orientar-se a crear ecosistemes resilients al futur climàtic, no només a reproduir condicions passades.
- L’equitat és clau. La inclusió de comunitats locals i actors regionals és fonamental per garantir que els projectes siguin justs, viables i acceptables socialment.
Sis reformes proposades per accelerar la restauració
- Adoptar eines innovadores, com la migració assistida i mètodes genètics, quan estiguin basades en evidència científica i salvaguardes ètiques.
- Crear espais d’innovació regulats on es puguin provar enfocaments nous de manera controlada i amb avaluació contínua.
- Establir zones designades de restauració que comptin amb procediments de concessió de permisos simplificats i adaptats a objectius ecològics.
- Obligar a la transparència: informar públicament dels èxits i els fracassos per accelerar l’aprenentatge col·lectiu.
- Alinear els permisos amb escales ecològiques a llarg termini, reconeixent que molts de processos de restauració requereixen dècades.
- Revisar els incentius econòmics, eliminant tarifes que penalitzen la restauració i introduint incentius per a projectes que demostrin beneficis ecosistèmics i socials.
Els autors subratllen que aquestes mesures no impliquen una desregulació indiscriminada, sinó l’adopció de llicències adaptatives basades en evidències científiques que permetin la innovació responsable i enforteixin la resiliència a llarg termini.
Conclusió i crida a l’acció
Sense reformes en els marcs de permisos i en la governança, els compromisos internacionals per restaurar els ecosistemes marins corren el risc de no assolir-se. L’estudi reclama una col·laboració estreta entre administracions, comunitat científica, societat civil i comunitats locals per desplegar marcs reguladors que permetin actuar amb rapidesa, seguretat i justícia.
Referència: Article publicat a Cell Reports Sustainability (autors: equip internacional de científics i professionals marins, 18 països).
Data de publicació: Tue Oct 21 12:57:00 CEST 2025