Estudi sobre els factors implicats en la litiasi renal bilateral

La tesi doctoral de Xavier Ruiz posa de manifest que, excepte en el cas de l’oxalat, els factors promotors de la litogènesi no es relacionen amb la presència de litiasi renal bilateral. Per contra, els factors inhibidors de la litogènesi com ara el citrat, el pH urinari i els factors morfoanatòmics renals poden tenir un pes més important en la formació dels càlculs urinaris que l'atribuït a priori per la literatura

La història de la litiasi urinària és gairebé paral·lela a la de la civilització. L’estudi i tractament d’aquesta patologia ha estat una constant preocupació de l’ésser humà des de l’antiguitat. L'elevada prevalença, estimada mundialment en un 10 per cent, l'elevada taxa de recurrència, al voltant d'un 50 per cent i l'elevat cost socioeconòmic derivat del preu dels tractaments quirúrgics associats, llistes d’espera, baixes laborals, proves diagnòstiques i atenció a urgències, donen una idea de la magnitud del problema. El futur no és molt encoratjador, si es té en compte l’augment progressiu de la incidència d’aquesta malaltia, sobretot en països industrialitzats.

La majoria dels esforços i innovacions en el camp de la litiasi van destinats al tractament quirúrgic de la malaltia i pocs van a la prevenció primària o secundària d'aquesta. Sens dubte per incidir en aquest punt és necessari aprofundir en el coneixement de l’etiopatogènia de la malaltia.

Perquè es formi un càlcul han de confluir diversos factors. Uns depenen del medi, és a dir de la composició de l'orina, i altres dependrien de l'anatomia renal del pacient. Partint de la base que la composició de l’orina és igual en els dos ronyons, si únicament tinguéssim en compte aquest factor en la formació dels càlculs urinaris, els pacients litiàsics haurien de formar càlculs en els dos ronyons igualment.  No obstant, això no és sempre així, i molts pacients presenten càlculs en una única unitat renal. Això s’explica perquè sens dubte el ronyó afectat té unes condicions morfològiques més adequades que el no afectat per a la formació de càlculs.

La tesi doctoral de Xavier Ruiz Plazas, defensada a la Universitat de les Illes Balears, té com a objectiu conèixer quins factors de risc estarien associats a la presencia de litiasi renal bilateral. D'altra banda, les diferències observades al respecte en cada tipus de càlcul, ajudaran a conèixer quins factors tenen un major o menor pes relatiu en l’etiopatogènia d’un tipus concret de litiasi.

La tesi, dirigida pels doctors Fèlix Grases Freixedas i Enrique Pieras Ayala, analitza retrospectivament les dades clíniques, els estudis metabòlics i els estudis cristal·logràfics de càlculs disponibles de 154 pacients diagnosticats de litiasi urinària a l’Hospital Son Dureta de Palma. A partir d’aquestes dades, l’investigador, que va realitzar la seva formació com a uròleg a l’hospital d’on procedeixen els pacients analitzats i que des de l’any 2010 exerceix com a uròleg a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, observa que, com seria lògic pensar, la presència de litiasi bilateral es relaciona amb un major nombre de càlculs analitzats per pacient, o el que és el mateix, amb una major càrrega litiàsica.

L’estudi posa de manifest que, de manera general, no hi ha diferències significatives en l'estudi metabòlic dels pacients amb litiasi unilateral i bilateral. Tampoc el fet de presentar un major nombre de factors de risc litogen alterats estaria relacionat amb la bilateralitat, i únicament la presència d’un pH a l’orina de 2 hores > 6,2 estaria relacionat amb la bilateralitat.

Tenint en compte la bilateralitat segons els tipus de càlcul analitzats, l’investigador assenyala que en càlculs on l’orina sol estar més alterada, com ara els d’oxalat càlcic dihidrat, no hi ha diferències a l’orina dels pacients amb litiasi unilateral o bilateral. Aquest fet posa de manifest la importància dels factors morfoanatòmics en aquest tipus de càlculs.

D’altra banda, l’estudi també mostra com en els càlculs d'oxalat càlcic (monohidrat papil·lar, de cavitat i dihidrat), la presència de litiasi bilateral està relacionada amb uns nivells significativament menors d’inhibidors de la litogènesi com ara el citrat, en comparació amb els pacients amb litiasi unilateral.

Finalment, l’investigador recalca que als càlculs amb oxalat càlcic a la seva composició, una major concentració d'oxalat a l’orina de 24 hores s’associaria amb la presència de litiasi bilateral i, per tant, amb una major agressivitat de la malaltia.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Estudio sobre los factores implicados en la litiasis renal bilateral
  • Autor: Xavier Ruiz Plazas
  • Programa de doctorat: Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença
  • Departament: Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut
  • Directors: Fèlix Grases Freixedas i Enrique Pieras Ayala  

Data de publicació: 09/06/2017