Escoltam... Maria Barceló i Crespí, catedràtica en Història Medieval

«La Ciutat de Mallorca era una cruïlla de gent i de cultures»  

Maria Barceló i Crespí és catedràtica en Història Medieval per la Universitat de les Illes Balears; una dona de ciència amb sis sexennis d’investigació que l’avalen com una de les figures clau d’aquesta universitat. Primera dona degana de la Facultat de Filosofia i Lletres (1989), primera presidenta de la Societat Arqueològica Lul·liana durant devuit anys (1993-2011), investigadora principal del grup de recerca GRESMED i docent a la UIB, tota la vida s’ha dedicat al món acadèmic rere l’empremta i la memòria escrita de l’època medieval de Mallorca. Ha rebut el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2005) en reconeixement a la seva trajectòria docent i investigadora, i el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear (2017) per la seva dedicació a la normalització de la llengua i la cultura catalanes.

Dona activa, rigorosa i pionera en la seva disciplina. La catedràtica d’Història Medieval ens obri les portes del seu despatx per fer una mirada retrospectiva a la seva carrera professional, una carrera extensa i íntimament lligada al naixement i creixement de la Universitat de les Illes Balears. Parlam de Ciutat, de la presència dels mallorquins arreu del món i de la gent que conformà Mallorca a final de l’època medieval, una època que els experts coneixen com la tardor medieval o la transició a la modernitat.
 
Si tot té un començament, el de Maria Barceló Crespí comença l’octubre del 1970, quan la Facultat de Filosofia i Lletres era una delegació de la Universitat Central de Barcelona. Més endavant, al 1975, la investigadora es llicencià en Història. Però, perquè Història i Història Medieval?: una virtut i una figura. La primera, la incansable curiositat per la història des de ben petita i, la segona, la figura d’Álvaro Santamaría, medievalista i mentor, l’únic que, en aquell temps, ocupava una càtedra d’Història Medieval.  
 
Al 1982 obté el títol de doctora en Història Medieval, fruit de la constància i determinació, qualitats indispensables per afrontar la tècnica de la paleografia -la ciència que estudia els escrits antics- i l’anàlisi de la documentació històrica redactada en llatí i català medieval. Posteriorment, té l’oportunitat de treballar al costat del senyor Santamaría, continuant la seva carrera com a investigadora a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. A partir d’aquí, centra el gruix de la investigació a analitzar la Ciutat de Mallorca des d’un doble vessant: els aspectes físics, com l’urbanisme, els edificis, murades, carrers o places, i, la societat, aquells grups i col·lectius que conformaven la ciutat medieval.
 
Ciutat, per tant, és la base principal de les seves investigacions. En destaca, primer de tot, la gran superfície que comprenia el centre històric -en comparació amb altres ciutats. Un exponent del món del gòtic en pintura, arquitectura o escultura, una ciutat connectada amb l’exterior, cosmopolita. Com diu l’autora: «una cruïlla de gent i de cultures». Una illa connectada a la seva època i punt de connexió de rutes marítimes mediterrànies, de la qual romans, vàndals, bizantins i musulmans varen fer ús, i que, en època medieval, es relacionava amb les grans ciutats portuàries mediterrànies i algunes d’atlàntiques. 

Els mallorquins eren presents a Barcelona, València, Nàpols, als ports sards i sicilians o a la importantíssima ciutat de Constantinoble: els ports que conformaven la Gran Ruta del Llevant. De la mateixa manera, els mallorquins arribaven al nord d’Àfrica o Flandes i, fins i tot, a les illes Canàries -les illes de la Fortuna- una expedició mallorquina poc coneguda datada al 1342 i que precedeix la presència portuguesa posterior a la zona.
 
A la inversa, l’activitat és també frenètica. Mallorca és una terra per on, segons la investigadora: «passa tothom». Biscaïns, aragonesos, portuguesos, niçards, napolitans, sicilians, sards, catalans, valencians, castellans, flamencs o toscans, són alguns dels col·lectius presents a Ciutat. Mercaders i artistes, però també esclaus russos, caucàsics o sarraïns. Una realitat que mostra la importància que el comerç marítim té per a l’illa de Mallorca i que podem veure actualment plasmada a Ciutat amb el Consolat de Mar, la Llonja dels Mercaders, el carrer dels Remolars, el carrer dels Boters o la plaça de les Drassanes, entre altres vestigis del món mariner. 

Quan parlam de tota aquesta riquesa, parlam del nostre patrimoni cultural, fruit de les generacions que ens han precedit i que necessita de coneixement i treball històric per poder mirar, explicar i comprendre’n la importància perquè no es perdi. Sent conscients d’això, posam en valor, alhora, el llegat escrit de Maria Barceló, que continuarà creixent fins que la salut li ho permeti i que concebem com a part de la pròpia història de la UIB, una institució que la investigadora sent com a ca seva i que recorda amb emoció: «M’ha donat la vida, en el sentit intel·lectual, cultural i emocional».
 
Cal dir que, davant la dificultat de les dones durant l’època, Maria Barceló Crespí ens explica que va fer-se un lloc en l’acadèmia i apunta que: «Parlant d’una manera molt particular, subjectiva, som una dona, però no he tengut mai obstacles pel fet de ser-ho». Sens dubte, ha estat un camí de creixement acadèmic i personal construït al llarg de molts anys i, per això, la catedràtica també ens aporta la seva mirada crítica. Tot i que veu amb certa preocupació el poc interès social pel coneixement històric o per la conservació del patrimoni cultural, manté una mirada optimista davant el futur de la disciplina a la Universitat, i resol que la UIB pot estar ben orgullosa de la feina feta en l’àmbit de la investigació i la recerca històrica. Són clarobscurs que la catedràtica perfila amb la certesa de l’experiència. Nosaltres en prenem nota: queda feina per fer i molta història per explicar.

Destacam un tall de l'entrevista...

Data de publicació: Wed Jan 27 12:14:00 CET 2021