Escoltam... Lluís Ballester Brague, doctor en Sociologia i en Filosofia

 «Hi ha una connexió estructural entre el negoci de la prostitució i el de la pornografia» 

Lluís Ballester Brague és una de les cares visibles de la investigació sobre els fenòmens de la pornografia i la prostitució, de la sociologia de la joventut, la competència familiar i els mètodes dinvestigació social. Durant vint anys, ha combinat docència i recerca a la Universitat de les Illes Balears, i és un dels impulsors de la Red de Jóvenes e Inclusión Social, el Grup d'Estudi de la Prostitució a les Illes Balears, director de l'Institut de Ciències de lEducació i membre del Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES), entre d’altres. Revisam la seva biografia amb l’objectiu d’aprendre i retenir la seva última lliçó, ja que el doctor Lluís Ballester Brague només fa uns mesos que es va jubilar.

Cadascú fa el seu camí com pot. La transició de l’edat juvenil a l’adulta és agitada i complicada per les decisions que hem de prendre. El nostre futur queda marcat per aquest procés, del qual no es poden establir guies universals i en el qual cadascú decideix, amb més o menys possibilitats, què vol ser i què vol fer. D’això mateix parlam amb Lluís Ballester, que als 16 anys va partir de ca seva amb la necessitat de treballar per poder estudiar. No quedava més remei, i en Lluís va saber aprofitar el temps: al 1981 es va diplomar en Treball Social a la UIB; al 1994, es llicencià i doctorà en Filosofia i, posteriorment, es va llicenciar i doctorar en Sociologia —estudià tres anys a la UNED i un a l’Autònoma de Barcelona.
 
Amb la màxima de fer feina mentre estudia i fer feina per estudiar, en Lluís va construir el seu propi camí amb els recursos que tenia en cada moment. En aquest sentit, afirma: «Probablement, hauria començat per Sociologia, però no podia anar a Madrid perquè no tenia recursos». Durant tot aquest temps, ha treballat a Càritas, a l’Ajuntament de Palma, al Ministeri de Justícia i al Consell de Mallorca amb tasques de disseny i implementació d’estudis socials. Al mateix temps, col·labora amb la seva experiència en diferents tesis doctorals desenvolupades a la UIB. Aquesta connexió amb l’acadèmia li permet que, a final dels anys noranta, s’incorpori a la Universitat de les Illes Balears, on ha tingut l’oportunitat de reforçar el doble vessant pràctic i teòric.
 
La pornografia digital

 
Parlam sobre pornografia, una de les línies d’investigació més importants de la carrera de Lluís Ballester i que ha generat més agitació en l’opinió pública, precisament, pel tabú social que arrossega i per la realitat que l’envolta. Desconnexió empàtica, superusuaris, noves relacions afectivosexuals, el paper de l’escola i les famílies en l’educació sexual i la connexió entre la pornografia i prostitució són els principals continguts d’aquesta investigació. Al 2001, poc temps després d’haver-se incorporat a la UIB, es crea la Coordinadora d’Estudis sobre Prostitució a les Illes Balears. S’hi desenvolupen diferents línies d’investigació, entre les quals apareix l’anàlisi de la producció audiovisual i el paper de pornografia. Curiosament, era un temps en què la investigació sobre el tema no importava a ningú, però, com afirma Ballester Brague: «Nosaltres teníem molt clar que hi havia moltes coses que canviaven, i la pornografia ens ajudava a explicar coses que passaven en aquell moment». 

Al 2008, i amb la col·laboració de cinc universitats i vuit entitats socials, es crea la Xarxa Estatal de Joves i Inclusió i l’estudi agafa importància i serietat. Es produí un canvi orientatiu, que implicarà una investigació més profunda del fenomen i que es materialitzarà en la publicació de l’estudi d’àmbit estatal Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales (Octaedro editorial, 2019). La investigació mostra la implicació de la pornografia en els canvis de les relacions afectivosexuals entre adolescents. Com explica Lluís Ballester: «Comprovam que té uns impactes gravíssims sobre les conductes i les percepcions dels joves i tenen conseqüències immediates en les relacions interpersonals d’una part important dels adolescents». Entre d’altres, apareix la figura dels superusuaris, joves que consumeixen pornografia més d’una hora diària, i es constata l’increment de pràctiques sexuals de risc o l’acceptació del consum de prostitució. 

Es comprova també que, en totes les comunitats amb mostres representatives, un 15% dels infants d’entre 8 i 9 anys tenen els primers contactes amb la pornografia a través de l’accés a internet, la tecnologia 4G i les pantalles. Les primeres experiències dels infants amb la pornografia són imatges que apareixen als telèfons mòbils. A més, aplicant-hi la perspectiva de gènere, les dades comparades entre el 2008 i el 2018 reflecteixen que el consum de les dones ha augmentat.
 
La normalització del relat que proposa el porno es trasllada a les relacions de parella o a les relacions sexuals. En aquest sentit, apareix el concepte de desconnexió empàtica, un procés que suposa la suspensió de l’empatia cognitiva —reconeixement i reflexió sobre les emocions de l’altra persona– i que pot generar situacions de violència —un exemple d’això són les violacions en grup. La falta de criteri sobre la sexualitat provoca aquestes situacions, una realitat que es podria combatre a través de l’educació afectivosexual, ja que, com diu Ballester, «les emocions estan totalment involucrades en la sexualitat». Una tasca educativa que ha de ser present «en tots els àmbits i amb els pares i les mares». Pareix ser que la pornografia omple el buit que deixa la falta d’educació sobre sexualitat. Consideram, per tant, la nova pornografia en línia un producte social derivat de la mala gestió de la nostra sexualitat, però també, afegeix el doctor, «de com les relacions de domini entre home i dona troben la seva representació plàstica» La pornografia és «la publicitat del patriarcat» i «la representació més acabada del que els homes no poden confessar que voldrien fer amb les dones». Hi ha pràctiques que no poden fer amb la parella i, per això, «les fan simbòlicament», diu Lluís Ballester, citant investigadores feministes com Rosa Cobo, doctora en Ciències Polítiques i Sociologia de la UDC (Universitat de la Corunya). Paral·lelament, aquesta realitat també emergeix en el món de la prostitució.

«Els negocis estan clarament connectats»
 
La pornografia permet la cosificació de les dones i comprar persones i relacions de les quals la prostitució es pot beneficiar. La seva investigació constata que ha augmentat de la publicitat sobre prostitució a les pàgines web de contingut pornogràfic. Les empreses de prostitució són les que inverteixen més en publicitat en aquestes pàgines. A més, la informació que recapten les pàgines web a través de la intel·ligència artificial serveix a les empreses de prostitució per oferir serveis ajustats als seus «clients». Com diu el doctor: «Hi ha una connexió estructural entre els negocis de la prostitució i el de la pornografia». Un negoci rendible es manté ocult, ja que «els dos negocis junts (pornografia i prostitució) superen els de la droga i la venta darmes». No hi ha cares visibles. Es coneixen poques empreses dedicades al contingut pornogràfic; les instal·lacions per mantenir la transferència i emmagatzematge dinformació no estan localitzades, i hi ha grans inversors darrere el sosteniment econòmic del negoci. Una opacitat característica de la pornografia i necessària, ja que el contingut publicat inclou pràctiques il·legals o de risc, pornografia infantil, violència oberta i hi apareixen dones víctimes del tràfic de persones. «Això els fa ser prudents i amagar-se», diu Ballester.  
 
Del consum de la pornografia es passa a la prostitució. Els «clients» de cada vegada són més joves i cerquen satisfer els desitjos apresos amb la pornografia, dur a terme les pràctiques que hi apareixen. Països com Espanya no solament són productors de pornografia, sinó que són territoris on es consumeix molta prostitució. Pel que fa a la prostitució a Mallorca, el gran trànsit de persones, la multiculturalitat i el multilingüisme en loferta de prostitució, la tolerància de la població i el relatiu control social fan que sigui una destinació idònia del turisme sexual. Amb el temps, el negoci pràcticament ha desaparegut del carrer, com a resultat de la disseminació i la deslocalització per tot el territori (pisos, cases i, fins i tot, vehiles). A més, apareix la prostitució a domicili i «l’Uber del sexe»: un nou sistema de distribució que utilitza un mode de transport similar al de la companyia Uber. Aquest context en dificulta encara més el control.
 
La dificultat d’educar en la sexualitat
 
Com podem revertir els efectes de la pornografia i prevenir-ne el consum? En l’àmbit escolar, es tractaria de crear un espai de comunicació, comptant amb persones de referència i criteri per parlar sobre les emocions i la sexualitat: «L’escola té un paper clau en l’educació afectivosexual», conclou Ballester. Tot i la manca de recursos didàctics, l’escola pot ser un espai de trobada per reflexionar críticament sobre fenòmens com la pornografia. Tot i això, també és cert que existeixen dubtes sobre la manera com es pot intervenir educativament sobre aquest tema; de fet, s’ha demostrat que la visualització crítica de pornografia amb adolescents pot ajudar a introduir-los al seu consum.

Sigui com sigui, Lluís Ballester afirma que el repte que tenim és parlar d’una manera regular, profunda i oberta sobre sexualitat, i així arribar a tractar el tema amb naturalitat. En aquest sentit, és important el paper de les famílies i dels mitjans de comunicació. Tractar aquests temes en l’àmbit familiar i disposar de bons comunicadors en sexualitat podria ajudar a normalitzar el debat i, alhora, a crear una opinió pública formada. Si més no, investigadors com Lluís Ballester han exposat la necessitat de parlar i reflexionar sobre la pornografia i la prostitució, sobretot a causa dels efectes negatius que té en les relacions entre homes i dones, i en la perpetuació de la violència de gènere. La Universitat de les Illes Balears és un espai de pensament on investigadors com Lluís Ballester han dut a terme una tasca de recerca rigorosa i amb impacte social. Una aportació essencial per millorar la societat i que Ballester ha pogut traslladar als alumnes, sobretot als qui s’han convertit en amics de professió. Diu que la finalitat de la seva feina era «aportar a la societat alguna cosa», un objectiu que, com a docent i investigador, ben segur que ha assolit!

Destacam un tall de l'entrevista...

Data de publicació: Wed Jun 30 09:03:00 CEST 2021