La tesi doctoral de David Pulido Salas avalua l’efectivitat d’una intervenció per millorar el comportament dels pares de jugadors de futbol base 

L’esport base apareix poc als mitjans de comunicació i, quan ho fa, tot sovint és per mostrar el comportament polèmic dels pares, més que no pels èxits esportius dels infants. Davant aquesta problemàtica, les autoritats han emprès diversos programes per fomentar conductes més positives entre el públic de l’esport base, com ara el projecte Posam Valors a l’Esport, del Govern de les Illes Balears.

En el marc d’aquesta iniciativa David Pulido Salas ha redactat la tesi doctoral, que ha defensat a la Universitat de les Illes Balears. L’estudi ha comprovat l’efectivitat d’una intervenció socioeducativa centrada en la millora dels comportaments dels pares dels jugadors de futbol base. Així mateix, ha avaluat la relació entre l’ansietat competitiva dels joves esportistes i la influència dels pares, i ha analitzat la influència i l’actuació dels pares de joves esportistes, centrant-se en els comportaments de gestió, pressió, suport, comprensió i implicació activa dels pares en les activitats esportives dels fills. L’investigador aporta dades objectives dels comentaris realitzats pels pares espectadors i defineix una metodologia basada en l’observació sistemàtica capaç d’analitzar els comentaris dels pares dels joves esportistes. 

Des d’un punt de vista teòric, la recerca es fonamenta en el concepte d’esport educatiu com a principal mitjà per formar en valors. A més, remarca la importància del paper dels pares en l’esport durant l’edat escolar, perquè han d’exercir de facilitadors d’informació de les activitats fisicoesportives existents, de guies del procés socioesportiu i han de mostrar una conducta exemplar.

Per fer l’estudi, Pulido ha tingut la participació de 176 futbolistes de 12 equips de futbol de la categoria cadet de Mallorca, i 102 pares i mares d’aquests joves esportistes durant la temporada 2016-17.

En la primera fase de l’estudi, mitjançant qüestionaris als jugadors i als pares, va analitzar l’ansietat competitiva dels jugadors i la influència dels pares en la participació esportiva dels fills. Va obtenir informació objectiva sobre les opinions dels pares i mares en relació amb el seu comportament, l’actuació i la relació amb els agents socioesportius que conformen l’esport en edat escolar. També va enregistrar dotze partits d’aquests equips i va analitzar els comentaris que feren durant el joc els pares espectadors.

En una segona fase, la meitat dels equips de futbol i dels pares varen participar en una intervenció socioeducativa. Per una banda, varen rebre un decàleg de pautes a seguir per part de pares i mares, públic en general, esportistes i formadors. Les famílies també varen rebre un tríptic informatiu sobre els objectius del programa Posam Valors a l’Esport. Per altra banda, els pares varen participar en una formació presencial durant la qual els varen remarcar la importància dels objectius de l’esport en l’edat escolar, la motivació des de la grada, els estils de comunicació entre la família i l’esportista, els repartiren una breu guia de l’espectador idíl·lic i visionaren un vídeo en el qual apareixien imatges dels partits dels fills amb els comentaris subtitulats dels pares espectadors.

Finalment, a la tercera fase, amb l’objectiu d’avaluar l’evolució, tots els progenitors repetiren els qüestionaris que ja els havien passat a la primera fase i es tornaren a enregistrar 12 partits de futbol i els comentaris dels pares espectadors.

Fruit d’aquest estudi, l’investigador conclou que el comportament verbal dels pares dels joves esportistes millora de forma estadísticament significativa després de la implementació de la intervenció socioeducativa. I, més concretament, són els comentaris negatius fets pels pares espectadors que formen part del grup experimental els que disminueixen de forma estadísticament significativa. Així, els comentaris més repetitius emesos pels pares espectadors passen a ser els neutres, amb un 57,9 per cent; seguits pels positius, amb un 21,2 per cent, i pels negatius, amb un 20,8 per cent. 

A més, s’ha comprovat que la pressió parental no té efectes negatius sobre l’ansietat o la preocupació pel rendiment esportiu dels joves futbolistes. Així mateix, els pares es posicionen en contra de les seves pròpies intervencions des de la grada, i els jugadors manifesten opinions més negatives sobre l’actuació dels pares que els propis pares.

Per tant, l’estudi de David Pulido Salas deixa constància que, després de la intervenció socioeducativa, els comentaris negatius dels pares espectadors durant els partits de futbol base disminueixen. Així mateix, l’investigador considera significatiu continuar duent a terme aquest tipus de projectes amb les famílies que conformen l’esport en edat escolar.

Fitxa de la tesi

• Títol: Comportamientos e influencias parentales en el fútbol base. Efectos de una intervención socioeducativa con los padres
• Autor: David Pulido Salas
• Programa de doctorat: Educació
• Directors: Pere Antoni Borràs Rotger i Francesc X. Ponseti Verdaguer 

Data de publicació: 27/07/2020