La tesi doctoral d'Aleix Bassolas avalua els factors que influeixen en la mobilitat i com l'estructura de les ciutats afecta la vida dels habitants
Aleix Bassolas Esteban ha fet la tesi doctoral a l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) i l’ha defensada a la Universitat de les Illes Balears. Hi ha aplicat els mètodes i les eines desenvolupats en el àmbit de la Física per estudiar les múltiples escales espaciotemporals de la mobilitat humana, i ha anat des de l'escala mundial fins a la urbana. Per fer-ho, ha fet servir les noves fonts de dades provinents de noves tecnologies aparegudes al principi del segle XXI, com ara les xarxes socials.
De fet, l'anàlisi de les dades obtingudes de xarxes socials amb geolocalització li ha permès de generar un mètode matemàtic per quantificar la importància dels monuments turístics. Mesurant com de llunyans i diversos són els orígens dels visitants, ha pogut determinar que la Torre Eiffel, la torre de Pisa i el Taj Mahal són els més atractius.
Tot i que, si bé és important mesurar i quantificar la mobilitat humana, ho és encara més modelitzar-la per entendre quins són els factors que hi influeixen. A causa del nombre creixent de models que han aparegut els últims anys, l’autor ha comparat els més usats i ha identificat el model gravitatori com el que ofereix més bons resultats.
La importància de l'estructura urbana
Els últims cinquanta anys, la població urbana no ha aturat d’augmentar, amb la qual cosa també ha incrementat l’interès per l’estudi de la mobilitat a les ciutats. Així, l'investigador també ha estudiat com l'estructura de les ciutats influeix en la vida dels habitants.
Mitjançant l’ús de dades geolocalitzades, ha fet un estudi a més de 174 ciutats d’arreu del món. Els resultats mostren que aquelles ciutats amb una estructura més jeràrquica, és a dir, on hi han més mobilitat entre centres amb un nivell d’activitat similar, mostren més bons indicadors respecte de l’ús del transport públic, el medi ambient i la salut dels ciutadans.
Transport públic
Per entendre millor la congestió en el transport públic com a conseqüència d'esdeveniments massius, com ara concerts o enfrontaments esportius, ciutats arreu del món han desenvolupat un model d’agents que simula el moviment dels ciutadans. Cada individu intenta arribar al seu lloc de residència mirant de disminuir el temps de trajecte i tenint en conte les cues generades. Així, l’investigador ha observat que la dimensió local de la xarxa de transport determina com reacciona a esdeveniments amb diferent nombre d’assistents. Respecte dels retards acumulats, es generen més a la perifèria que al centre de les ciutats, on hi ha més diversitat de línies.
L'eficàcia dels peatges ambientals
Finalment, tenint en compte que hi ha moltes ciutats que imposen peatges amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’autor ha proposat un mètode per quantificar els efectes de la posada en pràctica d’una política del peatge al voltant de la ciutat de Barcelona.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: A journey across the multiple scales of human mobility
- Autor: Aleix Bassolas Esteban
- Programa de doctorat: Física
- Director: José Javier Ramasco Sukia i Maxime Lenormand
Data de publicació: 14/01/2020