La tesi doctoral d'Alicia Leiva Mir investiga els mecanismes cognitius involucrats en la distracció per estímuls inesperats i com aquest fenomen canvia al llarg de la vida
L’atenció selectiva és l'habilitat de filtrar els estímuls que són irrellevants per dur a terme una tasca concreta, amb la finalitat de concentrar-s'hi. Al mateix temps, altres mecanismes asseguren que estímuls inesperats però potencialment importants puguin capturar la nostra atenció i puguin ser processats. Aquests mecanismes, encara que són adaptatius, tenen un desavantatge: la distracció. Estudis anteriors han explorat els mecanismes involucrats en la distracció comportamental, però l'evidència és limitada. Per això, la tesi doctoral d'Alicia Leiva Mir, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha tingut com a objectiu principal aprofundir en el coneixement dels mecanismes que fonamenten la distracció per estímuls inesperats a través del cicle vital. La tesi l'han dirigida el doctor Fabrice Parmentier i la doctora Pilar Andrés, del Departament de Psicologia.
La recerca es compon de cinc sèries experimentals. El primer estudi proporciona evidències originals que qüestionen la hipòtesi de la distracció per estímuls inesperats com un mecanisme independent de la modalitat de presentació de l'estímul. Els resultats d'aquest primer estudi mostren que es produeix distracció per estímuls auditius desviats independentment de la modalitat dels estímuls diana. En canvi, els estímuls desviats visuals no varen produir distracció (per a estímuls diana visuals o auditius), excepte en situacions específiques.
Seguint l'evidència que el sistema cognitiu sembla que és més vulnerable a la distracció quan els estímuls desviats es presenten en la modalitat auditiva que quan es presenten en la modalitat visual (almenys quan els estímuls irrellevant i diana no formen part del mateix objecte perceptiu), en un segon estudi la investigadora va utilitzar aquesta modalitat per estudiar, per primera vegada, l'efecte de l'envelliment en la distracció per estímuls inesperats en tasques oddball cross-modal (auditiu-visual) i uni-modal (auditiu-auditiu). Els resultats mostraren un efecte de l'edat en la distracció en la tasca cross-modal però no en la uni-modal.
En un tercer estudi, es va analitzar l'efecte de l'edat en la distracció per estímuls inesperats utilitzant tasques oddball uni-modals, visual i auditiva, en la informació rellevant i irrellevant, la qual formava part del mateix objecte perceptiu. Els resultats varen mostrar distracció per estímuls inesperats en les modalitats auditiva i visual, però aquesta no va variar en funció de l'edat.
En el quart estudi, es va estudiar l'enllaç entre la inhibició de resposta i la reorientació de l’atenció. Els nostres resultats recolzen l'explicació de la «detecció d'estímul», i destaquen la importància de reorientar la nostra atenció amb la finalitat de detectar els senyals inesperats i, com a conseqüència, cancel·lar o actualitzar les nostres accions.
En el cinquè i darrer estudi, es va adoptar una perspectiva més global. Es va explorar la distracció per estímuls inesperats al llarg de la vida (comparant nins, joves i ancians) així com el paper de la capacitat de memòria de treball (WMC) i de la inhibició de resposta en la distracció al llarg de la vida. Els resultats varen revelar distracció per estímuls inesperats en tots els grups d'edat, però aquesta va ser més gran en el grup d'ancians comparat amb el grup de joves adults i nins (que no varen diferir entre ells). La inhibició de resposta no va explicar la distracció en cap dels grups d'edat, mentre que la WMC es va correlacionar positivament amb la distracció en nins, negativament en ancians i no es va correlacionar en els joves adults.
Entre les principals contribucions d’aquesta tesi destaca la idea que la distracció per estímuls desviats no s'ha de interpretar con un efecte amodal, sinó com un efecte dependent de la modalitat. A més, els ancians mostren una major distracció per estímuls desviats a través de les modalitats sensorials, però no en unimodal. També, la distracció per estímuls desviats no reflecteix la inhibició temporal de les respostes. I, finalment, la recerca també conclou que no hi ha un enllaç clar entre la WMC i la distracció per estímuls desviats quan s'estudia a través de grups d’edat (nins, joves i ancians).
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Towards a better understanding of distraction by unexpected stimuli across the lifespan
- Autora: Alicia Leiva Mir
- Programa de doctorat: Cognició i Evolució Humana
- Departaments: Filosofia i Treball Social i Psicologia
- Directors: Fabrice Parmentier i Pilar Andrés Benito
Data de publicació: 05/09/2016