Un estudi liderat per la UIB assenyala que els vessaments d’aigües depurades fan disminuir la producció primària marina, responsable de la producció d’oxigen al medi marí, redueixen l’oxigen dissolt i empitjoren la falta d’oxigen al mar Bàltic
El mar Bàltic té greus problemes per falta d’oxigen. Hi ha la major zona del món amb concentracions d’oxigen tan baixes que no poden mantenir la majoria de formes de vida a causa d'activitats humanes. Els aportaments de nutrients i de matèria orgànica a la zona costanera fan proliferar les algues, que, quan moren, cauen al fons i són degradades per bacteris, que consumeixen una gran quantitat d’oxigen i fan que davalli a concentracions inferiors a les requerides per la vida marina. Els vessaments d’aigües depurades empitjoraran les condicions del Bàltic.
La doctora Raquel Vaquer Sunyer, investigadora de la Universitat de les Illes Balears, ha liderat un estudi que s'ha basat en experiments duts a terme sobre la temperatura de la mar, fent addicions d’aigua depurada per avaluar els efectes d’aquesta font de nutrients i matèria orgànica en les respostes de la respiració (consum d’oxigen), en la producció d’oxigen (fotosíntesi), en la producció bacteriana i en l’estructura de la comunitat bacteriana.
Els resultats dels experiments duts a terme a la Universitat de Lund suggereixen que els vessaments d’aigües depurades fan reduir la producció d’oxigen i la respiració, mentre que fan augmentar la producció bacteriana. Això portaria a una comunitat dominada per bacteris en lloc d'algues, que són les que produeixen l’oxigen a les capes superficials, es reduiria la concentració d’oxigen i s'agreujaria la falta d’oxigen del mar Bàltic. Una altra conseqüència seria que les comunitats planctòniques capturarien menys diòxid de carboni (CO2), amb conseqüències negatives per al cicle del carboni, i augmentaria l’escalfament global.
Els resultats, que s’han publicat a la prestigiosa revista internacional Biogeosciences, alerten de les conseqüències dels vessaments d’aigua depurada en el funcionament dels ecosistemes costaners del mar Bàltic. Els investigadors demanen accions encaminades a reduir aquests vessaments i a millorar els sistemes de depuració per protegir el medi marí.
Referència bibliogràfica
Raquel Vaquer-Sunyer, Heather E. Reader, Saraladevi Muthusamy, Markus V. Lindh, Jarone Pinhassi, Daniel J. Conley i Emma S. Kritzberg. «Effects of wastewater treatment plant effluent inputs on planktonic metabolic rates and microbial community composition in the Baltic Sea». Biogeosciences, 13, 4751-4765, 2016. doi:10.5194/bg-13-4751-2016.
Data de publicació: 16/09/2016