Els organismes marins ben alimentats són més resistents a l'acidificació oceànica

Els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) participen en un estudi internacional publicat a Scientific Reports 

Els oceans es van acidificant de manera lenta però progressiva i causen així un potencial problema per a molts animals marins que desenvolupen petxines (compostes de carbonat càlcic) per protegir-se, com ara cloïsses, crustacis, musclos i eriçons de mar. L'augment de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni (CO2) produeix l'acidificació  de l'oceà i, si es tenen en compte els pronòstics climàtics, el pH de l'oceà es reduirà des dels valors actuals de 8.15 a aproximadament 7.8 a la fi d'aquest segle.

Un nou estudi publicat a Scientific Reports, desenvolupat per un equip científic internacional amb participació de diverses investigadores de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB), genera esperança en aquesta problemàtica, ja que els resultats conclouen que els organismes calcificadors sovint presenten mecanismes biològics que asseguren la calcificació malgrat l'acidificació.

La doctora Iris Hendriks, investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i coautora de l'estudi, assenyala que «sota una alta o intermèdia concentració d'aliment, els organismes són capaços de créixer i formar esquelets de carbonat fins i tot a valors de pH relativament baixos. Per tant, els organismes calcificadors que reben suficient aliment sembla que toleren l'acidificació molt millor que els que no estan sent alimentats».

Gràcies a l'anàlisi comparativa que ha combinat els resultats de diversos estudis científics publicats fins avui, els investigadors posen de manifest que els efectes de l'acidificació no han de considerar-se de manera aïllada, i posen l’èmfasi en la important relació existent amb la disponibilitat d'aliment. L'equip investigador constata que només sota valors molt baixos de pH (< 0.6 unitats de pH respecte als valors actuals) s'han donat exemples de taxes de calcificació reduïda, malgrat un ampli subministrament d'aliment.

Hendriks precisa que «fins avui, la gran majoria dels estudis publicats, així com els pronòstics sobre els efectes de l'acidificació de l'oceà, ignoren l'efecte de la disponibilitat de l'aliment, la qual cosa podria implicar que els efectes de l'acidificació podrien estar sent sobreestimats».

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica:

Laura Ramajo, Elia Pérez-León, Iris I. Hendriks, Núria Marbà, Dorte Krause-Jensen, Mikael K. Sejr, Martin I. Blicher, Nelson A. Lagos, Ylva S. Olsen, i Carlos M. Duarte. «Food supply confers calcifiers resistance to ocean acidification». Scientific Reports, 6: 19374. DOI: 10.1038/srep19374. 

Data de publicació: Fri Jun 03 13:42:00 CEST 2016