La combinació de models atmosfèrics i oceànics proporciona més capacitat predictiva davant aquests fenòmens
És la primera vegada que es duu a terme un estudi numèric dels tsunamis meteorològics tenint en compte tot el seu cicle de vida
Les rissagues, o tsunamis meteorològics, són ones oceàniques amb característiques de tsunami, encara que d'origen atmosfèric en lloc de sísmic. Aquestes ones poden generar oscil·lacions del nivell de la mar de gran amplitud que en ocasions poden tenir conseqüències destructives en ports i cales.
Una investigació en què han participat els investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), un organisme mixt de recerca entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de les Illes Balears, ha desenvolupat un nou sistema de predicció que es basa en la utilització conjunta de models numèrics de l'atmosfera i l'oceà. L'estudi ha estat publicat en el darrer número de la revista Geophysical Research Letters.
“El nou model analitza el fenomen al llarg de tot el seu cicle a la Mediterrània occidental. A les etapes atmosfèriques inicials es produeixen les primeres variacions de pressió atmosfèrica al nord d'Àfrica en moviment cap a les Illes Balears. Després es produeix una fase d'acoblament entre l'atmosfera i l'oceà, que es tradueix en una amplificació de l'ona a mesura que es propaga per la plataforma entre Mallorca i Menorca. A l'etapa final, es produeix una ressonància al port”, explica l'investigador Joaquim Tintoré, de l'IMEDEA (CSIC-UIB). Aquest tipus de fenòmens ha estat estudiat durant més de 20 anys a Ciutadella, a Menorca, on rep el nom de rissagues.
Actualment, el sistema d'alerta de tsunamis meteorològics que duu a terme l'Agència Estatal de Meteorologia per a Ciutadella està basat en les condicions sinòptiques atmosfèriques de gran escala, i es complementa amb la vigilància dels sistemes nuvolosos i les oscil·lacions de pressió. Aquest mètode permet predir les situacions de rissaga, però no la seva intensitat.
“L'estudi intenta predir els tsunamis meteorològics mitjançant models numèrics, atmosfera-oceà, d'alta resolució espacial i temporal. Això ens permet simular amb detall suficient tant la propagació de l'ona de pressió atmosfèrica com la resposta associada del nivell de la mar, la qual cosa podrà aportar informació de tipus quantitatiu i millorar el sistema de predicció actual”, comenta l'investigador Lionel Renault, primer autor de l'estudi.
Tsunamis meteorològics menorquins
En el cas de Ciutadella, en la darrera fase de la rissaga la ressonància entre l'ona exterior i l'oscil·lació pròpia del port dóna lloc a variacions del nivell de la mar típiques d'un o dos metres a l'interior del port en tan sols 10 minuts, fet que provoca forts corrents i el buidatge i assecatge de la part final del port. D'aquesta manera, les barques fondejades apareixen varades al fons de la mar fins que torna a entrar l'aigua, i ho fa amb tanta intensitat que provoca en molts casos destrosses a les embarcacions amarrades.
“Les rissagues tenen lloc diverses vegades l'any, principalment a l'estiu, i no solen causar grans danys materials als ports i les cales. Les més comunes solen estar associades a ones gravitatòries atmosfèriques, és a dir, a canvis de pressió, que viatgen a 100 km per hora aproximadament, mentre les més intenses i destructives sembla que estan relacionades amb nuclis de tempesta convectius”, afegeix Tintoré.
En aquests casos intensos, com el que va passar a Ciutadella el 15 de juny de 2006 i en el qual se centra aquest estudi, l'amplitud de l'oscil·lació del port pot arribar fins als quatre metres. Aquesta oscil·lació, la més important dels darrers vint anys, va causar danys greus a més de cent embarcacions i en va enfonsar altres trenta-cinc. El cost econòmic total del desastre es va estimar en 10 milions d'euros.
Segons els investigadors implicats en l'estudi, el desenvolupament de sistemes de predicció atmosfèrica i oceànica d'alta resolució és determinant per a la predicció de tsunamis meteorològics en aquesta regió de la Mediterrània occidental. A més de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), també han participat en l'estudi investigadors de la Instal·lació Científicotècnica Singular del Sistema d'Observació i Predicció Costanera de les Illes Balears (ICTS-OCIB), l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i la Universitat de Rutgers, a Nova Jersey (Estats Units).
Referència de l'article
Lionel Renault, Guillermo Vizoso, Agustín Jansà, John Wilkin, Joaquín Tintoré. «Toward the predictability of meteotsunamis in the Balearic Sea using regional nested Atmosphere and Ocean Models». Geophysical Research Letters, 38, L10601, 2011 DOI:10.1029/2011GL047361
Documents relacionats
Data de publicació: 25/05/2011