Un estudi internacional amb participació de l'IMEDEA (CSIC-UIB) conclou que l'increment de la temperatura de l'aigua del mar provoca canvis en les interaccions entre espècies que podrien alterar ecosistemes importants
L'augment de la temperatura de l'aigua del mar Mediterrani, a causa de l'escalfament global, crea clars «guanyadors» i «perdedors» entre les espècies vegetals que actualment dominen aquestes aigües. Aquest és un dels principals resultats d'un estudi fruit de la col·laboració entre investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC), la Universitat de, l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), la Universitat Estatal d’Oregon (EUA), la Universitat Deakin (Austràlia), la Nature Conservation Foundation (Índia) i la Universitat de Bangor (Gal·les, Regne Unit). L'estudi, fet en el marc del projecte RECCAM, alerta del risc que corren algunes comunitats d'algues mediterrànies de sofrir l'impacte de l'herbivorisme, cosa que podria minvar encara més les seves poblacions. D'altra banda, l'estudi és moderadament optimista quant a les praderies de plantes marines com les de posidònia, ja que, si escau, l'impacte es mantindria estable o fins i tot podria disminuir.
L'objectiu del treball publicat a la revista Marine Pollution Bulletin era analitzar els factors que poden influir potencialment en les interaccions planta-herbívor, experimentant amb tres de les més importants espècies vegetals del Mediterrani (les plantes Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa i l'alga Cystoseira mediterranea) i el seu consumidor comú, l'eriçó de mar (Paracentrotus lividus).
Els resultats dels experiments realitzats mostren que la pressió de l'herbivorisme sobre les dues espècies de plantes es mantindria similar amb l'escalfament global. Fins i tot podria arribar a reduir-se aquesta pressió, ja que aquestes plantes marines produeixen més composts tòxics o desagradables per als herbívors quan creixen en aigües càlides.
En canvi, els escenaris no són tan optimistes per a l'alga C. mediterranea, que amb les altes temperatures redueix la seva taxa de creixement, mentre que el consum que en fan els eriçons de mar es manté alt. Es tracta d'una situació preocupant tenint en compte que en l'actualitat la sobrepastura dels eriçons té ja un impacte important sobre els boscs d'algues, la qual cosa pot arribar a produir l'aparició de deserts submarins (zones de roca pelada, sense algues). Aquesta sobrepastura és deguda principalment a una superpoblació d'eriçons de mar que afecta certes zones del Mediterrani occidental, per la falta de depredadors naturals que provoca la sobrepesca.
«La interacció entre un productor primari, com les algues o les plantes marines, i el seu consumidor comú, l'eriçó, es pot utilitzar com a model bàsic per explorar la complexitat dels efectes de l'escalfament global. Fins ara els científics s'han centrat molt en els efectes del canvi climàtic en espècies aïllades, però cada vegada és més clar que, per entendre els resultats reals del canvi climàtic en tot l'ecosistema, hem de comprendre com canviarà la intensitat de les interaccions entre aquestes espècies», explica Jordi Pagès, investigador de la Universitat de Bangor (Gal·les, Regne Unit) i primer autor del treball.
«En un mar semitancat com el Mediterrani, que experimenta un ràpid augment de la temperatura de l'aigua, és imprescindible conèixer els efectes que aquest augment tindrà en les espècies, en les seves interaccions i, en conseqüència, en l'ecosistema en general. Però, en qualsevol cas, els nostres resultats mostren que no totes les conseqüències seran negatives. Algunes espècies, com la posidònia, encara que no són immunes als efectes directes de la temperatura, sí que almenys sembla que podran resistir bé l'impacte dels herbívors. Unes altres, com la planta C. nodosa, podrien emergir com a clares guanyadores en aquest escenari, encara que tot dependrà de la seva capacitat d'adaptació», afirma Teresa Alcoverro, investigadora del CEAB-CSIC i responsable del projecte RECCAM.
La posidònia es podria adaptar a l'escalfament de l'aigua
En un altre estudi publicat per diversos membres del mateix grup d'investigadors, es va demostrar que la posidònia respon a l'augment de la temperatura de l'aigua florint. És a dir, passa a reproduir-se de forma sexual en lloc de fer-ho de forma asexual, el mètode de reproducció més habitual d'aquesta espècie. Aquest altre mecanisme dona lloc a una major adaptabilitat genètica i, potencialment, a una major capacitat de dispersió, la qual cosa podria contribuir a la supervivència de l'espècie.
És possible que, a mesura que el planeta es vagi escalfant, algunes espècies aconsegueixin aclimatar-se, o bé que s'adaptin genèticament. En tot cas, sembla que els consumidors (animals herbívors) tendeixen a ser més sensibles que les plantes, la qual cosa és positiu per a aquestes, encara que menys per a les algues, la qual cosa és alarmant. No obstant això, la història pot complicar-se, atès que actualment l'augment de temperatura ja causa que espècies tropicals d'herbívors migrin a zones temperades i alterin l'ecosistema local, la qual cosa es coneix pel nom de tropicalització.
«A mesura que les espècies arribin als seus límits de tolerància, s'esperen conseqüències crítiques per al funcionament de l'ecosistema. Per això ens urgeix conèixer amb detall com interactuen les espècies i quins factors les afecten, per així comprendre com respondran al canvi», conclou Alcoverro.
Referència bibliogràfica:
Pagès, Jordi F.; Smith, Timothy M.; Tomas, Fiona; Sanmartí, Neus; Boada, Jordi; De Bari, Harriet; Pérez, Marta; Romero, Javier; Arthur, Rohan; Alcoverro, Teresa. 2017. Contrasting effects of ocean warming on different components of plant-herbivore interactions. Marine Pollution Bulletin. DOI: 10.1016/j.marpolbul.2017.10.036
Font: IMEDEA (CSIC-UIB)
Data de publicació: 22/12/2017