La tesi doctoral d'Antoni Juan Mas ha investigat la prevalença d'aquesta patologia en la població més gran de 60 anys i ha analitzat els paràmetres utilitzats per determinar el risc de patir-la 

L'osteoporosi és la malaltia del metabolisme ossi més freqüent, amb una repercussió enorme des del punt de vista clínic i econòmic per la presència de fractures. La densitometria òssia, especialment la DXA, és l'element clau per al diagnòstic d'aquesta patologia, segons les directrius de l'Organització Mundial de la Salut, i és a més un dels factors més associats a fractura òssia, encara que n’hi ha d’altres.

La tesi doctoral d'Antoni Juan Mas, defensada a la Universitat de les Illes Balears, analitza les dades obtingudes de variables clíniques i densitomètriques d'un grup d'homes més grans de 60 anys i dones postmenopàusiques que acudeixen a centres de la tercera edat i que participen en les seves activitats, per la qual cosa presenten bona salut i condicions físiques acceptables. La recerca planteja dubtes sobre el valor de les escales de risc de massa òssia baixa i dels resultats de DXA de localitzacions perifèriques com el calcani, i assenyala que hi ha altres escales o eines com el FRAX, que infereixen el risc de fractura als 10 anys.

La tesi l'han dirigida els doctors Bartomeu Marí Solivellas, cap del Servei de Medicina de l'Esport del Consell de Mallorca, i Joan Miquel Nolla Solé, cap del Servei de Reumatologia de l'Hospital Universitari Bellvitge.

En la recerca s'han estudiat 629 dones i 119 homes, als quals s'ha practicat una DXA central (columna lumbar i coll femoral) i, a un subgrup, la DXA de calcani. S'ha realitzat una anàlisi de factors de risc associats a osteoporosi, així com diferents escales de risc (ORAI, OST, SCORE, OSIRIS) comparant la seva utilitat i concordança entre si, i associant-les al resultat de la DXA de calcani. A més, amb les variables obtingudes en l'anàlisi multivariant i els resultats de la DXA de calcani, s'ha creat una escala per millorar la concordança amb la DXA central. Mitjançant l'eina FRAX, s'ha realitzat una estimació del risc de fractura de coll femoral i del global (vèrtebra, avantbraç distal, húmer i coll femoral) als 10 anys.

Fruit de la recerca s'ha obtingut una prevalença d'osteoporosi en maluc i/o columna lumbar del 44,2 per cent en dones i de l'11,76 per cent en homes. Després de l'anàlisi multivariant l'osteoporosi s'ha associat a l'edat, el sexe, la menopausa precoç i la presa de glucocorticoides, i els factors que apareixen com a protectors són el consum moderat d'alcohol, el major índex de massa corporal i l'hàbit atlètic o pícnic.

A més, s'ha trobat que el punt del T-score de -2.5, recomanat per l'OMS per al diagnòstic d'osteoporosi, no és acceptable en aplicar-lo als resultats de la DXA de calcani, i s'ha estimat que el punt de tall del T-score que presenta una millor concordança amb la central és de -1.35.

Quant al risc de fractura de maluc i global, el mesurament mitjançant l'eina FRAX assenyala que aquest augmenta clarament amb l'edat, alhora que apareixen diferències en els resultats, depenent si s'introdueixen o no les dades densitomètriques de maluc, en les edats més grans i principalment en homes.

Finalment, la recerca apunta que la concordança entre les diferents escales de risc és alta i presenten una acceptable correlació amb el resultat de la DXA central, encara que sumar el valor de la DXA de calcani no aporta utilitat diagnòstica. D'altra banda, la suma de les variables clíniques associades a osteoporosis i el resultat de la DXA de calcani presenten una concordança major al resultat de la DXA central.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: Estudio descriptivo de las características densiométricas y factores relacionados con la osteoporosis, en una población de personas mayores de Mallorca
• Autor: Antoni Juan Mas
• Programa de doctorat: Ciències Biosociosanitàries
• Departament: IUNICS
• Directors: Bartomeu Marí Solivellas i Joan Miquel Nolla Solé 

Data de publicació: 18/04/2016