La tesi doctoral de Vicenç Moltó Seguí ha desenvolupat un mètode per avaluar l’estoc d’aquesta espècie a la Mediterrània, que ha estat adoptat com a model de referència per la Comissió General de Pesca del Mediterrani 

La llampuga o mahi-mahi (Coryphaena hippurus) es una espècie considerada gran pelàgic i altament migratòria, distribuïda en aigües tropicals i subtropicals arreu del món. La població del Mediterrani sustenta pesqueries tradicionals d’arts menors dirigides a individus juvenils, basades en l’ús de dispositius concentradors de peixos (capcers), principalment a les Illes Balears, Sicília, Malta i Tunísia. Aquestes pesqueries tenen una gran rellevància en la cultura i economia locals d’aquests països. No obstant això, en aquestes regions sols s’observen individus adults durant l’època de posta, un fet que suggereix, tot i que no està comprovat empíricament, una migració reproductiva.

L’objectiu principal de la tesi doctoral de Vicenç Moltó Seguí, defensada a la Universitat de les Illes Balears, és ampliar el coneixement de la població de llampuga del Mediterrani, amb especial èmfasi en els efectes de l’escalfament global i els fenòmens associats. Aquesta tesi doctoral, que s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i el Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO, CSIC), pretén anar un pas enllà i explorar els efectes ambientals sobre alguns trets biològics i ecològics de l’espècie, emprar aquest coneixement i generar millors eines per aconseguir una gestió sostenible de l’estoc Mediterrani, que fins ara no disposava de cap avaluació formal.

Estimar els patrons reproductius

Entre els resultats principals cal destacar que la incorporació de la temperatura en els models desenvolupats per aquesta espècie ha millorat l’estima dels patrons reproductius i de creixement. Concretament, els estudis desenvolupats en el marc d’aquesta tesi mostren que el pic de posta ocorre sistemàticament amb anterioritat al pic anual de temperatura en diferents poblacions de llampuga en un rang ampli de latituds, i que la durada de la posta està relacionada amb la temperatura mitjana anual, un fet que permet predir el patró estacional de posta a partir de la temperatura. A més, un model validat de creixement que depèn de la temperatura basat en juvenils explotats per la pesqueria ha permès avaluar les talles de captura de reclutes a la data d’inici de la pesqueria sota diferents condicions tèrmiques anuals, incloses onades de calor o escenaris d’escalfament.

Els resultats suggereixen que en escenaris d’escalfament, si no canvien gaire les condicions tròfiques, s’espera un increment de la talla mitjana i canvis en la distribució de talles, amb uns percentatges més elevats d’individus de talles més petites en projeccions climàtiques a més llarg termini. Aquests resultats són aplicables tant en accions de gestió a curt termini, considerada la variabilitat ambiental, com per a una gestió a mitjà i a llarg termini, ja que es prediuen els efectes potencials sota condicions ambientals futures derivades de l’augment de temperatura.

Quant a la gestió de les pesqueries de llampuga a la Mediterrània, s’ha desenvolupat un procés automatitzat basat en intel·ligència artificial per obtenir dades massives en alta resolució de talles individuals dels peixos disposts en les caixes prèviament a la venda a la llotja. Aquestes dades serviran per validar estudis previs, així com per alimentar models d’avaluació pesquera, i obrir així noves oportunitats en investigacions que requereixen distribucions de talles com a variable clau.

Un model per avaluar l’estoc a la Mediterrània

En el marc de la tesi doctoral de Vicenç Moltó Seguí també s’ha desenvolupat un model de depleció generalitzat, multianual i multiflota, adaptat a les dinàmiques de les pesqueries dels diferents països que exploten aquesta espècie, i s’han obtingut els primers punts de referència d’explotació per a aquest estoc. Aquest mètode l’ha adoptat la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) com a model de referència per avaluar anualment l’estoc de llampuga al Mediterrani. Aquests resultats suggereixen que, de moment, no hi ha risc de sobrepesca a l’estoc; mostra una estabilitat tant en les taxes d’explotació com de reclutament, encara que sota l’advertència precautòria de no incrementar l’esforç pesquer durant els mesos de màximes captures fins a disposar d’una avaluació quantitativa de la població.

Finalment, es proposen futures línies d’investigació que s’haurien de centrar en aproximacions mecanicistes per comprendre les relacions ambientals amb els trets biològics i ecològics de l’espècie en tots els seus estadis vitals. Incrementar el coneixement dels requeriments ambientals per als primers estadis de desenvolupament també resulta crucial per comprendre la mortalitat en les primeres etapes de vida, així com la dinàmica de reclutament, essencial per poder explicar fluctuacions en les captures al llarg de les sèries temporals. A més, investigar sobre l’ecologia del moviment resulta clau per revelar els patrons migratoris, aportar informació per entendre millor les variacions de captures dels diferents països i les relacions entre captura i esforç, així com el comportament de l’espècie envers els capcers.

Fitxa de la tesi doctoral

• Doctorand: Vicenç Moltó Seguí
• Títol: Ecology and management of the common dolphinfish (Coryphaena hippurus) in a warming Mediterranean.
• Directors: Dr. Ignacio Alberto Catalán Alemany, Dr. Andrés Alonso Ospina Álvarez i Dr. Francisco Javier Alemany Llodrà.
• Programa de Doctorat en Ecologia Marina 

Data de publicació: 19/09/2023