La tesi doctoral de Yudelka Maribel Padilla Maldonado proposa canvis legals per erradicar la desigualtat i la discriminació contra la dona i compensar el desequilibri patrimonial 

La desigualtat de gènere és, encara avui, un tret estructural de l’Amèrica Llatina i del Carib, i la seva persistència està molt relacionada amb el fet que aquesta regió continuï sent la més desigual del món, segons la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL). Un exemple d'això és la República Dominicana, on una de cada tres dones no té ingressos propis. A més, la desigualtat entre homes i dones s’hi reflecteix també en els drets patrimonials en el règim matrimonial de comunitat de béns.

Aquest és precisament l'àmbit en el qual Yudelka Maribel Padilla Maldonado ha desenvolupat la tesi doctoral, que ha defensada recentment a la Universitat de les Illes Balears. A partir d'un estudi minuciós de les diverses normes nacionals i internacionals sobre la igualtat entre l'home i la dona, amb un enfocament patrimonial, l'autora destaca la presència de desigualtat formal i substancial. També destaca que no existeixen normes que estableixin la distribució equilibrada dels treballs de la llar ni de les tasques de cura familiar, així com la inexistència de figures jurídiques que compensin el desequilibri patrimonial del cònjuge que s'ha dedicat de manera exclusiva o en major mesura al treball no remunerat, com és la pensió compensatòria per treballs de la llar. Així mateix, s'assenyala la no regulació en l'ús i adjudicació de l'habitatge familiar en una situació de separació o divorci, tenint en compte el principi del cònjuge més necessitat.

Per això, la investigadora afirma que urgeix reformar el Codi Civil de la República Dominicana, vigent des de l'any 1884, en la mesura que el règim de comunitat de béns actual és obsolet i injust, i facilita la vulneració dels drets de la dona, ja que manté l’hegemonia de l'home. En la mateixa línia, la investigadora proposa la necessitat d’adequar les normes jurídiques a les convencions i tractats internacionals dels quals la República Dominicana és signatària, i en compliment dels acords i compromisos assumits per prevenir, erradicar i sancionar la discriminació contra la dona i la violència en totes les seves modalitats.

Desigualtat i violència econòmica

Yudelka Maribel Padilla Maldonado considera necessari aprovar una llei integral sobre igualtat que inclogui i qualifiqui la violència patrimonial o econòmica envers la parella establint sancions sobre aquest tema; aprovar un Codi de Família; crear tribunals especialitzats en violència intrafamiliar i de gènere, que tinguin esment e totes les modalitats en què aquest fenomen es presenta, i que es puguin judicialitzar els casos de violència patrimonial, amb un caràcter mixt (civil i penal).

L'autora afirma que la vulneració dels drets patrimonials de la dona casada amb el règim de comunitat de béns mobles i guanys, que és el règim legal supletori, constitueix violència patrimonial, per la qual cosa convindria assumir, com a règim legal per defecte, el de societat de guanys, perquè és més igualitari.

Malgrat que reconeix que s’ha avançat una mica en els drets de la dona els últims anys, les normes que regulen els drets patrimonials en el règim matrimonial de comunitat de béns majoritàriament continuen sent discriminatòries i deixen la dona en una situació de subordinació. Així, el Codi Civil actual respon a una societat que ja no existeix. En conseqüència, les figures que conté no encaixen en el Dret d'avui. Un exemple és la repartició desigual de béns, que permet els cònjuges fer la distribució patrimonial de manera desequilibrada, sense exigir cap altra condició que el consentiment de tots dos.

Segons la investigadora, aquesta figura ha de ser suprimida per evitar que es faciliti la influència d'un dels cònjuges en l'acceptació de la divisió injusta dels béns, i més en un país on les estadístiques indiquen que continua molt arrelada la cultura patriarcal. Així mateix, hauria de legislar-se en relació amb la situació de vulnerabilitat de la cònjuge víctima de violència i establir presumpció legal de vici de consentiment quan s'han convingut contractes en aquesta circumstància, de manera que sigui possible deixar-los sense efecte jurídic; així mateix, agregar als vicis del consentiment la intimidació per part de la parella.

L'avanç més recent ha estat el reconeixement del treball de la llar com a activitat econòmica que genera riquesa, establert des de l'any 2010 a la Constitució Dominicana. No obstant això, encara queda pendent aprovar les lleis que han de regular com es reconeixerà i es recompensarà aquesta tasca.

Canvis jurídics

Per la investigadora, els canvis legislatius a la República Dominicana haurien d'emmarcar-se en els nous enfocaments de les anomenades «economia feminista» i «l'economia de la cura», prestant més atenció a la situació de desigualtat que viu la dona globalment, i de manera molt especial a la regió de l'Amèrica Llatina i el Carib, on les estadístiques indiquen que la incursió de les dones en el mercat laboral han portat una altra problemàtica que s’ha de tenir en compte: la doble jornada laboral que es manifesta quan s'ha de conciliar entre el treball remunerat fora de la casa i les tasques domèstiques que culturalment assumeix la dona, i tot això repercuteix en la situació patrimonial dels cònjuges, en detriment d'un i en benefici de l'altre.

Els resultats de la recerca determinen que hi ha serioses desigualtats en perjudici de la dona, la qual cosa comporta la necessitat de reformar l'ordenament jurídic de la República Dominicana quant a la igualtat patrimonial de l'home i la dona casats sota el règim de comunitat de béns. Per la investigadora, tenen una gran repercussió social, especialment perquè la vulneració dels drets patrimonials de la dona afecta l'assoliment de la seva independència i autonomia, tan necessàries per poder desenvolupar-se de manera personal i professional i per alliberar-se d'altres formes de violència.

Partint d'aquesta realitat, emfatitza en la necessitat d’aplicar «mesures afirmatives» o «accions positives» amb les quals es pugui aconseguir consonància entre «la igualtat davant la llei» en els casos en què és present i la igualtat fàctica. És a dir, portar el que s'estableix en les normes a la realitat material, per a la qual cosa cal el «tracte desigual dels individus en situacions desiguals», que constitueix l'anomenada «discriminació positiva». Però aquesta discriminació no ha d’arribar a ser arbitrària i cal disposar d’eines que garanteixin, en la major mesura, que el tracte desigual sigui legítim i no arbitrari, com és el test d'igualtat o test de raonabilitat, examen dissenyat per determinar si hi ha els elements requerits perquè estigui justificat sacrificar la norma formal.

Fitxa de la tesi doctoral

• Doctoranda: Yudelka Maribel Padilla Maldonado
• Títol: «Los derechos patrimoniales en el régimen matrimonial de comunidad de bienes de la República Dominicana. Necesidad de reforma en aras de la igualdad»
• Directora: Beatriz Verdera Izquierdo
• Programa de doctorat: Dret 

Data de l'esdeveniment: 23/04/2021

Data de publicació: 23/04/2021