Els biomarcadors que delaten els falsos prims

Un grup d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears i del CIBEROBN descobreix biomarcadors primerencs en sang per identificar els riscs de salut associats al fenotip d'«obesitat normopès» 

Els problemes de salut associats a l'obesitat són ben coneguts. No obstant això, estar prim no és sinònim d'estar sa. De fet, l'última dècada s'han caracteritzat individus «falsos prims». Es tracta de persones que tenen un pes normal d'acord amb la seva alçada, però que presenten característiques relacionades amb l'obesitat, com ara deposició de greix visceral i un risc alt de patir diabetis mellitus tipus 2 i malaltia cardiovascular.

Aquesta síndrome, coneguda a la bibliografia científica com a «obesitat normopès», va associada a la ingesta de dietes desequilibrades, riques en greixos o amb excés de sucres senzills, i a un descens en l'activitat física, i constitueix un seriós problema de salut pública. S'estima que fins a un 20% de la població mundial podria trobar-se en situació de risc metabòlic, però aquests individus no serien diagnosticats a causa de l'absència de signes evidents de sobrepès o obesitat, i en alguns casos podrien fins i tot no presentar alteració de marcadors sanguinis. Per això és important trobar nous biomarcadors que permetin identificar de manera primerenca el risc de desenvolupar un fenotip fals prim, per poder engegar estratègies de prevenció adequades.

El grup de recerca en Nutrigenòmica i Obesitat de la Universitat de les Illes Balears, liderat pel doctor Andreu Palou, juntament amb la doctora Paula Oliver, fa anys que estudia les característiques del fenotip fals prim i cerca biomarcadors primerencs de risc metabòlic. Aquests estudis s'han dut a terme com a part de les línies de recerca del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), al qual pertany el grup, i estan inclosos en la tesi doctoral del doctor Rubén Díaz-Rúa, que ha estat defensada recentment.

Els investigadors de la UIB han demostrat que el fenotip fals prim va associat a una deposició anòmala de greix al fetge, àdhuc en absència d'obesitat, i sense increment dels nivells en sang de marcadors clàssics com el colesterol i els triglicèrids que puguin servir com a senyal d'alarma. Aquesta situació és preocupant, per tal com el fetge gras està reconegut com un dels principals desencadenants de malalties metabòliques i hepàtiques. De fet, el grup de Palou ha demostrat per primera vegada que la ingesta d'una dieta desequilibrada rica en greixos incrementa l'expressió d'una proteïna, la KRT23, al fetge dels animals amb fenotip fals prim. Aquesta proteïna ha estat descrita com a marcador de malaltia hepàtica en humans (esteatohepatitis i progressió a hepatocarcinoma).

Les recerques que s'han fet a la UIB també han permès identificar la utilitat de l'anàlisi d'expressió gènica en una fracció de cèl·lules de la sang de fàcil obtenció, les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (PBMC), per monitorar les desviacions de salut que es produeixen en els animals amb fenotip fals prim.

Arran d'aquestes recerques, en un article publicat recentment el grup proposa l'anàlisi de l'expressió del gen CPT1A, l'augment del qual en cèl·lules sanguínies és predictiu del futur desenvolupament d'alteracions tals com la resistència a la insulina i, particularment, deposició de greix al fetge. Les recerques s'han fet utilitzant rosegadors, que permeten fer dissenys experimentals que d'una altra forma no serien possibles. El següent pas és testar la utilitat d'aquests biomarcadors directament en humans per poder contribuir als diagnòstics preventius, millorar així la salut de la població i reduir futures despeses sanitàries. 

Articles relacionats

Notícies relacionades

 

Data de publicació: 21/12/2016