Els beneficis que produeixen els carnívors són menys estudiats que els conflictes

Els estudis científics realitzats a tot el món durant disset anys sobre les relacions entre humans i carnívors s'han centrat excessivament en els conflictes i han deixat de banda els beneficis que aporten a la societat. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen d'una recerca internacional amb participació de l’IMEDEA (CSIC-UIB), que destaca altres deficiències com la localització, el tipus d'espècies o la metodologia aplicades. 

Els carnívors concedeixen beneficis importants a la societat, però els seus conflictes han centrat la majoria dels estudis de recerca, segons un estudi internacional en el qual participa la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB) Ainara Cortès-Avizanda.

Amb l'objectiu general d'esbrinar quines són les principals tendències en la recerca mundial sobre les relacions entre humans i carnívors, els experts han revisat més de 500 estudis científics publicats entre els anys 2000 i 2016 i n’han traslladat els resultats a la revista Biological Conservation.

Els investigadors varen analitzar els articles tenint en compte factors com la distribució temporal i geogràfica dels estudis, les relacions detectades entre els carnívors i els éssers humans, els diferents actors socials implicats, les mesures de gestió dels carnívors, els motors del canvi en les relacions i el tipus de mètode d'estudi aplicat.

«Els resultats han mostrat que la recerca global sobre les relacions entre humans i carnívors està profundament esbiaixada, tant geogràficament com taxonòmicament, i hem identificat quatre llacunes de coneixement importants», explica Jorge Lozano, primer autor i ara investigador del Departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universitat Complutense de Madrid, després d'haver fet una estada postdoctoral a la Universitat Leuphana de Lüneburg (Alemanya), on va començar l'estudi.

Divulgar-ne els beneficis per a la conservació

La primera d'aquestes llacunes és que les relacions entre humans i carnívors sovint es varen emmarcar en conflictes, es feren pocs estudis sobre els serveis ecosistèmics (és a dir, els beneficis) proporcionats, però, no obstant això, també varen ser detectats. Entre aquests beneficis hi ha el control de plagues, l'eliminació de deixalles i cadàvers o el turisme de naturalesa.

També es detecta un dèficit en la localització dels estudis, ja que la majoria els feren a l'hemisferi nord, a pesar que en al sud els carnívors també produeixen beneficis i conflictes. D'altra banda, els treballs es varen centrar en els grans depredadors (ossos, llops i grans felins), mentre que els carnívors petits i mitjans varen rebre molt poca atenció.

Finalment, la major part de les recerques es varen dur a terme utilitzant mètodes propis de les ciències naturals, a pesar que els mètodes de les ciències socials són també necessaris per comprendre totalment les relacions entre humans i carnívors.

«En general, per fomentar la coexistència entre humans i carnívors de manera global es necessiten urgentment més estudis sobre les espècies petites i mitjanes, a totes les regions del planeta, i que descriguin els grans beneficis que els carnívors proporcionen a la societat humana», resumeix Lozano.

A més de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i la UCM, participen en l’estudi les universitats d'Alcalà, Granada, Almeria i Miguel Hernández d'Elx, així com institucions i centres de recerca d'Alemanya, Polònia, Sud-àfrica, els Estats Units i dels Països Baixos.

«És fonamental estudiar més i millor els beneficis que els carnívors aporten a la societat, i divulgar aquest coneixement perquè la gent sàpiga que són necessaris i doni suport a la seva conservació», conclou el biòleg de la UCM.

Referència bibliogràfica

Lozano et. al. (2019). Human-carnivore relations: A systematic review. Biological Conservation 237: 480-492. Setembre de 2019. doi: 10.1016/j.biocon.2019.07.002

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Data de publicació: 19/09/2019