Els alumnes universitaris davant les notícies falses

Un estudi dut a terme conjuntament entre la Universitat de les Illes Balears i la Fundació BIT analitza la percepció de les notícies falses o enganyoses entre els alumnes de grau de la UIB, i recull la preocupació dels universitaris per la polarització de la societat 

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Fundació BIT han fet un estudi amb l’objectiu d’analitzar la percepció i la capacitat de reconèixer les notícies falses o enganyoses (fake news) entre els alumnes de grau de la UIB. La recerca s’ha fet en el marc d’un conveni de col·laboració entre ambdues institucions, i amb la participació d’Isabel Llodrà i Francina Mas, per part de la Fundació BIT, i dels doctors David Abril, Antoni Cerdà, Bartomeu Mut i Rubén Comas, per part de la UIB.

A partir d’una enquesta en la qual han participat 830 alumnes de grau de la UIB i de l’aprofundiment en els resultats per mitjà de dos grups focals amb la participació de 12 dels alumnes, els investigadors destaquen les conclusions principals següents:

  • Les xarxes socials i la televisió són les fonts més utilitzades per informar-se. Però, paradoxalment, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria instantània són els canals de comunicació que generen menys confiança entre els estudiants de la UIB.
  • La majoria dels alumnes de la UIB no són conscients d'haver rebut notícies falses; ni tampoc solen comprovar si una notícia és falsa a l’hora de compartir-la.
  • Es percep un increment de les notícies falses en el context social i polític de la COVID-19, a través tant dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials, i també es destaca un increment del consum de la informació durant el confinament.
  • Admeten haver cregut notícies falses, i comparteixen la predisposició a creure-les a partir del seu posicionament/ideologia com a justificació. També donen més confiança/credibilitat si les informacions provenen de fonts properes, del seu entorn.
  • Es percep una certa normalització de les notícies falses i resignació que es pugui aturar la tendència a la desinformació.
  • Per evitar aquesta normalització de les notícies falses i la desinformació, els alumnes proposen:
    • L’educació, particularment el desenvolupament del pensament crític
    • Normativa reguladora (encara que entri en contradicció amb la llibertat d’expressió)
    • Deontologia periodística
    • Reduir els nivells de sobreinfomació/excés d’informació
  • Sobre l'afectació de les notícies falses respecte de la qualitat de la democràcia es desprenen les preocupacions següents:
    • La polarització de la societat
    • Que generin pèrdua de confiança tant en el periodisme com en les institucions
    • Que la crisi generada especialment amb la pandèmia impliqui un increment de les notícies falses i afavoreixi opcions autoritàries

Els autors de l’estudi assenyalen que les notícies falses o enganyoses estan lligades a dos conceptes clau: la informació errònia o enganyosa (que respon a la falta de rigor o de precisió en la informació i en la seva transmissió, més que a una intencionalitat) i la desinformació (informació falsa que es difon intencionalment per enganyar a qui la rep) (Lazer et al., 2018). El matís entre ambdues rau en el fet que la informació errònia pot ser involuntàriament inexacta, però la desinformació és deliberadament falsa o enganyosa (Jack, 2017). Gairebé totes les notícies falses poden considerar-se desinformació, ja que es creen o difonen amb la intenció d'enganyar (Knight Foundation, 2017). Darrerament, el terme «notícies falses» s'ha utilitzat de manera tan extensa que ha perdut o ha vist trastocat, en part, el seu significat (Borchers, 2017). Treballs recents han redefinit el terme aportant diferents matisos a la seva conceptualització; per exemple, entre altres característiques les notícies falses: posseeixen intencionalitat d'engany que pretén influir en la conducta, opinió i el pensament del receptor de la informació (Allcott i Gentzkow, 2017); es basen en la difusió d'informació enganyosa o incorrecta que es pretén fer passar per informació veraç (Lazer et al., 2018); la seva falsedat és verificable (Allcott i Gentzkow, 2017); i, finalment, estan destinades a generar ingressos o un benefici a qui les crea i difon (Marwick i Lewis, 2017).

Els resultats del treball estan recollits a la publicació següent:

Abril, D.; Cerdà, A.; Comas, R.; Llodrà, I.; Mas, F., i Mut, B. (2020). Percepció de les fake news entre l'alumnat universitari de les Illes Balears. Fundació Balear d'Innovació i Tecnologia.

Referències

Allcott, H. i Gentzkow, M. (2017). Social media and fake news in the 2016 election. Journal of economic perspectives, 31(2), 211-36. https://doi.org/10.1257/jep.31.2.211.

Borchers, C. (2017). Fake news has now lost all meaning. The Washington Post.

Jack, C. (2017). Lexicon of lies: Terms for problematic information. Data & Society Research Institute. https://cutt.ly/IhFHs8E

Knight Foundation (2017). How youth navigate the news landscape. Knight Foundation. https://cutt.ly/6hFHVvd

Lazer, DM et al. (2018). The science of fake news. Science, 359(6380), 1094-1096. https://doi.org/ 10.1126/science.aao2998

Marwick, A. i Lewis, R. (2017). Media manipulation and disinformation online. Data & Society Research Institute. https://cutt.ly/jhFKINA 

Data de publicació: Thu Dec 17 11:00:00 CET 2020