El tractament dels xuetes durant l'època contemporània

La tesi doctoral de Laura Miró Bonnín investiga la persistència de l’antisemitisme i la judeofòbia des de final del segle XVIII fins als nostres dies a Mallorca. 

Una tesi doctoral de Laura Miró Bonnín,  defensada recentment a la Universitat de les Illes Balears, explora la persistència de l’ostracisme envers els xuetes, descendents dels jueus mallorquins conversos al cristianisme, al llarg de l’època contemporània a Mallorca. 

La investigadora Laura Miró Bonnín parteix de les Reials Cèdules de Carles III (1782, 1785 i 1788) com a punt d’inflexió en la història d’aquesta minoria marginada. Mitjançant fonts d’arxiu, premsa, testimonis orals i correspondència, la recerca examina com la situació dels xuetes s’ha comparat amb altres minories marginades i amb l’evolució de la judeofòbia als segles XIX i XX, fins a l’actualitat.

De l’abolició de la puresa de sang a la dictadura de Primo de Rivera

Durant els conflictes i els canvis de règim del primer terç del segle XIX, els xuetes sovint foren utilitzats com a boc expiatori. No obstant això, la situació va començar a canviar amb l'abolició de la puresa de sang el 1835. Aquesta minoria, especialment aquells qui gaudien d’una posició econòmica més avantatjosa, varen saber aprofitar els avenços socials i polítics, i aconseguiren rellevància política a partir de 1868. A més, les primeres generacions de xuetes que varen accedir a l'Institut Balear a partir de 1835 varen donar lloc a nombrosos intel·lectuals destacats durant la Renaixença.

La investigadora assenyala que, a final del segle XIX i principi del XX, Europa va experimentar un notable augment de l'antisemitisme. A l'Estat espanyol, on la població jueva era mínima, aquest fenomen s’observava amb una certa distància. Mentrestant, sectors catòlics més integristes celebraven l'expulsió dels jueus de 1492 com una mesura preventiva. En aquest context, durant la dictadura de Primo de Rivera, el Reial decret de 1924 i l'augment del protagonisme polític dels xuetes a Mallorca varen ser esdeveniments especialment significatius.

La II República i l’exili dels jueus europeus

Durant la Segona República, Mallorca va acollir un nombre significatiu d'exiliats alemanys, incloent-hi jueus. Molts d'aquests exiliats, destacats intel·lectuals, varen incorporar la qüestió xueta a les seves obres, reflectint-ne la complexitat i les implicacions socials. Paral·lelament, a partir de 1931, la Lliga Laica va impulsar diverses iniciatives per homenatjar els xuetes que havien estat víctimes dels Actes de Fe de 1691, elevant la figura de Caterina Tarongí com un símbol rellevant per al feminisme emergent.

La Guerra Civil espanyola va obligar la majoria de jueus i alemanys refugiats a l'illa a fugir. Amb l'arribada de la dictadura franquista, aliada amb el nazisme alemany i el feixisme italià, el règim va adoptar elements antisemites de manera oficial. Tot i això, no es va dur a terme una repressió sistemàtica contra els jueus ni contra els xuetes. No obstant això, existeix documentació que evidencia intimidacions envers jueus estrangers i xuetes. En aquest context, els xuetes es varen veure condicionats per la por a la repressió i sovint adoptaren posicionaments divergents.

Després de la derrota de l'Eix a la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va intentar distanciar-se de l'antisemitisme dels seus antics aliats, especialment arran de la fundació de l'Estat d'Israel. En aquest procés, es varen exagerar les actuacions diplomàtiques per presentar Espanya com un salvador de molts sefardites durant l'Holocaust.

La recuperació de la memòria xueta

En l’àmbit local, després de la postguerra, va sorgir una generació de xuetes destacats especialment en el món de la cultura, amb una presència notable en el teatre regional. A partir de 1966, la temàtica xueta va experimentar una important promoció, mentre que les aportacions des del camp de les ciències socials varen encetar debats que qüestionaven les arrels de la intolerància. Aquest procés, unit a l’evolució cap a una societat més multicultural, ha contribuït gairebé a l’eliminació de l’estigma associat als xuetes.

Al segle XXI, les institucions han fet esforços per reparar els greuges històrics amb iniciatives que inclouen homenatges i el foment de la recerca científica. Aquestes accions han tengut un paper clau en la recuperació i la valorització de la memòria xueta en l’àmbit local i acadèmic.

Autora: Laura Miró Bonnín
Títol: «La contemporaneïtat xueta. Repercussions del discurs de l’odi antijueu i antisemita: estigma, por i reivindicació»
Director: David Ginard Ferrón
Programa de doctorat en Història, Història de l’Art i Geografia

Data de publicació: 31/01/2025