La tesi doctoral d’Antoni Vidal Nicolau analitza l’evolució, la implantació i les reivindicacions del moviment socialista de Mallorca des de l’aparició de les primeres agrupacions socialistes l’any 1892 fins al 1930 

Les primeres agrupacions socialistes mallorquines es crearen l’any 1892. Des d’aleshores i fins al 1930, el moviment socialista mallorquí va intentar esdevenir la força representativa de la classe obrera amb l’objectiu de millorar les seves pèssimes condicions laborals i reivindicar una societat sense desigualtats socials.

La tesi doctoral d’Antoni Vidal Nicolau, defensada a la Universitat de les Illes Balears, analitza l’evolució de les entitats de l’entorn socialista que es desenvoluparen a Mallorca entre aquestes dues dates, i des de les quals els socialistes mallorquins treballaren per fomentar l’alfabetització i la instrucció de la classe treballadora. Alhora, impulsaren les societats obreres de resistència per aconseguir millores, especialment la reducció de la jornada laboral, que al principi del segle XX variava d’11 a 13 hores diàries, segons el sector.

L’investigador assenyala que l’acció política dels socialistes mallorquins va estar limitada per la incapacitat de fer-se un lloc en l’àmbit electoral, especialment a les eleccions municipals. En les poques ocasions en què aconseguí entrar als ajuntaments, el socialisme ho feu de manera testimonial i sempre a l’oposició. En l’àmbit polític, els socialistes mallorquins no foren capaços d’atreure el vot dels obrers, que sovint es decantaven per candidats republicans o s’abstenien. A més, hagueren de veure com els anarquistes controlaven alguns sectors com el del metall o el dels picapedrers. Aquests també aconseguiren més influència en les entitats obreres d’Inca. En canvi, els socialistes controlaren les entitats de pobles com Manacor, Llucmajor, Marratxí, Alaró, Esporles, entre d’altres.

El sindicalisme socialista

En canvi, l’acció sindical dels socialistes sí que va tenir transcendència social i efectiva. L’estudi posa de manifest que les societats obreres de resistència socialistes aconseguiren el suport dels treballadors de sectors com els sabaters, fusters, adobadors de pell, entre d’altres, i lideraren les reivindicacions, que acabaren, en segons quins casos, en acords amb la patronal. En d’altres, varen conduir a la convocatòria de vaga, que de vegades aconseguia imposar alguna reivindicació, però, en d’altres, es tornava al treball sense haver-ho aconseguit. Així, els socialistes assoliren més protagonisme en l’àmbit sindical en què exerciren la representació d’una bona part dels treballadors, especialment de Palma, i aconseguiren signar acords amb els empresaris en sectors com el calçat i la fusta, entre d’altres. En altres casos, dirigiren conflictes laborals, com la vaga de flassaders de 1901, la de sabaters de 1912, la de tramviaires de 1920 o la tèxtil de 1926.

Així, la recerca permet constatar la diferent evolució que el socialisme va tenir a Palma i a la Part Forana. Mentre que als pobles el socialisme fou menys reivindicatiu i més centrat en el mutualisme i el cooperativisme, el de Palma patí més inestabilitat per les disputes que tingueren els socialistes amb anarquistes i republicans, que qüestionaven els posicionaments dels primers.

Els lideratges i les crisis

L’investigador ha parat una atenció especial a la implicació dels dirigents que encapçalaren el socialisme entre 1892 i 1930. En una primera etapa, destaca la figura de Francesc Roca (1851-1917), que fou un dels fundadors de l’Agrupació Socialista de Palma i principal dirigent fins que es morí. Posteriorment, Llorenç Bisbal (1876-1935) assolí el lideratge socialista a partir de 1917 i destacà la seva participació com a regidor de l’Ajuntament de Palma (1918-1922) durant les crisis de la carestia dels productes de primera necessitat, així com també durant l’epidèmia de la grip de 1918. L’abril de 1931, Bisbal fou nomenat primer batlle de la República, en reconeixement a la seva trajectòria sindical i política els trenta anys anteriors.

La recerca destaca que, a principi de la dècada dels anys 20, els socialistes visqueren dues crisis que afebliren l’Agrupació Socialista de Palma. Per una banda, el 1921 una bona part dels militants l’abandonaren per fundar l’Agrupació Comunista de Palm,; i, de l’altra, el 1923 es va expulsar els dirigents i militants socialistes que donaren suport a la candidatura de Joan March a les eleccions generals. L’investigador destaca que aquestes dues crisis afebliren considerablement l’Agrupació Socialista de Palma, però, durant la dictadura de Primo de Rivera, recuperaren protagonisme, sobretot en l’àmbit sindical, amb la constitució de la Federació Balear de la UGT.

L’investigador conclou que l’ideari socialista destacava per la seva crítica a la societat tradicional, i, de manera especial, els jocs d’atzar, la prostitució i l’alcoholisme entre la classe obrera, així com la situació de la dona, posant en qüestió els abusos que patien a les fàbriques i la baixa remuneració salarial. Ara bé, no fomentaren la seva incorporació a les entitats socialistes.

Pel que fa a la qüestió territorial i lingüística, els socialistes de Mallorca seguiren les directrius del comitè nacional del PSOE i del seu líder, Pablo Iglesias. Tot i ser partidaris de l’ús de la llengua catalana a les institucions, mostraren poc interès en el seu foment en l’àmbit educatiu. En la qüestió territorial, es mostraren partidaris de la descentralització administrativa, però fugiren de qualsevol plantejament regionalista o nacionalista.

En definitiva, 1930 el socialisme mallorquí encara no s'havia recuperat del tot de les crisis internes, però es trobava en disposició de tenir un paper clau durant la Segona República a l'illa, malgrat la seva irregular implantació. Fou així, en part, per la trajectòria que aquest moviment va tenir entre 1892 i 1930, període en què intentaren dur endavant els principis inscrits en la primera bandera vermella, que, el 1892, es teixí per a l'Agrupació Socialista de Palma: Igualtat, Fraternitat i Justícia.

Fitxa de la tesi doctoral

• Autor: Antoni Vidal Nicolau
• Títol: «Els orígens del socialisme històric a Mallorca (1892-1930)»
• Director: Dr. David Ginard Feron
• Programa de doctorat en Història, Història de l'Art i Geografia 

Data de publicació: Thu Jul 08 13:25:00 CEST 2021