El rostre del puter

Paloma Martín Martín va participar amb aquest article en el I Concurs de Divulgació Científica de la UIB 

«Cap home no neix per ser puter» és el títol d'una campanya recent de sensibilització del col·lectiu ACT (Acció Contra el Tràfic), suposam que inspirada en la xerrada TED «Cap dona no neix per ser puta», de Sonia Sánchez, activista abolicionista argentina. Totes dues accions tenen un objectiu clar: erradicar la compravenda de serveis sexuals.

El moviment abolicionista més punitiu ha concebut l'home que paga per serveis sexuals com el causant i responsable de les desgràcies i de l’existència de les persones que venen sexe. I anomenen «puter» qualsevol home vinculat a la demanda de serveis sexuals –un terme amb una clara connotació estigmatitzant.

Del silenci a l'estigma

La demanda de serveis sexuals ha provocat i provoca diverses reaccions socials, que van des del silenci fins a l'estigma, i fins i tot es normalitza aquesta pràctica en determinats espais i ambients.

Sobre els homes que paguen per sexe existeixen múltiples opinions, que van des de considerar-los «mals homes» o «violadors en potència» fins a «fracassats», que han de recórrer a pagar per alguna cosa que hauria de ser oferta de manera gratuïta. Però, al mateix temps, el consum de sexe és un comportament que pot compartir-se en grups d'homes i formar part de l'oci masculí.

La demanda de sexe de pagament o consum de prostitució genera molts interrogants, i sobretot genera debats molt apassionats, encara que no és un tema que hagi estat gaire investigat.

Se sap molt més de les persones que venen sexe i són el focus no solament de la recerca tradicionalment, sinó també de les intervencions socials i sanitàries de diverses organitzacions socials.

De quina quantitat parlem?

Quan pensam en homes que paguen per sexe, hem de pensar en homes amb característiques determinades? La resposta més intel·ligent, i tenint en compte el que se sap del tema, és que hem de pensar que existeix un procés de construcció que podríem observar com una «cursa per convertir-se en puter», que no és lineal ni idèntica en tots els casos, però que té qüestions comunes.

La demanda de serveis sexuals és un fenomen mundial amb més o menys presència i té característiques diferenciadores segons el lloc o l'època en la qual es desenvolupa, però amb un tret compartit: és moltíssim més freqüent per part d'homes.

Les últimes dades als quals podem remetre'ns al nostre país són l'Enquesta Nacional de Salut Sexual de 2009, en la qual el Centre d'Investigacions Sociològiques trobava que el 32,1 per cent dels homes havia pagat per sexe enfront del 0,3 per cent de dones.

També és interessant rescatar l'Enquesta sobre Salut i Hàbits Saludables de 2003, en la qual l'Institut Nacional d'Estadística preguntava sobre el pagament per prostitució només per part d'homes i en diferenciava els resultats per comunitats autònomes.

Encara que la mitjana nacional se situava entorn d'un 27 per cent, les dades eren molt dispars entre unes comunitats i les altres, i revelava que les Illes Balears estaven al capdavant del país, amb gairebé el 40 per cent d'homes que reconeixia haver-ho fet.

Les motivacions per pagar per sexe

Entremesclades amb estudis d’àmbit estatal, trobam algunes recerques acadèmiques que han posat el focus en els homes que paguen per sexe i a través de les quals coneixem que les motivacions són molt diverses i els seus perfils també. La conclusió és generalitzada: no existeix un perfil d'homes consumidors de prostitució, sinó que més aviat són variats, amb preferències i cerques diferents.

Tenint en compte l'heterogeneïtat dels clients i que les Illes Balears eren la comunitat amb més homes consumidors de sexe fa més d'una dècada, indagàrem en els homes que viuen a les Illes Balears per conèixer les seves experiències entorn del sexe de pagament.

Ser o no ser client

Després d'haver conversat amb 34 homes i analitzat els seus discursos, hem obtingut informació sobre algunes qüestions.

En primer lloc, els homes no es distingeixen entre els que han pagat o no, sinó que trobam homes que, malgrat que no ho hagin fet, no ho descarten. Per contra, hi ha homes que ho han experimentat i que han decidit no repetir-ho mai més. Per tant, actualment, parlar de clients o no clients no distingeix les preferències dels homes en relació amb el sexe de pagament.

En segon lloc, i com hem dit anteriorment, no existeix un perfil determinat d'home consumidor. La imatge que el cinema ens ha ofert ha passat del ric i atractiu personatge que Richard Gere va encarnar a la pel·lícula Pretty Woman a un ridiculitzat Santiago Segura a Torrente, el brazo tonto de la ley.  

Podem parlar, per tant, d'heterogeneïtat d'edats, professions, estat civil, nivell d'estudis o professions.

Hem d'assenyalar que existeixen qüestions que faciliten l'accés al sexe amb diners, com, per exemple, tenir més nivell adquisitiu per pagar-lo.

Com més ingressos, més consum

Alguns dels entrevistats expliquen que, en moments en què han tingut més ingressos, el seu consum ha estat més freqüent. Les Illes Balears són una comunitat que, malgrat les desigualtats, té nivells de riquesa elevats, segons l'últim informe de la fundació FOESSA. Podria això contribuir a explicar que hi hagi més consum?

Quant a les motivacions que hi al darrere, trobam cerques diverses i no excloents, que van des de la demanda de pràctiques sexuals concretes, diversió tot sol o amb el grup d'amics, afectes, reforç de l'autoestima, demostració de poder –no necessàriament mitjançant la força física, sinó a través de la simbologia del poder que ofereix el fet de pagar, cercar joventut o maduresa– o de la conquesta d'altres orígens o físics. Els homes amb qui hem parlat han indicat que quan paguen per sexe de manera habitual no sempre ho fan amb la mateixa finalitat.

Finalment, no podem deixar de fer al·lusió al fet sorprenent i peculiar de realitzar entrevistes en les quals l'eix central és la intimitat sexual d'homes, ja que en la majoria de situacions és ocultada en els seus cercles més pròxims i socialment és un misteri.

Mantenir l'anonimat

Per això, cerquen estratègies que els permetin preservar l’anonimat, i és molt més freqüent el consum de sexe de pagament anunciat en portals d'internet i compartint experiències i alguns trucs en fòrums d'internet amb aquesta finalitat.

En aquests llocs, no és habitual trobar anuncis d'oferta de sexe d'altres homes, dada que ens fa pensar que el sexe de pagament homosexual es mou en altres espais que no hem explorat en aquesta ocasió.

Conèixer un trosset de la realitat sobre el pagament per fer sexe a les Illes Balears ens permet tenir indicis d’un fenomen social que, com a mínim, és interessant.

Malgrat els dubtes i resistències inicials, és sorprenent que, davant una realitat que fins ara no s'havia investigat a les Illes Balears i poc en l’àmbit internacional, és possible accedir a homes i a les seves creences i experiències sobre sexe de pagament. És una pràctica que, malgrat que estigui «oculta» i passi desapercebuda a la nostra quotidianitat, es desplega en un mercat que és habitual per a alguns homes, fins i tot en períodes de confinament. 

Data de l'esdeveniment: 20/07/2020

Data de publicació: 20/07/2020