La tesi doctoral d'Enric Mas i Barceló investiga la figura i l'obra de l'escultor i dissenyador mallorquí  

La tesi doctoral d'Enric Mas i Barceló, defensada a la Universitat de les Illes Balears, s'ha centrat en la figura i l'obra de Francesc Barceló Bover (Son Carrió, Mallorca, 1926 - la Garriga, Barcelona, 1982) i, més concretament, en la seva producció escultòrica, desenvolupada i exposada entre els anys 1955 i 1966. La tesi l'ha dirigida la doctora Catalina Cantarellas, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

La recerca aborda, en primera instància, una semblança biogràfica del personatge, seguida d'una revisió en detall de la seva trajectòria professional al llarg dels anys prèviament marcats, aquells en què compatibilitzà la seva habitual ocupació com a dissenyador amb la d'escultor, assolint en ambdós aspectes un èxit considerable.

Les seves obres es varen exposar i vendre no només a Mallorca sinó també a Nova York, Barcelona, Madrid, València, Bilbao, París i Milà, i meresqueren l'atenció d'alguns crítics locals com Gabriel Fuster Mayans, GAFIM, o José María Almagro Martí i altres amb un més ampli reconeixement com Sebastià Gasch o Juan-Eduardo Cirlot.

L'estudi d'Enric Mas aporta també algunes dades inèdites aconseguides a través d'entrevistes amb familiars, amics i col·laboradors de l'artista, com el ferrer Bernat Tries.

Les evidències directes del treball de disseny de Francesc Barceló han pràcticament desaparegut. En canvi, ha estat possible localitzar i accedir almenys a una quarta part de la seva producció escultòrica, que fa evident un recorregut coherent en la seva evolució i podem dir que certament innovador en alguns aspectes.

En el treball es fa especial atenció a l'adscripció de Francesc Barceló, entre els anys 1962 i 1963, al grup d'artistes residents a Mallorca Es Deu des Teix, un dels nuclis d'avantguarda amb més repercussió a l'Illa al llarg de la dècada observada. Amb un plantejament radicalment abstracte, els membres d'Es Deu des Teix varen conrear treballs pictòrics i escultoricopictòrics de caràcter expressionista i informalista, en sintonia amb altres col·lectius d'avantguarda d'arreu de l'Estat i de l'estranger. Els treballs del grup, entre els quals Francesc Barceló era l'únic mallorquí, varen rebre el suport, entre d'altres, del crític Carlos Antonio Areán i de l'escriptor Camilo José Cela, que varen escriure els pròlegs dels catàlegs de les exposicions realitzades a Palma i Madrid, respectivament.

Més enllà de fer un seguiment de la seva trajectòria vital i professional, el treball de tesi fa també una anàlisi de la producció artística de Francesc Barceló i una tasca de catalogació, endreçant i classificant les evidències obtingudes mercès a l'accés a l'arxiu familiar de l'escultor i dissenyador mallorquí, i al treball de recerca que es va portar a terme amb anterioritat, per tal de localitzar el màxim possible de les seves obres.

L'ordenació i classificació d'aquest fons personal de documentació, que ha estat recollit físicament en diversos arxivadors convenientment endreçats per poder-lo consultar fàcilment i alhora també ha estat digitalitzat, és un dels mèrits atribuïbles al treball, ja que en el moment d'iniciar-se aquest, el conjunt es trobava dispers, incomplet, desendreçat i en perill de desaparèixer.

Com a conseqüència de tota aquesta tasca, la tesi es clou amb un catàleg íntegre de l'obra escultòrica de Barceló, a partir del fitxatge individual de cadascuna de les peces, tant d'aquelles que ha estat possible localitzar com de les que tan sols en coneixem l'existència a través d'una imatge o d'un títol a la llista d'alguna de les seves mostres.

Amb una part de les peces localitzades es va organitzar ja l'any 2009 una exposició a la Fundació Barceló de Palma, el vídeo de la qual (realitzat per un dels fills de l'artista) apareix en els annexos de la tesi. Podem considerar aquesta mostra com el tret de sortida del posterior estudi.

L'aproximació al treball escultòric realitzat per Francesc Barceló fa paleses les seves aportacions estètiques a la plàstica mallorquina. D'una banda, l'escultor va saber donar forma als corrents principals que circulaven en els ambients artístics peninsulars -i més concretament els barcelonins- amb els quals estava en contacte a causa de la seva trajectòria com a dissenyador i empresari. Al llarg de la dècada dels cinquanta el podem definir com un artista primitivista, molt en la línia d'alguns dels seus coetanis. I en els seixanta, en canvi, derivarà cada cop més cap a un informalisme on la matèria - en el seu cas el ferro- i les accions que sobre aquesta s'exerceixen (talls, soldadures, oxidacions...) esdevenen protagonistes. En el camp de l'escultura abstracta va ser un dels pioners a Mallorca, així com en la utilització del ferro com a material escultòric.

Pel que pertoca a l'anàlisi del context de l'escultura mallorquina durant el decenni marcat, en el qual s'ha aprofundit especialment a través de la realització d'un minuciós buidatge de premsa escrita, cal posar en evidència la notable fortuna crítica aconseguida per aquest autor, que amb el temps s'ha anat d'alguna manera esvaint.

El buidatge es va realitzar en dues fases. En la primera es va fer la consulta de tots els mitjans actius al voltant de les dates considerades clau en la vida i la trajectòria professional de l'autor. En una segona fase es va escollir el mitjà imprès més rellevant (en aquest cas, i per diverses raons, el diari Baleares) i es varen consultar tots els exemplars editats des de l'1 de gener de 1955 fins al 31 de desembre de 1966, destriant totes les notícies relatives a l'activitat artística insular. D'aquesta manera es va poder traçar un panorama prou clar del context en el qual Francesc Barceló va desenvolupar la seva activitat artística, i valorar quantitativament i qualitativament les seves aportacions més rellevants. Amb totes les notícies ressenyades, un total de 3.820 registres sobre esdeveniments artístics, s'ha configurat una base de dades que pot ser de gran utilitat en posteriors estudis sobre el període.

D'aquesta manera la tesi aporta llum sobre l'existència d'un llegat pràcticament ocult (principalment perquè es tracta d'uns anys poc estudiats) i sobre la figura d'un artista mallorquí injustament poc considerat, i sobre altres escultors coetanis. Aquesta última fase del treball ha estat útil per dibuixar el context però també ha estat duta a terme amb l'esperança que aquest sigui el primer d'una sèrie d'estudis de recerca que posin en relleu les aportacions d'alguns dels artistes de la mateixa època, i més en concret, d'alguns dels escultors que treballaren a Mallorca al llarg de les dècades dels cinquanta i els seixanta (Pere Pavía, Joan Palanqués, Miquel Morell, Pérez Mompell...), per tal de reconstruir una avantguarda malmesa arran dels conflictes bèl·lics i que va assentar les bases per a les futures generacions de creadors.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: L'escultura i el disseny de Francesc Barceló (Mallorca, 1955 - Barcelona, 1982): L'obra i el context
• Autor: Enric Mas i Barceló
• Programa de doctorat: Història, Història de l'Art i Geografia
• Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
• Directora: Catalina Cantarellas Camps 

Data de publicació: 30/01/2017