El doctor Amedeo Spadaro, professor d'Economia Pública de la UIB, únic expert espanyol entre els redactors de la proposta de la UE a l'ONU per a la millora de les polítiques d'ajut al desenvolupament

L'any 2000 l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'anomenada Declaració del Mil·lenni, els epígrafs 19 i 20 de la qual fan referència expressa als objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Es tracta d'una síntesi de vuit fites per combatre el subdesenvolupament que varen aconseguir el consens de la comunitat internacional. Per a la implementació de les mesures conduents als vuit objectius fixats, hom va establir un termini que expira l'any 2015. Avaluar els resultats, ratificar els compromisos i adoptar possibles mesures correctores davant els fracassos ha estat l'objectiu de la convocatòria de l'Assemblea General de les Nacions Unides, celebrada el passat dia 25 de setembre a Nova York, és a dir, just quan ens trobam a l'equador del termini que l'ONU fixà per atènyer els objectius marcats l'any 2000.

L'aplec ha servit perquè la Unió Europea aporti una proposta conjunta sobre la base d'un document elaborat per experts en Economia del Desenvolupament, entre els quals es troba, com a únic economista espanyol, el doctor Amedeo Spadaro, professor de Microeconomia i Economia Púbica, del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears.

Sota la direcció de François Bourguignon (École d'Économie de París), han participat, a més, en l'elaboració del document Stefan Dercon (Universitat d'Oxford), Antonio Estache (ECARES, Universitat Lliure de Brussel·les), Jan Willem Gunning (Universitat Lliure d'Amsterdam), Ravi Kanbur (Universitat de Cornell), Stephan Klasen (Universitat de Göttingen), Simon Maxwell (Overseas Development Institute, Londres) i Jean-Philippe Platteau (Universitat de Namur). El document elaborat pel grup d'experts va establir les bases de la intervenció del president de la Comissió Europea , José Manuel Barroso, a l'Assemblea de les Nacions Unides.

La proposta europea té com a principal objectiu impulsar un canvi substancial en l'estratègia d'ajut al desenvolupament de les Nacions Unides, inspirada en l'esmentada Declaració del Mil·lenni. L'equip d'experts ha dut a terme una anàlisi acurada del grau de compliment dels objectius, l'heterogeneïtat en aquest compliment per part dels països industrialitzats i les causes dels fracassos detectats, amb l'objectiu de millorar i/o replantejar les estratègies. És sobre la base d'aquests treballs que els experts varen elaborar un document de reflexió i de canvi estratègic.

Essencialment, l'esmentat document, que ha servit de base per a la proposta europea, suposa un gir radical a les polítiques neoliberals que han inspirat fins avui les accions d'ajut al desenvolupament, per introduir un enfocament «europeista» fonamentat en alguns valors cabdals que caracteritzen la història i la construcció d'Europa. Així, el document considera que Europa, més que qualsevol altre continent, pot aportar experiència en l'àmbit de l'ajut al desenvolupament, com ho prova el camí fet pels països del sud del continent (Itàlia, Espanya, etc.) per arribar a convergir amb els del nord i la seva inclusió a la, aleshores, Comunitat Econòmica Europea. Tal com diu el professor Spadaro, «els europeus ja ens hem plantejat el repte de la integració per la via de la cooperació durant la segona meitat del segle XX. I les solucions que aleshores vàrem adoptar són aplicables, amb les corresponents adaptacions, a països en vies de desenvolupament, com és ara els africans, sobretot quant a la necessitat d'incrementar el comerç entre els Estats, de suprimir obstacles i barreres i de fomentar la cooperació interregional. Europa -diu el doctor Spadaro- està en condicions d'exportar un model que ha demostrat tenir viabilitat i èxit».

En segon lloc, la proposta europea a les Nacions Unides emfatitza sobretot, i en contraposició al model vigent avui dia, el caràcter de col·laboració social que hauria d'inspirar tota acció de cooperació al desenvolupament. Tal com afirma el professor Spadaro, «Europa s'ha construït entorn d'una taula on s'han assegut rics i pobres, que s'ha edificat de forma participativa, on tots hem pogut decidir els objectius; no per la via del paternalisme, de l'ajut supeditat al compliment d'uns objectius decidits unilateralment».

I en tercer lloc, la proposta de la UE introdueix els conceptes d'atenció al ciutadà i de benestar pel camí de proposar polítiques que garanteixin un mínim de protecció social enfront dels riscs. A la pràctica, el document incideix en la necessitat de complementar l'ajut bàsic per combatre la pobresa amb respostes concretes i especials per als casos de crisis aguditzades. «La intervenció extraordinària i ràpida de les Nacions Unides -diu el professor Spadaro- en casos de conflicte bèl·lic ha d'inspirar també la seva política en matèria de cooperació al desenvolupament; és a dir, ha d'adoptar també mecanismes d'intervenció ràpida davant les crisis socials (Social Protection Mission)».

Documents relacionats

Data de publicació: Fri May 15 14:29:00 CEST 2009