La revista Afers publica un dossier dedicat al còmic com a testimoni dels esdeveniments més importants del darrer segle: L’han coordinat Francisca Lladó i Antoni Marimon
La revista Afers publica, en el seu darrer número, el dossier El còmic i la història del segle XX, en el qual s’ofereixen les claus interpretatives per entendre el segle XX a partir dels còmics de l’època. L’han coordinat la doctora Francisca Lladó i el doctor Antoni Marimon Riutort, professors del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears.
El dossier inclou un treball d’Antoni Marimon dedicat als intents de crear publicacions per al públic infantil en llengua catalana i se centra principalment en la revista Cavall Fort (1961) i, en concret, en la important difusió que va fer de la producció francòfona en els anys seixanta.
El famós Tintín és l’objecte d’estudi de Bartomeu Castell, que analitza la vinculació entre la ficció creada per Hergé, i els fets reals que sovint es troben en la base de les seves narracions. De fet, es podria afirmar que Tintín, globalment, és un reflex de la història mundial del segle XX, des dels anys trenta fins ben entrats els setanta. No tan sols pel que representa o suggereix, sinó també pel que no hi és, com l’absència clamorosa de la dona.
Rocío Parodi hi analitza el cas d’Astèrix, una obra en la qual la Gàl·lia celta tot just conquerida pels romans esdevé un reflex, un mirall, dels problemes de la moderna societat de consum europeu occidental dels anys seixanta i setanta del segle XX, i, més en concret, de la Cinquena República francesa.
L’article de Pedro Suau obre una porta al món oriental i ofereix una mirada a les possibilitats del manga, és a dir, el còmic japonès, com a eina per a la memòria històrica i font per als historiadors. En concret, Suau s’ha centrat en els mangas realitzats per autors que reflecteixen la seva experiència, o la dels seus familiars, durant la Segona Guerra Mundial, un conflicte extremadament traumàtic per a la societat japonesa.
El dossier es clou amb un article que analitza un testimoni de la història coetània que avui esdevé un magnífic exemple de recuperació de la memòria democràtica de l’Estat espanyol. Aquest text de Francisca Lladó, «Andrés Vázquez de Sola. Denunciant la dictadura des de París», recupera la figura d’un dibuixant exiliat a París el 1959. Des de Le Canard Enchâiné, així com des d’altres publicacions independents, va denunciar els excessos de la dictadura en uns anys en què era impossible fer-ho a Espanya.
Data de publicació: 21/10/2021