L'IFISC (CSIC-UIB) avalua els diferents escenaris en què es desenvolupa l'epidèmia global de Xylella fastidiosa que transmeten uns insectes coneguts com a ximples.
Xylella fastidiosa, el bacteri causant de malalties mortals que ja ha aniquilat milions de plantes perquè n’obstrueix els conductes i teixits vegetals es beneficia del canvi climàtic.
Personal investigador de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), del centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha estudiat, mitjançant una nova tècnica, la propagació durant els darrers 20 anys per conèixer com serà el futur en els diferents escenaris que planteja l'escalfament global. En el treball han col·laborat investigadors de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA), del centre mixt del CSIC i la Universitat de Cantàbria.
Aquestes troballes, que s’han publicat recentment en un estudi a la revista científica Scientific Reports, descriuen com un augment de més de 3 graus en la temperatura mitjana del planeta seria un «punt d'inflexió» en el risc que el bacteri, que afecta oliveres, ametllers i vinyes dels països mediterranis, s'expandeixi més al nord a Europa.
El clima determina l'àrea en la qual poden ocórrer aquestes malalties; per aquest motiu, una temperatura favorable potencia el desenvolupament de brots epidèmics. El científic Manuel Matías, de l'IFISC-CSIC-UIB i autor d'aquesta investigació, considera que el canvi climàtic és clau en l'impuls i la distribució de les malalties a les plantes de tot el món.
L'equip que lidera ha delimitat l'efecte contagiós de la X. fastidiosa en quatre estadis diferents de creixement continuat de les temperatures que es preveuen per als propers anys: un increment d'1,5, de 2, de 3 i de fins a 4 graus, respecte a nivells preindustrials. En tots els escenaris es repeteix el patró de més risc d'infecció a causa de l'augment de temperatura.
Una epidèmia global amb milions de pèrdues
S'acaba de complir una dècada des de la primera detecció del bacteri X. fastidiosa a Europa, que fins al segle XXI es considerava oficialment un patogen restringit només al continent americà. A Califòrnia (Estats Units), aquest bacteri causa la malaltia letal de Pierce a la vinya i genera pèrdues milionàries en el sector vitivinícola cada any.
Les plantes infectades produeixen pocs fruits i de poca qualitat, les fulles es decoloren, necrosen i cauen, i els ceps poden arribar a morir en pocs anys. Pel que fa als brots europeus analitzats, es considera que els insectes són del grup dels cicàdids —també coneguts com a cigarretes o ximples—, concretament, l'insecte Philaenus spumarius, com a vector transmissor únic i principal. La ràpida propagació de la malaltia ja ha provocat la destrucció de cultius a Itàlia, i també és la culpable que s'hagin hagut d'arrencar milers d'ametllers a les Illes Balears i a Alacant.
La investigació recull com l'augment prolongat de les temperatures expandeix la distribució de X. fastidiosa pel sud d'Europa i especialment per la regió mediterrània, i França, Itàlia i Portugal en són els països més afectats. El treball també assenyala una disminució de l'insecte P. spumarius, tot i que marginal en algunes zones, tal com en bona part d'Espanya, que augmentaria lleugerament el nínxol ecològic a les zones europees més continentals o muntanyoses.
La denominació d'origen no escapa a la fastidiosa
Els investigadors consideren el canvi climàtic com un dels reptes més importants per a la política agrícola de la Unió Europea. Per això, argumenten que el fet de saber què ha de succeir en certes regions servirà per prendre més bones decisions en el futur i a prevenir el possible impacte de la malaltia en els cultius. Per aquest motiu, els científics han quantificat el risc d'infecció de X. fastidiosa a diferents escales espacials: de país, de denominacions d'origen i de plantacions vinícoles conegudes.
Basant-se en una anàlisi de la superfície en risc per país, els científics han estudiat com, en un escenari inicial que projecta un augment de temperatura d'1,5 graus, Portugal i Grècia s'enfronten al risc més important de contagi, amb un 12% i un 2% més, respectivament. Un escenari que, amb 4 graus més, augmentaria a un risc «sorprenent», admeten, del 47% i el 63%.
Els autors descriuen com, en aquest escenari, França i Itàlia també experimentarien un risc «rellevant», encara que menor. En el cas d'Espanya, el segon gran productor de vi, aclareixen que el risc es mantindria semblant als nivells actuals.
Una situació que contrasta amb les zones amb denominació d'origen, on un augment de més de dos graus posaria en un risc seriós els cultius vinícoles, com els que estan al sud-est de França; el Penedès, a Espanya; la Bairrada portuguesa o la Toscana, a Itàlia, entre d'altres. Aquestes dades es poden consultar en línia al web de l'IFISC, acompanyats d'una anàlisi detallada per denominació d'origen, tipus de risc, escenari segons l'augment de la temperatura i que, a més, està organitzat per país i zona geogràfica.
Els autors admeten les limitacions del seu model, que treballa amb projeccions climàtiques, ja que s’enfronta a la complicació dels microclimes que hi ha en algunes zones vitivinícoles. Malgrat això, consideren que és important intentar comprendre la manera en què es propaga la malaltia, i d'aquí ve l'origen interdisciplinari de l'estudi, que treballa models epidemiològics i climàtics.
La investigació conclou que la nova informació servirà per poder gestionar més bé els recursos destinats a la prevenció, i que es prioritzaran les àrees segons el percentatge de risc d'infecció. Així, Europa pot, malgrat la incertesa, prendre més bones decisions i estratègies eficaces per mitigar els riscos que planteja la malaltia de Pierce. Una manera, diuen els científics, de salvaguardar el futur de la viticultura davant el canvi climàtic.
Font: CSIC
Data de publicació: 29/05/2024