El seguiment dels efectes ambientals del gran incendi d’Andratx demostra la importància de les marjades en la contenció de l’erosió produïda pel foc, aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi 

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet; la directora territorial a les Illes Balears de CaixaBank, Maria Cruz Rivera; i el director de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua (INAGEA), Hipólito Medrano, han presentat, aquest dilluns, el llibre Gestió ambiental post-incendi forestal.

La publicació, impulsada per “la Caixa”, és un estudi pioner en l’anàlisi dels efectes ambientals dels incendis forestals als ecosistemes mediterranis. Aquesta investigació se centra en els seus efectes a curt i mitjà termini, i concretament del que hi va haver a Andratx el 2013, el de més envergadura que han patit les Illes Balears d’ençà que se’n fan registres. Aquest incendi, que el 26 de juliol farà sis anys, va afectar una superfície de 2.406 hectàrees.

Una vegada extingit el foc, el Govern, la UIB i l’INAGEA han col·laborat estretament en el seguiment i monitoratge ambiental de la restauració i regeneració natural de la zona. Els resultats d’aquest seguiment es recullen en els set capítols de què consta el llibre, editat per Joan Estrany Bertos i Jorge Gago Mariño, del Grup de Recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDhyCON), de la UIB.

Alguns dels resultats que el llibre aporta i que són transferibles a la gestió forestal posterior a l’incendi forestal són:

• Es constata que, tot i la baixa cobertura vegetal després de l’incendi forestal, les taxes d’erosió varen ser baixes (8 tones/km² i any de mitjana), gràcies, en gran part, a la gran quantitat d’estructures de conservació de sòl (marjades) presents en la zona incendiada.
• Els vessants de la conca afectats per l’incendi forestal foren les zones on es va generar i transferir més sediment erosionat cap a la xarxa fluviotorrencial durant el primer esdeveniment torrencial ocorregut després de l’incendi.
• El grau de coberta del sòl el 2017 (4 anys després de l’incendi) era del 50 per cent, on el càrritx és l’espècie més abundant, amb més d’un 13 per cent de cobertura.
• La qualitat del sòl a marjades, independentment de l’afecció per incendis forestals, és sempre més baixa, tot apuntant que les activitats agrícoles del passat encara tenen efectes negatius sobre el sòl i la seva capacitat de recuperació.
• Malgrat que les terrasses són mesures molt eficaces de conservació del sòl, la manca de manteniment i el col·lapse dels murs poden provocar l’activació de processos d’erosió de més magnitud.
• Evolució i eficiència de les actuacions posteriors a l’incendi desenvolupades (feixines) i la presència de marjades i parats tenen un paper rellevant en el procés de recuperació forestal, amb taxes de regeneració vegetal més elevades.
• La identificació d’àrees homogènies de restauració ajuda a plantejar una estratègia de zonificació per a la recuperació de la coberta forestal posterior a l’incendi i a establir aquestes àrees de recuperació natural preferent. 

El canvi dràstic en la gestió forestal causat per l'abast territorial i socioambiental dels incendis forestals ocorreguts durant la segona meitat de l'estiu de 2013 va dilucidar la necessitat imperiosa de vincular gestió forestal i investigació, proporcionant al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl el suport científic imprescindible per establir estratègies eficaces de rehabilitació i restauració forestal. Aquest llibre esdevé un clar exemple de transferència científica en l’àmbit de la gestió ambiental i de col·laboració interadministrativa. 

Data de l'esdeveniment: 22/07/2019

Data de publicació: 19/07/2019