El Govern i la UIB col·laboren en la creació d'un servei d'alerta primerenca davant el desbordament de torrents

Una xarxa de sensors situats a les conques hidrogràfiques de risc permetrà fer-ne un monitoratge continu i donar avisos anticipats a les poblacions vulnerables

Avui, 12 de juny de 2020, el Consell de Govern ha autoritzat la despesa plurianual relativa al conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització i la Universitat de les Illes Balears per a l’impuls d’un sistema de sensors que permetrà obtenir informació en temps real de l’estat dels torrents de les illes Balears i activar, en cas que aquestes dades alertin d’un risc d’inundació, els plans d’emergència prevists i els avisos a la població pertinents.

El conveni, signat el 18 de maig, parteix dels equipaments de què disposa la UIB a determinades conques hidrogràfiques de les illes Balears i preveu ampliar la xarxa, millorar els dispositius i la connexió telemàtica a través de la xarxa pròpia de telecomunicacions de la Comunitat Autònoma, que dona els serveis de TDT, TetraIB i de la internet de les coses (IoTIB), i que és gestionada per l’Entitat Pública Empresarial de Telecomunicacions i Innovació de les Illes Balears (IBETEC).

A aquest conveni, la Universitat de les Illes Balears hi aporta l’experiència única i internacionalitzada en l’estudi de la hidrologia superficial i en el desenvolupament d’eines per a la gestió dels recursos hídrics en condicions mediterrànies. Ens referim al treball realitzat pel grup de recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en ambients mediterranis (MEDhyCON) (http://medhycon.uib.cat), el qual forma part de l’Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua (INAGEA) (http://inagea.com). Aquest grup treballa des de fa més d’una dècada en el desplegament d’una xarxa d’estacions hidromètriques pel territori balear. Actualment, el principal repte és consolidar la xarxa hidromètrica d’estacions automàtiques que té instal·lada el grup MEDhyCON i incorporar la funció de comunicació en temps real de les mesures realitzades mitjançant la seva integració a la plataforma de comunicacions IoTIB-LoraWAN, que despleguen l’empresa pública IBETEC i la Direcció General de Modernització i Administració Digital, ambdues pertanyents a la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització del Govern de les Illes Balears.

Creació d’una Xarxa Hidromètrica

De fet, ja han començat les feines d’estudi per determinar les ubicacions exactes més adequades per als trenta dispositius que s’instal·laran durant la primera fase del projecte, al llarg de 2020, a les conques de risc més alt. L’any 2021, en una segona fase, s’ampliarà l’extensió de la xarxa i s’arribarà a les conques de menys risc, fins arribar als més de 150 dispositius a l’arxipèlag.

El resultat serà la creació de la Xarxa Hidromètrica de les Illes Balears, una plataforma concebuda per capturar dades, processar-les amb models hidrològics desenvolupats en temps real i combinar-les amb les prediccions meteorològiques de l’AEMET. Tot plegat permetrà anticipar l’episodi d’inundació i així dur a terme les accions preventives necessàries per disminuir els danys que eventualment pogués produir.

En aquest sentit, el tractament conjunt de dades recollides per part dels sensors hidromètrics, les estacions pluviomètriques i els mesuradors del nivell d’humitat del sòl, entre altres elements, és el que permetrà detectar possibles pujades del nivell de l’aigua amb antelació. Si per raó del seu volum o velocitat es fes recomanable l’activació de mesures de prevenció i gestió de crisis, el Servei d’Emergències de les Illes Balears (SEIB-112) tindria més temps d’anticipació, amb l’enorme avantatge que això suposaria.

La monitorització contínua dels torrents ubicats a les zones classificades com a conques hidrogràfiques de risc segons el Pla Especial per Fer Front al Risc d’Inundacions de les Illes Balears (INUNBAL), suposarà l’arribada d’un flux d’informació constant.

A més de l’increment en la capacitat de previsió i reacció anticipada, aquest nou sistema millorarà la possibilitat d’explotació estadística de la informació compartida entre la UIB i el SEIB-112, gràcies a l’augment de la fiabilitat de les dades hidrològiques, que seran contrastades a través d’aforaments (mesuradors) directes per obtenir un calibratge real de les mesures de les estacions existents i futures.

Per tant, amb un monitoratge continu i automàtic del cabal líquid i dels paràmetres hidrometeorològics relacionats, com ara el contingut d’humitat el sòl, aportarà una eina fonamental per entendre la resposta de l’escorrentia als episodis intensos de precipitació, que habitualment causen les revingudes torrencials mediterrànies.

L’acord del Consell de Govern autoritza la despesa a càrrec de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, mitjançant la Direcció General d’Emergències i Interior, de 584.717 euros en un termini de cinc anys (119.001 euros, el 2020; 160.301 euros, el 2021; 156.100 euros, el 2022; 96.043 euros, el 2023, i 53.272 euros, el 2024). La UIB, juntament amb la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB), assumirà la mateixa quantitat, per cobrir el cost total del projecte, que se situa en 1.169.434 euros.

Cal recordar que el Decret 40/2005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Especial per Fer Front al Risc d’Inundacions (INUNBAL), té com a objectiu prioritari «disposar d’una base de dades de risc que permeti manejar la informació de zones, localitzacions i punts amb facilitat i rapidesa» i que el Pla de Gestió del Risc d’Inundació de les Illes Balears preveu la millora dels sistemes de mesura i alerta hidrològica per avançar en la capacitat predictiva davant situacions de crescudes i inundacions.

Data de publicació: 12/06/2020