El Consell de Govern de la UIB nomena Carme Riera doctora honoris causa

El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears, reunit avui, 20 de febrer de 2017, en sessió ordinària, ha nomenat doctora honoris causa l’escriptora, catedràtica i acadèmica de la Real Academia Española Carme Riera Guilera. La proposta parteix del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica de la Universitat.

La UIB pot concedir el títol de doctor honoris causa a persones rellevants i que destaquen en el camp de la recerca o la docència, en el conreu de les arts i de les lletres, o bé d’aquelles activitats que tinguin una repercussió notòria i important des del punt de vista universitari en els terrenys acadèmic, científic, artístic o cultural, tecnològic i social. És un mèrit preferent haver estat relacionat amb la UIB, amb la comunitat autònoma de les Illes Balears o amb la cultura pròpia d’aquesta. (Article 165 del títol VIII dels Estatuts de la UIB.)

Entre els mèrits atorgats per merèixer el màxim guardó de la Universitat, destaca que Carme Riera és catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona i una de les escriptores més rellevants del panorama actual. En la seva obra es poden distingir dues vessants principals: l’assaig i la narrativa.

Com a assagista és autora de nombrosos estudis relacionats, principalment, amb la literatura espanyola, molts dels quals des d’una perspectiva de gènere, que és una de les línies de recerca que ha desenvolupat. Encara que la seva trajectòria acadèmica abasta treballs sobre clàssics com Lope de Vega o María de Zayas, un nombre significatiu dels treballs acadèmics de Carme Riera s’ha centrat, d’una banda, en destacats narradors del segle XX, com Azorín, Gabriel Miró, Miguel Delibes, Carmen Laforet, etc., que han estat també referents de la seva pròpia obra narrativa. De forma també molt destacada i amb important reconeixement de la comunitat acadèmica, és autora d’assaigs sobre l’obra dels poetes del grup català que ella mateixa va denominar «Escuela de Barcelona», un dels més actius i significatius en el ric panorama poètic espanyol dels anys cinquanta. En aquesta última línia, ha escrit un conegut treball de conjunt (La Escuela de Barcelona, 1988), així com molts altres treballs sobre l’obra de Carlos Barral, José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma, etc.

Com a creadora, Carme Riera és autora d’una obra narrativa extensa i significativament destacada en les lletres catalanes. Algunes de les seves obres més conegudes són les següents: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), Jo pos per testimoni les gavines (1977), Una primavera per a Domenico Guarini (1980), Epitelis tendríssims (1981), Qüestió d’amor propi (1988), Joc de miralls (1989), Dins el darrer blau (2002), Cap al cel obert (2000) i Les darreres paraules (2016).

Ha estat guardonada amb nombrosos premis i distincions, entre els quals destaca el fet de ser membre de la Real Academia Española, on ocupa, des de 2012, la cadira ‘n’.

Va néixer a Palma (1948), on va residir fins que es va desplaçar a Barcelona a fer estudis universitaris, tot i que sempre ha continuat vinculada a l’illa, i també a la UIB. De fet, ha participat en nombroses activitats, conferències i publicacions. És coeditora, juntament amb la doctora Maria Payeras, del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, de les Actas del I Simposio Internacional José Agustín Goytisolo, publicades el 2005 per la UIB, i també del llibre 1959: de Collioure a Formentor, de 2009.

Carme Riera ha estat distingida amb la Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2005) i va ser declarada Escriptora de l’Any a les Illes Balears (2012).  

Data de publicació: 20/02/2017